Algunes estratègies per a dormir bé i principis forts

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant les atxes", Joana Cabiscol Calvès.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys i encara prou actiu, esperançat i realista.

En un moment de la conversa, li hem dit algunes de les estratègies que fem per a dormir bé al llarg de l'any:

1) Parlar i escriure de temes positius i de vivències agradables.

2) No respondre a publicacions que, de nit, trauen imàtgens del matí, del migdia i que ni tan sols lliguen amb el vespre (que és el moment anterior a la nit). I, si ho fas en un missatge, eliminar immediatament la foto, el vídeo...

3) Diversitat d'activitats i de temàtica al llarg del dia perquè, com deia una estudiosa del cervell, Jeanette Norden, triada per a u dels llibres de Ken Bain sobre les universitats, "Al cervell, li encisa la diversitat".

4) La generositat, perquè, com em confirmava un neuro en el 2015, després de més d'any i mig fent valença a una iniciativa social perquè més de dos-cents cinquanta xiquets d'Alaquàs poguessen nodrir-se bé tres vegades al dia, hi ajuda.

5) Una miqueta d'humor. Ell hi estava d'acord i ho considerava bàsic.

i 6) la creativitat.

I encara vos n'afegiré un seté que he pensat adés: tenir uns principis i aplicar-los, com ja feien els teus antecessors nascuts en els anys setanta i huitanta del segle XIX (bé els avis, bé les padrines). I, així, marcar les fronteres del teu reialme i no permetre que hi entren els qui rebaixen lo vernacle, la llengua catalana i la possibilitat que una persona (i, àdhuc, un Poble) puga decidir el seu futur, ni tampoc els qui promouen la mentira, la manipulació o que tergiversen la realitat i, de pas, les arrels.

¡Ah! I aquests són els teus principis, la teua columna vital... I , si et diuen que, si no t'agraden, en tenen uns altres, tu no n'agafes els segons, puix que no aculls els collarets que et lligarien a rebaixar-te com a persona. 

Al cap i a la fi, decidesc per mi mateix i visc de manera creativa i matriarcalista.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.