Paraules de hui:
"Avant", Kike.
"Avant les atxes", Lola Carbonell.
"Moltes gràcies pels teus comentaris", Rosa Rovira.
"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares sobre la rondalla "La princesa del cigró cuit", la qual hui he sabut que l'havien oïda.
Així, ma mare en parlava d'una amb un cigró sec.
Mon pare recordava el passatge dels set matalaps.
En acabant, els he llegit la part de què parlàvem i hem coincidit.
Durant la meua primera lectura d'aquest relat, una de les coses que en destacava era el fet que ella és respectuosa amb la terra on l'acullen.
A més, un altre detall (que no havia copsat ma mare): la princesa, no sols està oberta als de la noblesa, sinó, fins i tot, al més senzill del regne, en la seua vida. Així, un cigró és un aliment molt menut i que, primerament, podria semblar insignificant.
Ara bé: com els he afegit (a partir d'un escrit en un paperet d'un calendari que tenien els meus avis materns i que els he traduït, "Per una ferradura, es perdé un cavall; per un cavall... (...) es perdé una guerra.
I tot, per una ferradura".
No debades, Erasme de Rotterdam (en la mateixa dècada del segle XVI en què Maquiavel escriu "El príncep") redacta l'obra "Educació del príncep cristià", en què recomana al príncep unes paraules que he tingut presents, no solament en l'estudi sobre el matriarcalisme: "No menyspreeu ningú, perquè vos podria declarar la guerra i perdre-la.
Més aïna, sigueu rei de tots, tracteu de ser just, obert i amable amb tothom.
No tingueu ànsies de poder i sí bon cor i bons assessors".
Igualment, adduirem que aquest vespre hem recordat unes paraules que ens digué Pere Riutort durant una classe de Magisteri:
"— Tu podries escriure contes" (sic).
A mitjan del 2021, li demanes si caldria comprar les rondalles mallorquines plasmades per Antoni Ma. Alcover. I et comenta que sí, que podries fer un esforcet (sic) i que, si de cas, la major diferència que trobaries seria el vocabulari geogràfic. I, així fou, com li diguí quan ja n'havia llegit uns quants toms.
Cal agregar que u dels temes que més apareix en aquestes narracions (en les mallorquines i en molts relats vernacles anteriors a 1932) és el bon cor i la sensibilitat vers els altres.
Finalment, vos diré que, cada vegada, més, capeixes que la gent que no és afiliada a cap partit polític, ni a cap associació antipatriarcal,... escriu amb major llibertat, recopila major nombre de punts de vista i fa obres més ingents. ¡Ah!, i, si no fossen més extenses, ho són més pregones i, com podem llegir en l'explanació de Pere Riutort, amb l'objectiu que la veritat vaja sempre per davant. I, en això, tant l'històric mestre i amic com també moltes persones de les que més participeu en la recerca,... coincidim en aquest tret que empiula amb el matriarcalisme.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa en la poltrona (la qual no cedeix mai a ningú), obert als altres i que exposa la realitat.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Nota: Les fotos de del treball d'Oreto Doménech Masià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada