Intercanvis sobre el matriarcalisme en terres catalanoparlants

 Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un adult amb qui, molts anys arrere, captí la importància de reportar de manera sincera, reflectint la realitat i no com el típic telepredicador (i açò val per a qualsevol persona) que intenta que entres en la gola del llop.

Igualment, adés hem rebut un correu electrònic de l'equip de la web "Relats en català" i, immediatament, l'hem enviat a moltes persones que, en algun moment, ens han informat, principalment, per a la recerca. Els hem posat aquests mots:

"Bon vespre,

Ací teniu l'article que fa uns dies em retocaren en una web, però, en aquest cas, amb lleugers canvis i no qualitatius (o siga, que no són de fons), llevat de la lletra cursiva, la negreta, els subratllats i la possibilitat d'accés als enllaços).

Els administradors són molt oberts, molt tolerants i respectuosos.

Si vos agrada escriure o vos agradaria publicar algun escrit, crec que la web 'Relats en català' és un bon mitjà.

https://relatsencatala.cat/relat/la-cultura-valenciana-es-matriarcalista-estudis-fonts-i-suggeriments/1081010

Gràcies per la vostra generositat.

Avant les atxes i amb els vostres projectes".

Finalment, dir-vos que una dona, Rosa Canela, amb escrits sucosos i valents, m'ha plasmat un missatge:

"— Tinc un llibre molt interessant que és titula:

'MATRICIDI,

El Secret del Patriarcat'.

De Rosa Elvira Presmanes.

Els ibers van estar fa milers d'anys i es curiós que les úniques civilitzacions que van aguantar el matriarcat van ser València i Catalunya.

Després del cop d'estat del 1936, va restar molt malmès".

I li he respost:

"— Lo que dius sobre Catalunya i València i les Illes Balears, és cert.

On millor s'ha conservat és en les rondalles, en les llegendes i en la música tradicional.

Si més no, d'acord amb la cerca que comenci en agost del 2019, Rosa".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Locomotores i vagons de moltes colors

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he plasmat els comentaris del tema del dia i, en més d'un moment, he sentit com el nen que és en el seu camp i que, igualment, és obert i senzill. Les coses es desenvolupen de manera harmònica, com quan fas lo que va amb tu.

Ben mirat, copses que toques temes que t'interessen, però que no se solen tractar. És més: mentres preparaves l'entrada de la vesprada (a partir de l'obra "El llibre de fra Bernat", de Francesc de la Via), veus que, en la banda amb una versió moderna, hi havia una frase ocultada i en què es capia que, en la cultura tradicional catalana dels segles XIV i XV, la dona encara fa de sobirana i, de rebot, evoques un poema del segle XX (del valencià Maties Ruiç Esteve, 1876-1956) en què diu que la dona, en terres valencianes, és sobirana.

Adduirem que, molt avançat el dia, hem enviat uns quants missatges a la catalana Maria Dolors Sala Torras, per exemple, aquest, tret del llibre "Història de les dones a la Catalunya medieval", de Teresa Vinyoles Vidal, sobre la sexualitat, l'Església i les dones fa mil anys.

Llavors, ens ha respost:

"— Ostres!! Molt interessant. Quins escrits més interessants trobes!".

Finalment, diré que, un dia, parlant amb Pere Riutort, em comentà que hi ha locomotores i vagons. I que cada u de nosaltres tendeix més a fer u dels dos papers. En qualsevol cas, preferesc ser director de locomotora amb vagons de moltes colors. I no cal dir que dedicar-me a l'estudi sobre el matriarcalisme català.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El gaudi de contar rondalles, d'escriure i de viure

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant", Assumpció Cantalozella.

"Gràcies pel teu treball!", Lucila Grau.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he passat a una llibreta part d'una rondalla que ja li contaven en casa quan ella tenia uns set o huit anys (cap a 1950).

Igualment, hem vist un escrit de Teresa Maria Marquez Bartolomé (junt amb aquesta foto) sobre l'acte de narrar contarelles als fills, als néts... 

I li hem posat aquests mots:

"— Bon vespre, Tere,

Jo gaudia llegint rondalles i narracions a una xiqueta des que ella tenia uns dos anys fins a sis.

Li les narrava atenent al text, creant un ambient de confiança i de suavitat, perquè ella se sentís com si tu fosses eixa àvia de què escrius.

I et diré més: jo he estat molt més aficionat a les rondalles que ma mare i hi ha dies que li'n llig per telèfon (algunes vegades, de petites i completes) i ella les frueix. 

¡Quina joia sents aleshores, de pensar que les heu gaudides tots dos! Això m'ompli d'il·lusió i de ganes de prosseguir esperançat: amb la recerca i en la vida.

T'ho escric amb el cor en la mà".

Finalment, has plasmat uns paraules a Lydia Quera:

"— Es nota que has viscut en un ambient favorable a la creativitat i a la terra".

Llavors, ella t'indica: "Sí. Jo crec que ser néta, una casa de pagès, et dóna la meravella dels millors sentiments".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Ventalls molt oberts i amplis

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i ha eixit el tema de la conveniència de ser tolerant i del fet que, per exemple, quan fas una recerca, dones entrada a les respostes que vagen acompanyades de bonesa i, així, tenir un ventall molt obert, llevat de les actituds extremistes o que pretenen enganyar, manipular o deformar la realitat.

Sobre això, li dius:

"— És molt bo i interessant, perquè, així, encara que hi haja estils diferents de reportar i de comentar vivències, records o punts de vista, moltíssimes persones se senten part del projecte.

Podríem dir que cada u és com els diferents materials que fan possible la construcció d'una finca.

