Compartir vivències i saber, educar i aprendre dels altres

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he dit que una amiga de més de setanta anys (Rosó Garcia Clotet) i que, molt sovint, m'encoratja i que participa molt en la recerca, m'havia demanat si li podria fer una xicoteta explicació sobre la mocadorada. I que li ho havia fet.

Igualment, hem rebut un comentari de Maria Dolors Sala Torras, una dona que fou mestra i que ha aplegat a tenir alumnes que diuen que ella els ha deixat empremta:

"— Gràcies, Maria Dolors.

A mi, també m'agrada observar l'actitud de les persones, com responen, com pensen, com són...

Així, algunes persones que han participat en la recerca m'han dit que faig un estudi molt centrat en la psicologia i en lo social (psicosocial, en ambdós casos).

M'ha agradat fer de mestre, aprendre amb majors (sobretot, de més de setanta-cinc anys) i he pogut fer-ho amb uns quants que, quan els coneguí, ja havien fet els noranta.

L'educació, també.

Igualment, la maternitat, més que l'ús de la força. 

I afavorir un ambient receptiu, creatiu, en què tots puguen exposar obertament. 

El meu joc preferit és volar un catxirulo (estel).

Quan ensenyava català a adults i a jóvens, encara que anassen a escoles d'adults, tractava de respondre a lo que em demanaven i, com que volien aprendre'l (o, per exemple, estudiaven en una escola d'adults), els deia que escriguessen lo que els abellís.

Una cosa semblant feia amb els xiquets i que no tenien ni sis anys: els deixava que pintassen, els contava alguna rondalla com la mare que ho fa amb el nen pegat a la falda..., amb una lectura tranquil·la, suau, que els transmetés fiabilitat, sinceritat i bon cor en les paraules i en la manera de respondre i d'actuar; ensenyava llengua catalana per mitjà de cançons tradicionals valencianes.

Només, puntualment, assertivitat. Mentrestant, un lligam entre l'educador (i mestre) i l'aprenent (o alumne i tot).

És lo mateix que faig en la recerca".

Finalment, gràcies a tots els qui participeu en la investigació i als qui hui heu consultat l'entrada sobre la mocadorada, la qual ha estat alta.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Dones amb iniciativa en la tradició matriarcalista

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, a mitjan conversa, m'ha fet una qüestió i li he dit que, un dia, Pere Riutort em comentà un fet que podem trobar en moltes rondalles anteriors a 1932: persones amb iniciativa.

I ho diem perquè, un dia, Pere Riutort parlà amb el valencià Manuel Sanchis Guarner (filòleg i, per exemple, historiador), qui, en paraules de l'històric mestre de Magisteri, li havia dit que els valencians són persones amb iniciativa.

Doncs bé: és un tret que copsem en moltes dones de les rondalles a què ens referíem adés i també en la realitat vernacla:

"— En novembre del 2020, un valencià de més de setanta anys, m'escrigué que ell formava part d'un grup de WhatsApp d'antics alumnes de la universitat i que eren les dones qui l'havien impulsat i que elles havien tingut la idea.

A més, ell em demanava si, al meu coneixement, això tenia relació amb el matriarcalisme. I jo li diguí que sí".

Afegirem que hi ha cançons eròtiques mallorquines recopilades per Gabriel Janer Manila en què les dones són de la mateixa corda, en què elles són qui, sexualment i tot, donen vida a l'home i, més encara, en què, com ara, ell diu a la dona que, en veure-la, se li adreça.

Finalment, diré que, a una dona que he vist hui, li he agregat que una de les persones més obertes que he conegut (encara que només fou un poc més de tres anys), era un home que coneguí quan ell ja tenia noranta-dos anys (i que en visqué noranta-cinc), pacífic, dialogant, acollidor, molt obert i que, àdhuc, un dia em presentà la seua muller, una dona que, com ell, també havia fet els noranta.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Mestres, amics i coneguts que deixen empremta i receptius

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Fas molt bona feina. Moltes gràcies", Teresa Maria Marquez Bartolomé.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre semblances entre els colles dels nord de Xile i la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana, ambdues, matriarcalistes, i m'ha dit:

"— Per a eixa gent, [ els colles,] és més important el llenguatge de la zona, la natura, els costums... A la zona on estàs, on vius, que [ l'ensenyament] no siga una cosa etèria.

I els de fora [ que són defensors de l'escola oficial i dels plans estatals] volen posar [ en l'ensenyament] lo menys compromés, lo seu ".

Afegirem que la primera de les actituds esmentades és molt pareguda en els qui tenen un fort sentiment de pertinença a la terra i que són catalanoparlants.

Més avant, hem enviat un missatge a Àngels, una dona de Martorell, de qui havíem rebut una foto que posem ací, 

qui reporta sobre aquesta ciutat catalana:

"— M'agrada aprendre i fer de mestre.

Ara faig de mestre, sobretot, per Internet, per Facebook i per telèfon, amb vosaltres. 

Els meus millors mestres em deixaren empremta i també en altres alumnes que ens veiérem després.

Hi ha una històrica companya de Magisteri amb qui encara estic en contacte com també amb una dona que ens hi ensenyà 'Filosofia' (en bona part, recorrent a temes d'actualitat, com ara, la joventut, filosofia per a xiquets, les sectes, les dones i el treball...) i 'Antropologia' (estudi sobre la cultura tradicional vinculada amb el Poble de què forma part Rigoberta Menchú) i bioètica.

Parle dels cursos 1991-1994.

Eren mestres molt oberts als alumnes, respectuosos amb ells, realistes i, igualment, afavorien el desenvolupament de la creativitat i dels estudiants.

Agraesc la vostra generositat i la vostra disposició a prendre part en la recerca sobre el matriarcalisme català".

Finalment, dir-vos que el fet de trobar persones obertes i que les arrels dels seus avis no eren de terres catalanoparlants, però que se senten molt de la terra, et permet adduir informació que, d'una altra manera, no estaria al teu abast, ni, després, de més persones. Gràcies.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"Els fets són els fets", mestratge i recepció

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he enviat uns escrits a una dona, en relació amb el tema del dia:

"— Jo aprenguí a redactar quan, en Magisteri, comencí a dominar més l'escriptura en català. Era la llengua en què millor plasmava les idees, els pensaments, els escrits creatius... 

I, més encara, quan, cap a l'any 1998, viu que les recomanacions per a parlar en públic eren aplicables a escriure.

Fou a partir d'un llibre de Dale Carnegie".

Igualment, adés, hem vist uns mots de la psicòloga María José, en Twitter (https://x.com/majosevn/status/1974480413327327597?t=XmgWYsbuSjA9ZCbVc-IXFg&s=19) i li n'hem posat aquests:

"— Bon vespre, María José,

Que la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana és matriarcalista i que es reflecteix molt en el tema de la maternitat, en la mare, en la poesia, en cançons i en rondalles i en llegendes...

I que puc ensenyar-ne i acollir sobre el tema com quan feia classes de llengua catalana en 'Aldaia Ràdio' (entre el 2002 i, potser, el 2005).

En fruïa, perquè assolia el meu somni de xiquet: ser mestre d'altres.

Ara veig que podem ensenyar i, amb creativitat, paciència i una canya, fer recerques que deixen empremta. Algunes persones m'han escrit que la que faig els n'ha deixat.

Sobre aquells anys en l'emissora, hi havia alguns amics que em deien:

'— A penes escolten la ràdio'.

I jo els responia que era un mitjà més per a ensenyar la llengua i que era bo aprofitar-lo.

Avant les atxes i amb els teus projectes.

Una forta abraçada".

Finalment, el meu agraïment a tots els qui participeu en l'estudi i que, així, feu possible que, entre vosaltres i jo, puguem continuar en nexe i exposant que, com hui ha dit n'Antoni Gelonch (https://x.com/Antoni_Gelonch/status/1974503337581039990?t=kNmqpHiJWBEIIZYEnuR1qg&s=19) en una emissora, "Els fets són els fets".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

L'aigua, la terra i la bonesa en la tradició matriarcalista

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del dia com també els versos del llibre d'on havia partit la qüestió.

