Persones amb interés per la llengua vernacla, per la terra i benignes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre uns temes que, en acabant, he escrit a Antonia Verdejo, qui, de vesprada, m'ha enviat aquestes fotos de l'obra"Coses sentides. El parlar de Palafrugell" (*) publicada, inicialment, si més no, en el 2009.

A més, copses que Antonia Verdejo t'havia enviat un comentari:

"— Avui sóc comprat un llibre que tenia ganes de tenir. És d'aquí, de Palafrugell (*), un diccionari de paraules: unes que encara diem i altres no tant. Per passar d'avis a néts; serà un bon llibre, crec".

Llavors, li hem plasmat:

"— Adés he parlat amb ma mare i he copsat que, així com ella es dedica més a temes socials en línia amb la caritat i amb la solidaritat, però ha estat molt en nexe amb el passat (parla prou de les seues àvies i dels marits), jo, a sis anys, ja tenia interés a parlar en català i a escriure'l de manera genuïna.

A nou anys, un cosí de mon pare, amb motiu de la Primera Comunió, em donà un llibre de poesia festiva en català, escrita per un valencià de la vila on ell nasqué (la de mon avi patern, 1909). 

I així fou com començà el camí que ara faig: el de promoure la llengua (enllaçada amb el folklore i amb l'ús genuí) i les tradicions de la terra junt amb les rondalles, la música, el model de vida i la cosmovisió. Són coses que ja m'atreien quan tenia menys de deu anys.

És més: possiblement, el tema de la dona tinga a veure, en part, amb el fet que, en la planta baixa de la finca on jo vivia, residia aquest avi i... era on hi havia l'estàtua del Sant Antoni (el nom, igualment, del carrer).

Quan ell morí, captí que les dones eren qui organitzaven la festa i el seu gran paper.

Ben mirat, el de l'educació i el de la maternitat també m'han atret de xiquet ençà. Alguns, recorrent al castellà, dirien que això són coses de 'amariconaos', però el fet és que m'han interessat.

T'afegiré que una psicòloga i sexòloga, pel 2007, em deia 'Em fas preguntes que poca gent em fa'. És una dona que l'agrada lo maternal.

En ma casa (pares i germans), he estat el més interessat per la llengua i pel folklore. 

Avant amb el llibre i amb els teus projectes, Antonia".

Altrament, ens ha adduït:

"— Gràcies, Lluís. Molt agraïda. Des que sé llegir, que tinc llibres per donar i vendre: en castellà i en català. M'agrada molt i aquest el vaig trobar interessant per ensenyar als meus néts paraules que, a poc a poc, es perden i, així, les tindran sempre".

Més avant, li he dit:

"— Ma mare, una dona de diàleg, de pactes.

Jo, de no deixar passar les mentires i, de pas, tampoc els intents de manipulació sobre persones de bon cor i sobre la societat".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que ho fa acompanyada d'un xiquet, amb benignitat, hospitalària i que toca els peus en terra.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.