Vida senzilla, creativa i escoltant amb paciència

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist un tweet de María José, psicòloga (https://x.com/majosevn/status/1993917702889468315?t=_k7BQMF-w8rTgOZVbz5Thw&s=19), que deia així:

"— Hi ha gent que dedica temps a les seves aficions, a millorar com a persones i a ajudar els altres.

I ho fan per a superar-se mentre aprenen. 

No s'involucren mai en discussions ximples. Viuen feliços dins del món que han creat. 

Hi ha gent així".

Llavors, li hem respost:

"— Bon vespre, María José,

A vegades, pense que, amb la casa que tinc, el gran espai que fa de sala / estudi, el computador, el telèfon i fent una vida senzilla, creativa i amb il·lusió per l'estudi (sobretot, per la recerca sobre el matriarcalisme català), visc prou bé".

Igualment, ta mare t'ha narrat una rondalla que li transmeté son pare (nat en 1906), a qui agradava la música:

"— Contava mon pare que, els músics, que passaven més fam que garró, tenien fama d'anar a viles a tocar i que els convidaven a canvi de fer-los un sopar.

En aplegar a una vila, els del lloc digueren:

— Fem-lo molt caldós.

I aquells músics digueren:

'— Con pan lo sacaremos' [ = Amb pa el traurem].

Al capdavall, als de la vila, els eixí car perquè els demanaven pa per a sucar el xocolate".

Finalment, direm uns mots que hem plasmat a n'Antoni Gelonch, mecenes cultural, en Twitter (https://x.com/Antoni_Gelonch/status/1994097264676229241?t=apV_Clfr1rNYzZPbKITkRg&s=19):

"— Bon vespre, n'Antoni,

Quan, alguna vegada, m'ha demanat ma mare sobre el tema de la violència de gènere i en altres camps, li he dit:

'— Partint de l'estudi sobre el matriarcalisme, això té molta relació amb si el model de vida matriarcalista és el que hi ha en una casa i en el dia rere dia i no cal dir que en el sentiment de pertinença a terra, començant per l'interés per parlar (i per escriure) de manera genuïna la llengua vernacla'", en el nostre cas, la llengua catalana.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Escoltar, mesurar i afavorir la creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Bona feina", Tere.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, i li he dit que, en novembre del 2024, un amic català m'envià uns mots molt sucosos (els quals, tot seguit, vos expose, trets d'un escrit que plasmí llavors):

"Paraules de Daniel Gros, en un missatge del 12 de novembre del 2024:

'No tenir pressa i escoltar... Escoltar! Fer un dol reposat i intel·ligent per a mesurar una reacció madura i creativa per quan sigui el moment de fer entrar la política, la justícia i l'empatia amb la gent!

Una abraçada a la mare, Lluís!'".

Per això, li hem respost que, encara que, com en una guerra, podem tardar poc o molt a recuperar els nivells de vida que hi havia abans, hi ha una cosa que tenim clara de fa temps ençà:

"— Lo més important és l'efecte psicològic que pot deixar en les persones, respondre amb esperança a la vida (fet que inclou escoltar, que se senten escoltats). I, si cal, fer-ho com si fos una sessió de teràpia".

Aleshores, ta mare et trau:

"— Això, sí. Això serà més llarg i més lent. Però molt important per a eixir del dol".

Finalment, vos diré que, fa uns quinze anys, un amic meu que és psicòleg, em deia "Escoltar és més important que parlar".

Com afegitó, estic segur que, gràcies a la paciència i a la creativitat, hem pogut fer un estudi ingent sobre el matriarcalisme català. I continua,... com la mare que aplana un ambient molt creatiu i en què el fill se sent part i en què ambdós frueixen. 

I tu, de bon matí, vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Estratègies per a aplanar la creativitat en la vida

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un adult sobre un religiós, qui, com que era de la línia del Concili Vaticà II i volia tenir més aplanat el camp, portà un blog iniciat en el 2001: Antonio Duato Gómez-Novella. Tenia noranta-tres anys.

Llavors, li dius que un amic teu, Joan Sala Vila (nascut en 1929), fins a fa, poc o molt, un any, encara escrivia poemes seus (i d'altres persones), reflexions... en Facebook, o bé feia alguns llibrets de poesia o, en alguns casos, sobre política.

Ben mirat, li hem afegit:

"— Pere [ Riutort], ben avançat el 2021, amb huitanta-sis anys, encara escrivia, com feia un dia que jo el telefoní a migdia. Com em deia un informàtic, per setembre (o per octubre) del 2021, 'No conocen la jubilación'.

Però jo recorde, quan estiguí uns dies en Tàrbena [, on ell tenia una casa], veure'l resar un moment".

I m'ha indicat:

"— És que 'parar un moment, meditar', és important per a continuar".

Doncs sí, cavallers: fins i tot, quan, per exemple, voles un catxirulo (estel) i el vent bufa a la teua favor, convé, encara que siga un poc, estudiar si caldria respondre i fer les coses d'una altra manera o, com ara, empinar-lo en un altre espai. L'objectiu és, com aquestes persones, viure en un ambient acollidor a la creativitat i, en el meu cas, amb tu soltant la bonesa, portant les regnes de la teua vida, investigant i escrivint.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

****

Afegirem un comentari per escrit que m'ha plasmat hui una dona de més de huitanta anys en relació amb l'acusació falsa de tocaments i de violació de la intimitat que em féu una xiqueta de sis anys i dos mesos en el 2006 (https://malandia.cat/eres-innocent-ho-pots-dir-a-qui-vullgues):

"— He llegit atentament el teu escrit, ben raonat i ben explicat.

Malauradament, moltes denúncies femenines per tocaments i/o violacions per part de l'home són falses.

Ho condemno fermament...

Com el teu cas, en sé, de molts altres... Després, s'ha demostrat la falsedat, però el mal per a aquell home, ja estava fet...

Em sap greu que haguessis de passar aquest tràngol i aplaudeixo la teva determinació a demostrar la teva innocència...

Una forta abraçada, amic Lluís".

Didàctica de la llengua i ús genuí

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Moltes gràcies, Lluís

Felicitats per la feina que portes a terme!

Una abraçada", Jesús Llòria.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit alguns escrits del llibre del mestre Josep Maria Virgili i Ortiga i, en acabant, he tret el tema de "La Regla del DUC" (decenes-unitats-centenes, per exemple, "trenta-tres", "dues-centes" porten un traç).

Igualment, li hem afegit que tu no et centraves en un quadre per a aprendre la combinació dels pronoms i dels apòstrofs:

"— Quan tinguí a Pere [ Riutort] de mestre, ell ja ens digué: llegir i escriure texts diferents i, així, aprendríem vocabulari i com s'escriu. 

Ell era molt didàctic. De fet, formava part del departament de 'Didàctica de la llengua' (ensenyar a ensenyar). I tenia vocació com a mestre.

A més, en el 2015, un dia que li diguí que jo tenia soltesa en escriptura, ell em suggerí 'Llig, llig, llig bona literatura: n'agafaràs de tots i ho faràs teu'".

Ben mirat, et comenta ta mare:

"— Tens preocupació per escriure bé, pel vocabulari".

A banda que és cert, perquè és una cosa que m'ha encisat des que era un xiquet i tenia, poc o molt, set anys (començant pel meu interés a redactar en la llengua materna), fa més d'un any, llisquí una entrevista en què una dona kurda deia que no parlar bé (de manera genuïna) una llengua era com rebutjar la mare.

Finalment, en ma vida, fins ara, després de la llengua vernacla en terres catalanoparlants, ha anat la cultura tradicional i el folklore. En eixe seny, agraesc els contactes amb l'editor d'"Associació Cultural Vibrant".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Intercanvis sobre llengua, història i recerques de tradicions autòctones

Paraules de hui:

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist un missatge del mestre Josep Maria Virgili i Ortiga i després he escoltat part d'un vídeo.

La presentació deia així (https://x.com/ngelmeres/status/1992004257269395567?t=m4ie5fcydpTCIW4-DafYXw&s=19), presentada per "Acció pel català".

Aleshores, hem seguit la introducció de la conferència i una secció del documental, de què adés hem escrit en Twitter a Josep Maria Virgili:

"— Bon vespre, Josep Maria,

De matí, he escoltat part de la vostra conferència i m'ha agradat la didàctica i el fet que vós presenteu propostes, les analitzeu i suggeriu, però no obligueu.

Per exemple, quin català caldria prendre de model (segles).

Igualment interessant quan dieu que, sense l'històric pacte d'estats hispànics (del segle XV i la Germania del segle XVI) i sense la política borbònica, la penetració del castellà hauria estat més aïna suau i, possiblement, en ambdues direccions, més baixa.

