El nexe pares-fills i afavorir la creativitat dels curiosos

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he dit que, de matí, en obrir-se la portar de l'ascensor de la finca, he vist un home voluminós acompanyat d'un nen que, possiblement, no tindria l'any.. Dormidet..i, al mateix temps, he pensat en la relació tan pròxima entre ells dos. Començàvem bé.

Després, en tornar a casa, et trobes amb una veïna amb una filla en plena infantesa i amb un empelt harmoniós mare-filla. Llavors, li traus l'anècota anterior i li demanes si aquell veí vivia de feia poc en la finca. I et diu que sí.

Per això, quan parlem a migdia amb la mare, li ho hem explicat i li hem afegit:

"— Això és bo: que hi haja xiquets, perquè, així, dóna més vida al veïnat. I més, ben xicotets".

I ella hi coincideix.

Després de la conversa, he cercat en Internet sobre l'educació en els Pobles matriarcalistes i he copsat que hi havia articles interessants... en castellà i alguns en català. Adduiré que és un tema minoritari, però que es presenta com un dels més valorats en aquestes cultures, principalment, per antropòlogues que desenvolupen més la part femenina (d'acord amb la tradició matriarcalista, la que atorga molta importància a lo tel·lúric i, com ara, a la Mare Terra, en lloc de fer-ho a l'accés al poder, a les possessions o a les modes).

A més, reps un missatge d'una dona molt oberta i amb bon cor, en què et fa una proposta i tu, immediatament, li l'acceptes i aplegueu a un acord.

Finalment, unes paraules que hui he escrit a una poetessa:

"— Procure escriure una interpretació fruit de posar-me en la pell d'altri (ací, teu, de l'escriptora) i, de pas, de tractar de plasmar els sentiments i els missatges que sembla que vol expressar. 

I tot, com ho faria a un xiquet que em fes la qüestió (i me l'han feta) ,'Oncle: què vol dir... És que no ho entenc'.

A més, qui diu 'oncle', diu alumnes jóvens o adults a qui feia classes de franc o de repàs".

I, per descomptat, més d'una persona que et fa una qüestió en relació amb la recerca..

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que toca els peus en terra i que ho fa en la poltrona.

I demà, més, que l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Pedagogia, aprenents en rogle i adults que assessoren

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Moltes gràcies per les teves paraules", Rosa Rovira.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i ella m'ha comentat quan, amb quaranta-huit anys, es proposà traure's el títol d'estudis primaris i, en acabant, el de formació professional de la branca Sanitària i, més avant, el Superior de valencià (català) i, entre alguns familiars acostats, li férem més fàcil l'estudi: aprendre a fer esquemes,  didàctica per al càlcul de nombres negatius....

Aleshores, li dius:

"— Jo he tingut molta facilitat per a ensenyar, recorrent a la didàctica i amb paciència".

Després, hem tret temes que fan que la nostra vida resulte més creativa. I li hem agregat:

"— M'ha interessat la psicologia (saber com respondre), aprendre en companyia de persones que saben més que tu i que et poden assessorar (i tu, a ells i amb ells), ensenyar, l'educació...".

Llavors, m'ha dit:

"— L'educació és molt important".

I li he afegit:

"— I requereix paciència i escoltar el proïsme, per respondre-li. 

Per això, són temes que ixen molt en l'estudi sobre el matriarcalisme. I ara, junt amb el de la maternitat i els relacionats amb valors que, sovint, es qualifiquen de femenins".

Finalment, vos adduiré que continuarem en aquests punts. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com a rei de la teua vida i en línia amb lo vernacle i amb lo matriarcalista, ja que hi trobes moltíssims trets amb què t'identifiques.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

La Mare Terra, la maternitat, l'educació matriarcal i la sensibilitat

Bon dia, 

Per mitjà d'aquestes fotos, en què apareix el nombre de les consultes fetes en la web "Malandia"(https://malandia.cat) en relació amb la recerca sobre el matriarcalisme, podem fer-nos una primera idea dels temes que més interessen.

Afegirem que, en els darrers dies, fins a hui, 7 d'abril cap a les 13h., han estat així:

"Aplec de poetes, acords sota una alzina, la maternitat i la dona tel·lúrica"... 14. És d'ahir de vesprada.

"El sentiment de pertinença a la terra i política per l'harmonia i per la germanor"... 15.

"Definien el llaurador (pagès)"... 46.

"El sentiment de pertinença a la terra, la castanyera, l'arbre i masos acollidors"... 15.

Una educació matriarcal i humanística fa més fàcil que problemes de convivència (en lo sexual i en qualsevol camp) vagen més en línia amb l'harmonia entre persones i en la vida. 

La resta, molt sovint, estratègies de partits que només pretenen traure vots a curt termini, encara que, per exemple, el veí de la finca, de la casa, de la vila o del carrer no siga de la mateixa corda. I, qui diu partits, diu associacions (i moviments) antipatriarcals. 

