"La cultura valenciana és matriarcal"
Em dedique a l'antropologia, a l'etnologia, al folklore, a l'ensenyament i a explanar amb intenció d'"Afegir pes en l'altra balança", com deia Pere Riutort, qui, en desembre del 2020, ens comentà que "La cultura matriarcal podia no estar en els documents de l'Estat, però estava en la realitat". Això, de manera didàctica i expositiva i, principalment, en relació a dones catalanoparlants d'arrels catalanoparlants nascudes abans de 1920. Sobre el matriarcalisme català. Alaquàs, País Valencià.
dimarts, 8 d’abril del 2025
El nexe pares-fills i afavorir la creativitat dels curiosos
dilluns, 7 d’abril del 2025
Pedagogia, aprenents en rogle i adults que assessoren
La Mare Terra, la maternitat, l'educació matriarcal i la sensibilitat
La resta, molt sovint, estratègies de partits que només pretenen traure vots a curt termini, encara que, per exemple, el veí de la finca, de la casa, de la vila o del carrer no siga de la mateixa corda. I, qui diu partits, diu associacions (i moviments) antipatriarcals.
diumenge, 6 d’abril del 2025
Rondalles, sensibilitat cap als altres i bon cor
Paraules de hui:
"Avant", Kike.
"Avant les atxes", Lola Carbonell.
"Moltes gràcies pels teus comentaris", Rosa Rovira.
"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares sobre la rondalla "La princesa del cigró cuit", la qual hui he sabut que l'havien oïda.
Així, ma mare en parlava d'una amb un cigró sec.
Mon pare recordava el passatge dels set matalaps.
En acabant, els he llegit la part de què parlàvem i hem coincidit.
Durant la meua primera lectura d'aquest relat, una de les coses que en destacava era el fet que ella és respectuosa amb la terra on l'acullen.
A més, un altre detall (que no havia copsat ma mare): la princesa, no sols està oberta als de la noblesa, sinó, fins i tot, al més senzill del regne, en la seua vida. Així, un cigró és un aliment molt menut i que, primerament, podria semblar insignificant.
Ara bé: com els he afegit (a partir d'un escrit en un paperet d'un calendari que tenien els meus avis materns i que els he traduït, "Per una ferradura, es perdé un cavall; per un cavall... (...) es perdé una guerra.
I tot, per una ferradura".
No debades, Erasme de Rotterdam (en la mateixa dècada del segle XVI en què Maquiavel escriu "El príncep") redacta l'obra "Educació del príncep cristià", en què recomana al príncep unes paraules que he tingut presents, no solament en l'estudi sobre el matriarcalisme: "No menyspreeu ningú, perquè vos podria declarar la guerra i perdre-la.
Més aïna, sigueu rei de tots, tracteu de ser just, obert i amable amb tothom.
No tingueu ànsies de poder i sí bon cor i bons assessors".
Igualment, adduirem que aquest vespre hem recordat unes paraules que ens digué Pere Riutort durant una classe de Magisteri:
"— Tu podries escriure contes" (sic).
A mitjan del 2021, li demanes si caldria comprar les rondalles mallorquines plasmades per Antoni Ma. Alcover. I et comenta que sí, que podries fer un esforcet (sic) i que, si de cas, la major diferència que trobaries seria el vocabulari geogràfic. I, així fou, com li diguí quan ja n'havia llegit uns quants toms.
Cal agregar que u dels temes que més apareix en aquestes narracions (en les mallorquines i en molts relats vernacles anteriors a 1932) és el bon cor i la sensibilitat vers els altres.
Finalment, vos diré que, cada vegada, més, capeixes que la gent que no és afiliada a cap partit polític, ni a cap associació antipatriarcal,... escriu amb major llibertat, recopila major nombre de punts de vista i fa obres més ingents. ¡Ah!, i, si no fossen més extenses, ho són més pregones i, com podem llegir en l'explanació de Pere Riutort, amb l'objectiu que la veritat vaja sempre per davant. I, en això, tant l'històric mestre i amic com també moltes persones de les que més participeu en la recerca,... coincidim en aquest tret que empiula amb el matriarcalisme.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa en la poltrona (la qual no cedeix mai a ningú), obert als altres i que exposa la realitat.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Nota: Les fotos de del treball d'Oreto Doménech Masià.
dissabte, 5 d’abril del 2025
La independència, el dret a l'autodeterminació i la didàctica en el matriarcalisme
Paraules de hui:
"Avant les atxes", Lola Carbonell.
"Avant sempre!!", Daniel Gros.
"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.
"Sempre endavant", Rosa Rovira.
****
Hui, entre d'altres coses, he copsat la importància de la didàctica en les relacions amb els altres, quan he vist que, sense voler, hi havia un xicotet malentés en la interpretació del significat d'una qüestió.
Aleshores, de la mateixa manera que quan ensenyes una matèria (o bé que quan eduques un menor), els ho expliques mitjançant un aclariment senzill.
Tot seguit, ens reporten en línia amb les intencions que teníem i el catxirulo (l'estel) s'empina altra vegada.
Adduirem que m'ha aplegat un comentari d'una dona nascuda i criada en Catalunya, en relació amb l'entrada poètica de hui i li he escrit:
"— Molts estius i, durant alguns anys (bé en en primavera, bé amb motiu de les falles, en març), els meus pares, els meus germans i jo ens n'anàvem a Catalunya (sobretot, al Pirineu i a les Terres de l'Ebre).
En tinc molts bons records: ens tractaren molt bé, es mostraren receptius i acollidors i, igualment, captí la importància que atorgaven a la llengua catalana i a la terra.
Jo, que, de xiquet, he estat un interessat pel folklore i per la llengua, aprofitava les ocasions: lectura, veure un tres de vuit amb folre, comprar premsa local o comarcal, demanar...
Rebeu el meu suport a favor de la independència de Catalunya i de lo vernacle, començant pel català. No vos deixaré caure, sinó que, a persones com tu, vos allargaré la mà.
Avant les atxes.
Una forta abraçada".
Finalment, una qüestió que, més d'una vegada, trac quan ix el tema de la independència d'algun Poble: ¿per què hi ha qui està a favor del divorci o bé del dret a decidir sobre el cos (en el tema de l'avortament) i no de la d'un Poble? Tu pots independitzar-te dels teus pares (com qui passa a volar el seu catxirulo) i tenir bones relacions amb ells. Una cosa no exclou l'altra. Així visc.
I tu, de bon matí, també vas a l'era com a rei de la teua vida i interessat pels altres, per la realitat i per lo maternal.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Nota: Un tweet de hui en relació amb la recerca: https://x.com/LluisBarbera50m/status/1908520163055378463?t=yUFgWXf94CYKjFNEgx8ivw&s=19.
divendres, 4 d’abril del 2025
El matriarcalisme, un tema amb què empunyes les regnes de la teua vida
Paraules de hui:
"Avant", Kike.
"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.
"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.
"Moltes gràcies per les teues paraules. Sempre endavant!", Rosa Rovira.
****
Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge que no m'esperava i que, després d'una mena de diàleg (per cert, amb u dels qui més informació qualitativa, i no precisament fàcil de trobar, m'ha reportat per a l'estudi), he pensat que no, que prosseguiré en la recerca.
Per què? Perquè, quan hi ha res que fa que la teua vida tinga seny, que et sentes arrelat a la terra dels teus ancestres (i dels teus familiars més acostats i tot), que pervisquen bons records (i persones que has conegut, que t'han fet costat, que tenien molts punts en comú amb tu i que, com ara, eren molt obertes a gent de totes les edats), seria un pas avant, però desaprofitat, acceptar tallar amb les arraïls i amb l'esperança.
Per això, en casos així, decidim i, com aquell qui diu, acollim lo bo que hem rebut, vivim d'acord amb uns principis (lo que solem dir en la frase "Jo, de principi, faig / visc...") i anem cap al demà.
Afegiré que una cosa és agafar-se a una vida centrada en el culte a les normes i, ben distint, tenir-ne unes quantes (i no canviables) com a regles de conducta i de resposta en la vida. En el meu cas,
1) acceptar lo que afavoresca la bonesa;
2) aprovar lo que siguen signes d'honradesa,
3) acollir lo que plasme el matriarcalisme, que no la lluita contra lo patriarcal,
4) dedicar la creativitat als camps que et són més fàcils de desenvolupar i en què et sents com un xiquet gaudint del joc de volar un catxirulo (per a mi, l'antropologia l'etnologia i el folklore junt amb la poesia, l'art i altres activitats de lo que podríem denominar arts menors, com ara, obres de ganxet)
i, per descomptat, 5) ser rei de la teua vida (en el seny simbòlic): tu dictes, organitzes, moderes i no t'evadeixes de la realitat, sinó que l'escrius, la comentes amb qui no et pega cap estufit i... la reflecteixes.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa acompanyat de l'exèrcit que ell mena.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
dijous, 3 d’abril del 2025
"Dos mares, dos filles i tres mantellines", folklore per a tots
Paraules de hui:
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant les atxes", Kike.
"Avant sempre", Montserrat Cortadella.
****
Hui, entre d'altres coses, he enviat un correu electrònic a Neus Ribas San Emeterio, d'Arenys de Mar:
"— Bon dia, Neus,
El nexe pares-fills i afavorir la creativitat dels curiosos
Paraules de hui: "Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo. "Avant les atxes", Kike. "Endavant les atxes!",...
-
Bona nit, En aquest blog, veureu moltes entrades en relació amb l'estudi sobre la cultura tradicional i el folklore matriarcalistes vinc...
-
Paraules de hui: "Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo. "Avant les atxes", Kike. "Avant sempre", Montse...
-
Bon dia, Per mitjà d'aquestes fotos, en què apareix el nombre de les consultes fetes en la web "Malandia" ( https://malandia....