Paraules de hui:
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant les atxes", Kike.
"Avant sempre", Montserrat Cortadella.
****
Hui, entre d'altres coses, he enviat un correu electrònic a Neus Ribas San Emeterio, d'Arenys de Mar:
"— Bon dia, Neus,
Hui he arreplegat els llibres i els documents que m'heu enviat en relació amb les puntaires d'Arenys de Mar.
Els he fullejats i he trobat informació interessant per a l'estudi.
A més, vull dir-vos que, en la meua família, hi ha hagué una bestia de ma mare, qui, amb més de noranta anys (i bon cap), una hora (o menys) abans de morir, es queixava que ma àvia materna no li havia fet possible que ella fes una randa 'a la xiqueta' (la meua padrina, aleshores, amb un poc més de vint anys, qui ara en té més de huitanta).
Ho comentaré a ma mare, perquè és una persona que li agraden els petits detalls i la paciència que requereix aquesta mena de treballs.
Avant les atxes.
Una forta abraçada".
A migdia, copses que t'havia respost:
"— Bon dia, Lluís,
M’alegro que trobis interessant el material, i la història familiar, molt maca. Moltes dones van renunciar a fer puntes perquè era un treball molt 'esclau' sense horaris, mal pagat. En la nostra àrea geogràfica, es diu que moltes d’elles es van incorporar a les fàbriques on tenien cobertura i un horari".
Després, en parlar amb ta mare, li ho comentes i li lliges part de les publicacions: per exemple, en relació amb dones emprenedores o bé amb iniciativa i capdavanteres en Europa en temes de cultura i de pedagogia per a dones; línies sobre puntes i, igualment, sobre mantellines i costums... I ella et trau el tema de vestits negres i de la vinculació que tenien en la vida quotidiana.
A banda, ma mare (1943) m'ha parlat sobre una bestia seua i m'ha afegit l'endevinalla que deien les seues àvies (dels anys setanta i huitanta del segle XIX) als xiquets i als néts: "Dos dones, dos mares i tres mantellines" (amb una versió semblant recopilada en 1920 pel folklorista valencià Francesc Martínez i Martínez) i que li hem tret: l'àvia, la mare i la néta.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa en la poltrona i que defén el seu regne i els qui hi viuen.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Nota: Aquestes són les publicacions que hem rebut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada