Àvies arriscades, amb iniciativa i de què et reporten

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare (nascuda en 1943) i m'ha dit que, quan els seus pares es traslladaren de València a la vila on visc (Alaquàs, de l'Horta de València), ma àvia es proposà portar avant un xicotet comerç. Primerament, parlà amb una històrica venedora de la vila i, després, com que la padrina era arriscada, a poc a poc, n'obrí u i anà avant.

Adduirem que, al llarg de l'estudi, he copsat molts casos semblants i, fins i tot, d'eixos en què ens han dit que una de les dones (i més) de la família de qui ens reporta, tenia més iniciativa que el marit.

Sobre aquestes paraules, vull dir que no les exposes com a signe de superioritat de la dona, ni com a menyspreu cap a l'home, ni, ja ho crec que no, cap a qui no ha obert una empresa.

Al cap i a la fi, en casos així (i en la recerca que fas), u dels objectius principals i innegociables és reflectir la realitat, tocar els peus en terra i, ben mirat, plasmar lo que s'ajuste a un fet inqüestionable: que la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i vernacla en els territoris catalanoparlants han estat matriarcalistes i... que això es pot capir (i molt) en el folklore.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta benigna, hospitalària, creativa, que no fa castells en l'aire i que va acompanyada d'un xiquet de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.