En eixe seny, direm que, fa uns quants anys, vaig rebre un correu electrònic d'una associació valenciana relacionada amb la conselleria de temes socials (del Pacte del Botànic). El llenguatge era el conegut com inclusiu. Els diguí que resultava pesat de llegir. La resposta fou que, si no l'usaven, no hi hauria subvencions de la Generalitat Valenciana.

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bona setmana,

Lluís Barberà i Guillem

Nota: Continua essent veritat que la cultura valenciana (la vernacla en el País Valencià) és matriarcalista, com ja em digué un amic a la darreria del 2010. 

I podem adduir que, en terres catalanoparlants, la cultura aborigen és la que té a veure amb la llengua catalana, o siga, amb la llengua autòctona, la qual és matriarcalista.

 

Una foto d'entrades de la setmana passada.

Rondalles, sensibilitat cap als altres i bon cor

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Moltes gràcies pels teus comentaris", Rosa Rovira.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares sobre la rondalla "La princesa del cigró cuit", la qual hui he sabut que l'havien oïda. 

Així, ma mare en parlava d'una amb un cigró sec.

Mon pare recordava el passatge dels set matalaps.

En acabant, els he llegit la part de què parlàvem i hem coincidit.

Durant la meua primera lectura d'aquest relat, una de les coses que en destacava era el fet que ella és respectuosa amb la terra on l'acullen.

A més, un altre detall (que no havia copsat ma mare): la princesa, no sols està oberta als de la noblesa, sinó, fins i tot, al més senzill del regne, en la seua vida. Així, un cigró és un aliment molt menut i que, primerament, podria semblar insignificant.

Ara bé: com els he afegit (a partir d'un escrit en un paperet d'un calendari que tenien els meus avis materns i que els he traduït, "Per una ferradura, es perdé un cavall; per un cavall... (...) es perdé una guerra.

I tot, per una ferradura".

No debades, Erasme de Rotterdam (en la mateixa dècada del segle XVI en què Maquiavel escriu "El príncep") redacta l'obra "Educació del príncep cristià", en què recomana al príncep unes paraules que he tingut presents, no solament en l'estudi sobre el matriarcalisme: "No menyspreeu ningú, perquè vos podria declarar la guerra i perdre-la. 

Més aïna, sigueu rei de tots, tracteu de ser just, obert i amable amb tothom.

No tingueu ànsies de poder i sí bon cor i bons assessors".

Igualment, adduirem que aquest vespre hem recordat unes paraules que ens digué Pere Riutort durant una classe de Magisteri:

"— Tu podries escriure contes" (sic).

A mitjan del 2021, li demanes si caldria comprar les rondalles mallorquines plasmades per Antoni Ma. Alcover. I et comenta que sí, que podries fer un esforcet (sic) i que, si de cas, la major diferència que trobaries seria el vocabulari geogràfic. I, així fou, com li diguí quan ja n'havia llegit uns quants toms.

Cal agregar que u dels temes que més apareix en aquestes narracions (en les mallorquines i en molts relats vernacles anteriors a 1932) és el bon cor i la sensibilitat vers els altres.

Finalment, vos diré que, cada vegada, més, capeixes que la gent que no és afiliada a cap partit polític, ni a cap associació antipatriarcal,... escriu amb major llibertat, recopila major nombre de punts de vista i fa obres més ingents. ¡Ah!, i, si no fossen més extenses, ho són més pregones i, com podem llegir en l'explanació de Pere Riutort, amb l'objectiu que la veritat vaja sempre per davant. I, en això, tant l'històric mestre i amic com també moltes persones de les que més participeu en la recerca,... coincidim en aquest tret que empiula amb el matriarcalisme.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa en la poltrona (la qual no cedeix mai a ningú), obert als altres i que exposa la realitat.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Les fotos de del treball d'Oreto Doménech Masià.

La independència, el dret a l'autodeterminació i la didàctica en el matriarcalisme

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant sempre!!", Daniel Gros.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he copsat la importància de la didàctica en les relacions amb els altres, quan he vist que, sense voler, hi havia un xicotet malentés en la interpretació del significat d'una qüestió.

Aleshores, de la mateixa manera que quan ensenyes una matèria (o bé que quan eduques un menor), els ho expliques mitjançant un aclariment senzill.

Tot seguit, ens reporten en línia amb les intencions que teníem i el catxirulo (l'estel) s'empina altra vegada. 

Adduirem que m'ha aplegat un comentari d'una dona nascuda i criada en Catalunya, en relació amb l'entrada poètica de hui i li he escrit:

"— Molts estius i, durant alguns anys (bé en en primavera, bé amb motiu de les falles, en març), els meus pares, els meus germans i jo ens n'anàvem a Catalunya (sobretot, al Pirineu i a les Terres de l'Ebre).

En tinc molts bons records: ens tractaren molt bé, es mostraren receptius i acollidors i, igualment, captí la importància que atorgaven a la llengua catalana i a la terra.

Jo, que, de xiquet, he estat un interessat pel folklore i per la llengua, aprofitava les ocasions: lectura, veure un tres de vuit amb folre, comprar premsa local o comarcal, demanar...

Rebeu el meu suport a favor de la independència de Catalunya i de lo vernacle, començant pel català. No vos deixaré caure, sinó que, a persones com tu, vos allargaré la mà.

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

Finalment, una qüestió que, més d'una vegada, trac quan ix el tema de la independència d'algun Poble: ¿per què hi ha qui està a favor del divorci o bé del dret a decidir sobre el cos (en el tema de l'avortament) i no de la d'un Poble? Tu pots independitzar-te dels teus pares (com qui passa a volar el seu catxirulo) i tenir bones relacions amb ells. Una cosa no exclou l'altra. Així visc.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com a rei de la teua vida i interessat pels altres, per la realitat i per lo maternal.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Un tweet de hui en relació amb la recerca: https://x.com/LluisBarbera50m/status/1908520163055378463?t=yUFgWXf94CYKjFNEgx8ivw&s=19.

El matriarcalisme, un tema amb què empunyes les regnes de la teua vida

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Moltes gràcies per les teues paraules. Sempre endavant!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge que no m'esperava i que, després d'una mena de diàleg (per cert, amb u dels qui més informació qualitativa, i no precisament fàcil de trobar, m'ha reportat per a l'estudi), he pensat que no, que prosseguiré en la recerca.

Per què? Perquè, quan hi ha res que fa que la teua vida tinga seny, que et sentes arrelat a la terra dels teus ancestres (i dels teus familiars més acostats i tot), que pervisquen bons records (i persones que has conegut, que t'han fet costat, que tenien molts punts en comú amb tu i que, com ara, eren molt obertes a gent de totes les edats), seria un pas avant, però desaprofitat, acceptar tallar amb les arraïls i amb l'esperança.

Per això, en casos així, decidim i, com aquell qui diu, acollim lo bo que hem rebut, vivim d'acord amb uns principis (lo que solem dir en la frase "Jo, de principi, faig / visc...") i anem cap al demà.

Afegiré que una cosa és agafar-se a una vida centrada en el culte a les normes i, ben distint, tenir-ne unes quantes (i no canviables) com a regles de conducta i de resposta en la vida. En el meu cas, 

1) acceptar lo que afavoresca la bonesa; 

2) aprovar lo que siguen signes d'honradesa, 

3) acollir lo que plasme el matriarcalisme, que no la lluita contra lo patriarcal,

4) dedicar la creativitat als camps que et són més fàcils de desenvolupar i en què et sents com un xiquet gaudint del joc de volar un catxirulo (per a mi, l'antropologia l'etnologia i el folklore junt amb la poesia, l'art i altres activitats de lo que podríem denominar arts menors, com ara, obres de ganxet)

i, per descomptat, 5) ser rei de la teua vida (en el seny simbòlic): tu dictes, organitzes, moderes i no t'evadeixes de la realitat, sinó que l'escrius, la comentes amb qui no et pega cap estufit i... la reflecteixes.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa acompanyat de l'exèrcit que ell mena.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"Dos mares, dos filles i tres mantellines", folklore per a tots

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he enviat un correu electrònic a Neus Ribas San Emeterio, d'Arenys de Mar:

"— Bon dia, Neus,

Hui he arreplegat els llibres i els documents que m'heu enviat en relació amb les puntaires d'Arenys de Mar.

Els he fullejats i he trobat informació interessant per a l'estudi.

A més, vull dir-vos que, en la meua família, hi ha hagué una bestia de ma mare, qui, amb més de noranta anys (i bon cap), una hora (o menys) abans de morir, es queixava que ma àvia materna no li havia fet possible que ella fes una randa 'a la xiqueta' (la meua padrina, aleshores, amb un poc més de vint anys, qui ara en té més de huitanta).

Ho comentaré a ma mare, perquè és una persona que li agraden els petits detalls i la paciència que requereix aquesta mena de treballs.

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

A migdia, copses que t'havia respost:

"— Bon dia, Lluís,

M’alegro que trobis interessant el material, i la història familiar, molt maca. Moltes dones van renunciar a fer puntes perquè era un treball molt 'esclau' sense horaris, mal pagat. En la nostra àrea geogràfica, es diu que moltes d’elles es van incorporar a les fàbriques on tenien cobertura i un horari".

Després, en parlar amb ta mare, li ho comentes i li lliges part de les publicacions: per exemple, en relació amb dones emprenedores o bé amb iniciativa i capdavanteres en Europa en temes de cultura i de pedagogia per a dones; línies sobre puntes i, igualment, sobre mantellines i costums... I ella et trau el tema de vestits negres i de la vinculació que tenien en la vida quotidiana.

A banda, ma mare (1943) m'ha parlat sobre una bestia seua i m'ha afegit l'endevinalla que deien les seues àvies (dels anys setanta i huitanta del segle XIX) als xiquets i als néts: "Dos dones, dos mares i tres mantellines" (amb una versió semblant recopilada en 1920 pel folklorista valencià Francesc Martínez i Martínez) i que li hem tret: l'àvia, la mare i la néta.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa en la poltrona i que defén el seu regne i els qui hi viuen.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Aquestes són les publicacions que hem rebut.