Acolliment de gent que conta rondalles i llegendes

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he contat una rondalla ("El capellà prenyat"), compilada en diverses poblacions catalanoparlants i he capit que, possiblement, no l'havia sentida abans.

De totes maneres, ella te n'ha narrat algunes (i, si no, llegendes) junt amb una que et contà ton pare quan devies tenir dotze o tretze anys i relacionada amb la vila on ara vius (Alaquàs, de l'Horta de València).

Afegirem que un dia plasmàrem la contarella "¡A ta casa, vaca!", però, en aquest cas, en la versió del català Ramon Samsó, qui ens amollà que l'aprengué en hivern.

Doncs bé, l'hivern és molt lligat a aplecs en casa en què s'aprofitaven per a aprendre, principalment, d'àvies a néts i a persones d'altres edats.

Sí, com aquells relats en què una xiqueta demana que la padrina els narre aquella contarella que molts evoquen. Llavors, la provecta ho fa, els nens acullen la contalla i, de pas, ambdues parts són emparades, senzilles, creatives i com les àvies lligades a la terra, a lo vernacle, nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants i que portaven una mantellina.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.