Acolliment i disposició a aprendre com la nineta que mama

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!" i "Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes!!", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un amic de més de setanta anys, qui, en novembre del 2020, em passà cançons que, fins i tot, no hi havia en altres llocs (en algun cas, conegudes per son pare o bé per la muller).

A banda, li has dit que, en agraïment a aquesta generositat seua, havies pensat en ell i en la possibilitat de reportar-li de manera molt sucosa. 

Agregarem que, un poc després de fer-ho, hem capit que l'acolliment dels altres (ací, per a una recerca) ens permet arreplegar més per al bagatge i per a l'estudi i, de pas, àdhuc, sentir-nos com el nen que mama quan la mareta li ofereix la lleteta i, altrament, com la xiqueta que, malgrat estar en companyia de sa àvia, deixa que l'anciana li conte una rondalla al costat del llit i que, al capdavall, hi haja un lligam entre totes dues i, així, una actitud receptiva que adoba que la nina puga aprendre.

Finalment, dir-vos que, per novembre del 2019, aní al despatx d'un amic i li diguí uns mots que encara recorde:

"— M'agrada aprendre".

I ell em respongué:

"Aleshores, has d'estar obert".

Per consegüent, amb una actitud humil i acollidora en la vida, com la de moltes dones catalanoparlants d'arrels catalanoparlants nascudes abans de 1920.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.