Escrits sobre el matriarcalisme català, a dues dones

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he compilat comentaris interessants en línia amb la qüestió del dia i les dones i, de pas, a la societat catalanoparlant.

Així, adés hem capit un escrit de Reme Canet relatiu a uns mots de Teresa Vinyoles Vidal en una obra seua sobre les dones en la Catalunya medieval:

"— Sembla que hem anat cap enrere 😁".

Llavors, li poses:

"— Una de les pitjors coses és el rebuig que se sol fer, i l'esquerra hi té molta relació (en el cas de la valenciana, perquè 'abraça' l'ensenyament públic que ha vingut dictat per normatives procedents de Castella, després de l'anul·lació dels Furs en 1707 i com a resultat de la introducció de la cultura tradicional castellana, la qual és patriarcal).

Els Pobles matriarcalistes tenen com a eix la mare, la terra, el contacte amb la natura, una creativitat no elitista, són més emprenedors, tenen una tradició de fer pactes (no de recórrer a l'ús de la força, ni al de les armes, ni al tant sí com no...), una homosexualitat ben acollida (com diu Rigoberta Menchú, com una part més de la naturalesa biològica), un alt sentiment de pertinença a la terra (la qual és femenina), molts passatges (en rondalles, en llegendes i en poemes) en què la dona 'salva' l'home, però no en fa ostentació...".

El text sobre l'Edat Mitjana diu així, en la seua obra "Història de les dones a la Catalunya medieval”: “Podem assegurar que, en la mentalitat de mil anys enrere, el fet que un marit matés la dona era un acte greu, una falta gravíssima. L’Església del segle X es refereix a usos ancestrals quan considera que hi ha un pecat que té una penitència irrevocable segons l’antic costum: l’homicidi de la muller” (p. 49).

Ben mirat, de vesprada, Àngels Benaiges Martí t'amolla:

"— Aquest llibre els ensenyaré a les companyes del Club Feminista. 

Gràcies, Lluís, per la teva confiança".

Tot seguit, li has respost:

"— És un bon llibre. El recomane.

Exposa fets que ens permeten capir que la cultura tradicional catalana és matriarcalista" .

Igualment, podríem afegir més, com ara, aquesta taula sobre el matriarcalisme basc, amb moltíssims punts en comú amb la del nostre Poble i que coincideixen amb el de moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants, en un ambient fresc, creatiu i, més aïna, femení. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.