Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre vivències en què vaig aconseguir que, com aquell qui diu, un altre no entràs en el meu terreny.
És paregut a eixes rondalles en què un rei, davant les provatures que un enemic ho fes, coordina persones del seu reialme i el fa fora. Per exemple, quan u pretén que els de dins subjuguen a les tradicions, als costums, a la manera de viure del foraster.
Com podem veure, en aquest cas, la diferència entre les narracions i el dia rere dia és mínima, fins al punt que, sovint, llegint-ne, penses o, àdhuc, plasmes aquests mots en el paper... ¡o et diuen! "Com en la vida real!".
Per això, quan ho traiem a relluir en una conversa o en un missatge, hi ha gent molt creativa que ens amolla: "Això ho he viscut, però no en rondalles, sinó...", "Ma padrina també m'ho deia i li ho agraesc".
Finalment, dir-vos que aquest lligam entre la contalla i la vida quotidiana esdevé perquè, molt sovint, els humans hem narrat relats amb intenció que, els qui les aprenguen, puguen tenir estratègies per a respondre en el dia rere dia (la transmissió de la cultura tradicional), independentment de l'edat de cada u. No cal dir que, als més xicotets (i als novells), els ho explicarem de forma que ho puguen capir: amb més didàctica. Ah!: i el paper de les dones, especialment, el de les àvies i el de les mares, molt important, entre d'altres coses, pel seu estil matriarcalista d'educar.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada