La independència, el dret a l'autodeterminació i la didàctica en el matriarcalisme

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant sempre!!", Daniel Gros.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he copsat la importància de la didàctica en les relacions amb els altres, quan he vist que, sense voler, hi havia un xicotet malentés en la interpretació del significat d'una qüestió.

Aleshores, de la mateixa manera que quan ensenyes una matèria (o bé que quan eduques un menor), els ho expliques mitjançant un aclariment senzill.

Tot seguit, ens reporten en línia amb les intencions que teníem i el catxirulo (l'estel) s'empina altra vegada. 

Adduirem que m'ha aplegat un comentari d'una dona nascuda i criada en Catalunya, en relació amb l'entrada poètica de hui i li he escrit:

"— Molts estius i, durant alguns anys (bé en en primavera, bé amb motiu de les falles, en març), els meus pares, els meus germans i jo ens n'anàvem a Catalunya (sobretot, al Pirineu i a les Terres de l'Ebre).

En tinc molts bons records: ens tractaren molt bé, es mostraren receptius i acollidors i, igualment, captí la importància que atorgaven a la llengua catalana i a la terra.

Jo, que, de xiquet, he estat un interessat pel folklore i per la llengua, aprofitava les ocasions: lectura, veure un tres de vuit amb folre, comprar premsa local o comarcal, demanar...

Rebeu el meu suport a favor de la independència de Catalunya i de lo vernacle, començant pel català. No vos deixaré caure, sinó que, a persones com tu, vos allargaré la mà.

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

Finalment, una qüestió que, més d'una vegada, trac quan ix el tema de la independència d'algun Poble: ¿per què hi ha qui està a favor del divorci o bé del dret a decidir sobre el cos (en el tema de l'avortament) i no de la d'un Poble? Tu pots independitzar-te dels teus pares (com qui passa a volar el seu catxirulo) i tenir bones relacions amb ells. Una cosa no exclou l'altra. Així visc.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com a rei de la teua vida i interessat pels altres, per la realitat i per lo maternal.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Un tweet de hui en relació amb la recerca: https://x.com/LluisBarbera50m/status/1908520163055378463?t=yUFgWXf94CYKjFNEgx8ivw&s=19.