"La mel i la fel" (llibre) i el lligam dolç amb els ancians

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes!", Tonet.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat sobre el llibre "La mel i la fel", de la valenciana Carme Miquel, amb un amic que m'ha deixat empremta en la vida, perquè havies aplegat a un passatge que consideraves que li podria interessar.

Aleshores, et diu que, en l'Alcúdia (una vila de la comarca de la Ribera Alta), on la patrona és la Mare de Déu d'Oreto, aquesta Nostra Senyora apareix en una escultura de fusta de xiprer, del segle XIII i alletant el Xiquet.

A banda, li hem adduït que, de xiquet, ja ens atreia la maternitat (la relació entre la mare i el fill, sobretot, amb els més petits, junt amb l'educació amb els xiquets) i que havíem captat que això és com la connexió que tens amb el catxirulo (l'estel): el realisme i l'afecte maternals enllacen amb el bon cor i amb la creativitat i amb l'ànim infantils.

Per això, un poc abans, has enviat un missatge que deia així:

"— Recomane la lectura d'aquest llibre, senzill en el llenguatge, centrat en la cultura valenciana tradicional del darrer quart del segle XIX.

Reflecteix molt el matriarcalisme, la dolçor dels Pobles matriarcals i el tema de la sexualitat junt amb el de la maternitat, sense criticar-los l'autora".

Afegirem que, de vesprada, hem rebut un correu electrònic d'una escriptora catalana:

"Bona tarda,

Aquests dos poemes m'agradem molt com també m'agrada anar a veure la gent gran que hi ha a les residències, qui són els nostres mestres de la vida.

Sempre endavant!".

Un poc després, li respons:

"— Bon dia, 

Es veu eixa sensibilitat que tens per la vida i per les persones juntament amb l'agraïment als 'mestres de la vida', no sols als que ho han estat a nivell escolar en algun grau de l'ensenyament.

Avant les atxes, amb els teus projectes i amb els teus poemes".

Finalment, diré que, també m'ha atret el tema dels ancians, de xiquet ençà, i que, a banda, una amiga ens ha enviat aquestes paraules:

"— Gràcies, Lluís. Molt agraïda, Són molt bonics [ aquests poemes]. Hi ha una senyora de cent anys que pinta com els àngels".

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: La foto és del llibre esmentat. Preferesc la mel, la dolçor en la vida i en tractar les persones. 

Felicitacions a la folklorista valenciana Oreto Doménech Masià, qui me'l recomanà per a l'estudi sobre el matriarcalisme.

I aquesta, hui rebuda de Rosó Garcia Clotet.