A més, uns són més extensos, n'hi ha que són més literaris, n'hi ha que ens plasmen xicotets detalls, hi ha qui reflecteix un alt sentiment de pertinença a la terra, uns altres van més en línia de polítics (o de partits),...".

Llavors, ens ha respost:

"— Així es pot fer molt ampli i més complet".

Finalment, li afiges:

"— Sí. Fins i tot, a vegades, captes que els participants es fan comentaris entre ells, aclariments o diuen que han aprés una cosa més gràcies a escrits diferents als seus...'".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Agraïments, poemes i mots amb molt de fondo

Paraules de hui:

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!!!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he llegit un poema de Nadal escrit per Rosa Rovira i que m'ha aplegat hui. Li he comentat que té molt de fondo i que havíem escrit a l'autora:

"— Gràcies, Rosa, pel teu poema de Nadal, i bon dia,

Tens molt de fondo i ho agraesc.

Aquesta foto és de la porta d'entrada a ma casa, fa uns dies, amb els detalls de Nadal d'enguany.

Avant les atxes i amb els teus escrits".

En un altre moment, li hem posat:

"— Adés he parlat amb ma mare i, després de llegir-li el teu poema de Nadal, m'ha dit:

'— Felicita-la de part meua'".

Llavors, l'escriptora m'ha plasmat:

"— Moltíssimes gràcies!!! 

Aquest any m'ha sortit així...

De vegades, no donem prou les gràcies a tots aquells que s'ho mereixen, encara que siguin petits gestos...".

Ben mirat, hem continuat:

"— Ella ha estat molt involucrada en visita a malalts i a majors de la parròquia, durant molts anys.

— Veus: molta gent fa bones obres desinteressadament i potser no ha rebut gaires gràcies!!!

— Ma mare, com també un amic que, durant uns anys, ha anat a cantar a centres de majors junt amb una rondalla, m'ha comentat que, més d'una vegada, quan se n'anava, li demanaven quan hi tornaria.

Aleshores, ella m'indica que, sovint, eixos moments compartits amb l'ancià fan que no se senta sol".

Finalment, uns mots que hem rebut de Rosa Canela, junt amb una foto, en relació amb la recerca sobre el matriarcalisme:

"— Gràcies per tota la informació. Sabia que tant Catalunya com València eren matriarcals. I llegiré el que m'envies.

Ara m'he comprat un llibre que es titula 'MATRICIDI', de Rosa Elvira Presmanes.

Tenia un cosí del meu marit que era un estudiós dels pobles íbers i havia estudiat un poblat a Arbeca i sempre parlava que aquells pobles eren matriarcals, i ho havia estudiat. Potser et parlo de pobles que existien fa uns milers d'anys.

— Gràcies, Rosa, pel teu comentari i per la informació, que deu ser interessant.

Avant les atxes".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones senzilles, harmòniques i sinceres

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb la directora de la immobiliària que em féu de pont en la compra de la casa on visc. Una dona senzilla, harmònica i que no pretén destacar entre ningú. Igualment, el seu marit és de la mateixa corda, encara que siga més juganer. Fan bona lliga i ho captes.

Són persones atrevides que, en el 2009, es llançaren a l'aventura: en part, per vocació (ella), en part, per necessitat (ell). 

Uns sis mesos després d'haver rebut tu les claus, ella et diu que et considera un amic.

Passen els anys i ens ajudem, estem en contacte i, fins i tot, ens oferim servicis (encara que siguen puntuals). En el fons, perdura eixe lligam, eixa amistat.

Finalment, vos expose un escrit que he plasmat hui a Tere, de més de huitanta anys i resident en Reus (Catalunya), qui havia redactat sobre el pas per la vida, simbolitzat per un banc en un parc:

"— Bon vespre, Tere,

Un escrit bonic i amb sensibilitat. 

Els meus pares tenen més de huitanta anys, encara ens veiem (tot i que només siga un dia) i, si no, estem en contacte per telèfon.

Com més va, més, em passa com durant els dos darrers anys de vida d'un històric mestre de Magisteri, Pere Riutort (1935-2021), qui m'ajudà en l'estudi sobre el matriarcalisme i en l'anterior: jo pensava 'Aprofita que encara viu, perquè no saps mai fins a quan'.

Ell, al capdavall, amb un somriure inicial i sincer, un dia començà una conversa telefònica: '¡Però si saps més que jo en aquest tema!'. I, tot seguit, com quan ell i jo estàvem en classe (curs 1992/1993), passàrem a un diàleg harmònic i enriquidor.

Avant les atxes i amb els teus projectes".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Escriure, estudiar i viure amb senzillesa

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", "Endavant ses atxes", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he demanat en relació amb uns blogs i n'he consultat uns altres com també models de webs.

De vesprada, te'n vas a un blog que portava un escriptor i, després, al d'un poeta. Llavors, copses que recorren a formes senzilles que els deixen el terreny adobat.  Pocs recorren a les fotos, si de cas, els qui es dediquen més a reportar sobre els constums (com ara, el metge humanista i, en bona mesura, pagès, Pep Capdevila, en el blog "The Ladies of Vallbona").

Quant a aquest metge, posarem que, com més d'una persona, exposa entrades de línia antropològica o de costumari.

Finalment, agregaré que alguns dies, quan veig el "Costumari català" del folklorista català Joan Amades, pense que val més la pena prosseguir en el projecte que t'has proposat, ingent, molt obert i, per això, acollidor de molts punts de vista, de vivències que, en un primer moment, t'enriqueixen i que hi ha dies que, després de publicar-les junt amb unes altres, encara t'informen sobre altres temes i tot (i, si no, en nexe amb els de la mateixa corda).

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.