Igualment, hem vist unes paraules que ens tragué el 25 de gener del 2024, després de dir-li uns mots que plasmà el folklorista valencià Francesc Martínez i Martínez (1866-1946) i que ens evocaven la Mare Terra:

"— L'aigua i la terra són molt importants en la vida del ser humà" (sic).

Finalment, respons a unes paraules de la psicòloga María José sobre la intel·ligència i la bondat (https://x.com/majosevn/status/1974104398101168536?t=SrVMm9ol3R124gzDaTXOug&s=19):

"— Bon vespre, María José,

Una cosa que em cridà l'atenció, en llegir rondalles de fa més de cent anys, i vernacles en terres catalanoparlants, és que la bonesa es plasma molt en xiquets, en àvies i, fins i tot, en jóvens i en els pares.

En una cultura tradicional matriarcalista".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

La música, les humanitats i la pedagogia

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Aquestes cançons són divertidíssimes i encertades", Teresa Maria Marquez Bartolomé.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre dos casos (en un escrit de Joaquim Carbó sobre Nadal i en una novel·la que ella llegia). Així, en ambdós, hi ha una treva entre persones de diferents nacions i... un acostament de gent de distints bàndols.

A més, et trau passatges que tenen punts en comú amb la novel·la "La mel i la fel", de la valenciana Carme Miquel. En ambdues obres, la música i el piano fan un paper terapèutic.

Igualment, li afiges:

"— En 'La mel i la fel', un jove que, quan era xiquet, s'havia traslladat per a estudiar, quan torna a la vila, troba un piano. 

Aleshores, un dia, ell comença a tocar-lo, se li acosten moltes persones i, al capdavall, ell diu, a una dona, que estudiarà per a metge".

Més avant, li hem llegit el text de la novel·la i hem captat que qui li l'havia presentat era una dona i capim un lligam entre la part artística (ací, la musical), la sensibilitat cap als altres i les professions de caire humanista. 

Finalment, diré que un dia parlí amb un amic que era metge i em digué que li agradava la medicina pel paper important que hi té l'empatia. Personalment, en el meu cas, tant la de mestre com també la de fer estudis antropològics i de folklore (i acollint bé l'educació i la didàctica), fan que estigues obert als altres, que les plasmes per escrit i, a banda, que en reportes, principalment, per Internet i per telèfon.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Dons, suggeriments i propostes decisius en temes claus

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant ses atxes!!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit una rondalla en què un home se'n va a un altre país per a veure si hi seria acceptat com a marit de la reina.

En aplegar-hi, la dona li fa passar unes proves i, com que ell, de bon principi, compta amb un do que li havia concedit una velleta amb qui l'home havia estat generós, les superarà, farà ús del present i, així, la dona (l'anciana) salvarà l'aspirant.

Afegirem que, més d'una vegada, hi ha qui ens reporta sobre algun tema que, si no l'haguéssem tractat, no hi hauria un punt que ens permetria captar detalls importants i, fins i tot, decisius, en una recerca.

Així, a mitjan octubre del 2017, mentres parlí amb Pere Riutort (un històric mestre de Magisteri), em recomanà estudiar dos capítols dels Fets dels Apòstols (de la Bíblia). Doncs bé: gràcies a la interpretació junt amb altres fonts relatives a la vida fa més de mil cinc-cents anys i a altres detalls, poguí deduir que la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana era (i és) matriarcalista.

Finalment, agraesc també els suggeriments i les propostes que m'heu fet en relació amb l'estudi sobre el matriarcalisme. Com a exemple, la lectura de llibres sobre música eròtica o bé en nexe amb la sexualitat com també de rondalles ens ha permés trobar molts trets matriarcals en aquestes fonts i, després, empiular-los amb comentaris (escrits o bé orals) vostres.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.