El matriarcalisme, un tema amb què empunyes les regnes de la teua vida

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Moltes gràcies per les teues paraules. Sempre endavant!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge que no m'esperava i que, després d'una mena de diàleg (per cert, amb u dels qui més informació qualitativa, i no precisament fàcil de trobar, m'ha reportat per a l'estudi), he pensat que no, que prosseguiré en la recerca.

Per què? Perquè, quan hi ha res que fa que la teua vida tinga seny, que et sentes arrelat a la terra dels teus ancestres (i dels teus familiars més acostats i tot), que pervisquen bons records (i persones que has conegut, que t'han fet costat, que tenien molts punts en comú amb tu i que, com ara, eren molt obertes a gent de totes les edats), seria un pas avant, però desaprofitat, acceptar tallar amb les arraïls i amb l'esperança.

Per això, en casos així, decidim i, com aquell qui diu, acollim lo bo que hem rebut, vivim d'acord amb uns principis (lo que solem dir en la frase "Jo, de principi, faig / visc...") i anem cap al demà.

Afegiré que una cosa és agafar-se a una vida centrada en el culte a les normes i, ben distint, tenir-ne unes quantes (i no canviables) com a regles de conducta i de resposta en la vida. En el meu cas, 

1) acceptar lo que afavoresca la bonesa; 

2) aprovar lo que siguen signes d'honradesa, 

3) acollir lo que plasme el matriarcalisme, que no la lluita contra lo patriarcal,

4) dedicar la creativitat als camps que et són més fàcils de desenvolupar i en què et sents com un xiquet gaudint del joc de volar un catxirulo (per a mi, l'antropologia l'etnologia i el folklore junt amb la poesia, l'art i altres activitats de lo que podríem denominar arts menors, com ara, obres de ganxet)

i, per descomptat, 5) ser rei de la teua vida (en el seny simbòlic): tu dictes, organitzes, moderes i no t'evadeixes de la realitat, sinó que l'escrius, la comentes amb qui no et pega cap estufit i... la reflecteixes.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa acompanyat de l'exèrcit que ell mena.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.