Llavors, he pensat que, en la recerca sobre el matriarcalisme català, he hagut de fer una cosa pareguda i, per exemple, exposar informació que, normalment, o bé no se sol dir i difondre, o bé no ha estat ensenyada en l'escola, ni en els instituts, ni en les universitats".

A banda, ell et respon:

"— Moltes gràcies.

I sí, les coses no s'han d'imposar. Però tampoc s'han d'amagar".

Ben mirat, li he adduït:

"— M'agrada molt el vostre estil d'ensenyament i de promoció de la llengua.

Avant les atxes i amb els vostres projectes pedagògics.

Una forta abraçada".

Finalment, dir-vos que hui he rebut un missatge de Jesús Llòria, l'editor de l'"Associació Cultural Vibrant", a qui he enviat un correu electrònic amb el treball sobre els Sants de la Pedra i que, sudara, he copsat que la web d'aquesta entitat té informació sucosa per a la investigació que faig. Gràcies per la vostra disposició i per la vostra oferta.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"Tu podries escriure contes" i "Cultura i folklore"

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home sobre temes d'actualitat i, més encara, sobre una cosa que m'agrada: dedicar-me (en lo creatiu) a la cultura tradicional i al folklore i, de pas, enllaçar-los amb la literatura, amb la música i amb altres camps en què es reflecteix el matriarcalisme.

Per això, quan et trau la pintura, li dius: 

"— Sí que m'agrada, però passa que, és com la música. Et pot agradar eixe camp, però veus que no és en el que més t'esplaiaràs. I ho notes perquè no hi ha tanta continuïtat. 

A més, ja fa uns anys que he trobat que dedicar-me a l'estudi que faig sí que em dóna corda.

Pere Riutort, en el 2020, em digué que lo meu era la il·lusió per l'estudi. I encertà".

Igualment, li hem adduït que, una vegada, un home féu un comentari al futur poeta i escriptor Joan Sala Vila: li suggeria que es dedicàs a la poesia. I ho fa: composicions, política, religió,...

Doncs bé: quan tenies nou anys, ja llegies poesia festiva en català; l'any que feres els vint-i-dos, Pere Riutort et digué en una classe en Magisteri:

"— Tu podries escriure contes" (sic). 

I, pel 2021, per telèfon, després d'haver llegit ell el llibre sobre els Sants de la Pedra que m'edità Bubok, el sintetitzava en tres mots: "Cultura i folklore" (sic).

El curs següent (en 1994) fiu un treball antropològic per a la matèria "Didàctica de la Història".

Uns anys després trobí el tema de la sexualitat i el de l'erotisme investigats per Julius Evola en molts camps: religió, mitologia, alquímia, psicologia, art, literatura... Tenies uns vint-i-set anys i t'encisava eixe estil de fer un tractat, ingent i amb moltes variables: "Metafísica del sexo".

Per això, copses que la recerca que fas ara és en nexe amb aquells temes que encara tenen vida i que t'acompanyen junt amb el de la maternitat, el de l'educació i el de l'ensenyament.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Advocats de projectes pedagògics, culturals i de persones de bon cor

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un amic, d'uns setanta anys, llaurador, cristià interessat per temes socials. 

En eixe seny, li dius:

"— M'agraden les persones que, com la jutgessa, no es deixen arrossegar pels qui tracten de fer que la responsabilitat vaja als altres i que només veuen com a negatiu qui no és dels seus i que, per contra, posen els seus en un altar i, els altres, en l'infern".

Llavors, ens diu:

"— A mi, també. És una dona que no es deixa dur, amb criteri propi, molt interessada per la gent".

Després, li he afegit:

"— A més, hi ha qui només actua com si pensassen en les eleccions i no per a intentar rebre informació que ajude a plasmar més la realitat dels fets.

Per això, no m'estranya que m'hagen eliminat uns quants comptes de Facebook i que m'hagen fet fora com a administrador d'uns quatre grups que tu havies creat i de què eres l'únic administrador. Ara recórrec més a Twitter, a uns quants blogs, a escriure amb el computador i, a més, a una web de què t'envie moltes entrades i que, com aquell qui diu, tinc un advocat defensor darrere: un informàtic".

En eixe moment, l'amic t'agrega:

"— És que, quan prima el partit, el sindicat,... per damunt de lo que podria resoldre millor un tema, no avancem la gran majoria. I aquesta dona aprofita de moltes persones, de la gent".

Finalment, li he reportat que, entre els participants en la recerca, hi ha de moltes colors, de molts nivells, d'edats diferents i, fins i tot, algú de la noblesa.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.