"Et vull més que a un bon cagar" (rondalla i expressió)

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys, en relació amb l'expressió "ser el súmsum corda" i amb uns mots d'una de les versions de la rondalla "Et vull més que a un bon cagar".

En aquesta contarella, un rei demana a les tres filles si l'estimen. En fer-ho a la xicoteta (qui era senzilla i sincera), ella li amolla:

"— Et vull més que a un bon cagar".

La sorpresa ens ha vingut quan l'adult ens ha contat que, en tres moments de sa vida, li costà molt de fer de cos.

Prosseguint amb la narració, li addueixes,:

"— La filla, quan el pare (qui no la reconeix, però sí ella al monarca) li respon 'Que jo sóc el rei!', li diu 'Com si voleu ser el súmsum corda!'".

Més avant, el sobirà reconeixerà que la filla petita és la que ell prefereix i, simbòlicament, el relat ve a dir que, així com hi ha distintes estacions en l'any i en la vida humana, també ocorre en la digestió. No debades, hi ha la dita popular "Qui no caga, rebenta", la qual he oït en l'Horta de València.

Finalment, dir-vos que, quan llisquí per primera vegada aquesta versió de la rondalla esmentada, em féu gràcia, principalment, pel caràcter arriscat de la filla, present en moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920. Ah!, i que hui he notat com un fil entre un antecessor meu nascut en 1838  (de la nissaga de mare) i jo: mentres escrivies sobre cançons del Rosselló.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.