Persones majors molt obertes, pacients i que ens deixen empremta

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"I tant!... Avant les atxe", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit uns poemes de Joan Sala Vila, un escriptor amb bona acollida entre algunes de les persones que lligen les entrades que els envie, com ara, Ricard Jové Hortoneda (1929) i Rosó Garcia Clotet.

A més, en diferents moments, penses en el paper del poeta de Granollers en la teua vida i, un poc després, recordes persones que nasqueren entre 1918 i 1930 i que t'han deixat empremta.

Són persones que, malgrat el pas dels anys i que, en més d'un cas, ja n'han fet huitanta o, àdhuc,... noranta, els escoltem, passem temps amb ells, ens fan suggeriments i, molt sovint, encerten. I, quan tries eixes propostes, t'adones que, com solem dir, "Saben lo que diuen".

Podríem dir que les seues vivències, la seua disposició a compartir un espai del banc (o bé del dia) i, igualment, a fer-ho amb paciència i amb molta semblança amb la mareta que connecta fàcilment amb els fills i se'n guanya la simpatia de manera senzilla, fan que els evoques i que, fins i tot, més avant, t'ajude en la teua vida: en les relacions amb els altres, en la creativitat, en els teus projectes, en les teues recerques.

Per això, m'atreviria a dir que paga la pena tractar-los amb el mateix afecte que faríem amb un nen, però no com si fossen xiquets de pocs anys: que senten que poden contribuir molt (i amb bona avinença) a la vida, als altres.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Actitud oberta i amb decisions adaptatives i esperançadores

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he dit que, en un diari digital, hi havia una entrevista molt interessant en relació amb les inundacions de la setmana passada i amb prevencions per a evitar epidèmies.

A més, li afiges que, cap al final, el metge entrevistat, parlava sobre el tema psicològic. I tu li dius que, anit, sense haver-la llegida, ja ho havies tractat en un blog que portes. I ta mare et respon que, per descomptat, que és un tema molt important en la vida de les persones.

A més, hem captat que hi ha polítics que, per mitjà de donacions en forma de diners, pretenen que la gent afectada, com aquell qui diu, oblide el meninfotisme que ells han tingut amb les poblacions.

Així, en línia amb la cultura patriarcal, promouen l'exèrcit, els grans centres comercials i, igualment, procuren retallar la participació de la majoria de la població... com si només importàs lo fàcil i no lo que requereix escoltar els altres, posar-se en la seua pell, etc..

Per això, en els Pobles matriarcalistes, les dues coses van unides: lo polític (lo material en forma de subvencions) i la part dels sentiments i de fer costat els més febles... de manera que els fets esdevinguts no els tallen una vida psicològicament bona. 

Finalment, direm que aquests polítics prefereixen lo que, en un llibre sobre lideratge (https://www.planetadelibros.com/libro-liderazgo-sin-limites/20546) a què vaig accedir en el 2009, posa les decisions "tècniques" (les formals, per exemple, un canvi d'uniforme en una botiga), en lloc de les "adaptatives" (explicar amb paciència per què es faran, que tots som en el mateix vaixell i que, amb bona empatia, assolirem coses que, al capdavall, seran favorables per a la gran majoria dels membres del col·lectiu). Els Pobles matriarcals opten pels adaptatius...i això no els impedeix, per exemple, estar en pro de la tecnologia per a millorar lo vernacle i pel bé de la Mare Terra.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Converses i escrits de persones esperançades

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre casos en què tu te'n vas als administradors de la finca (o bé hi contactes per telèfon), els traus un tema i ells, que són molt oberts, s'interessen pels veïns i aplanen l'esperit comunitari i que no carregue ningú amb el mort, ja que, al cap i a la fi, tots hi habitem.

Igualment, hem escrit a amics i hem raonat amb una amiga molt oberta (nascuda en 1941) i hem vist que encara està forta i esperançada.

Ja de vesprada, enllaces amb una amiga que porta una immobiliària junt amb el marit. I, després de comentar-li sobre com van les coses, li afiges que estàs disposat a donar-los material que els podria servir, fins i tot, per a tasques laborals.

Però, lo que més he copsat hui, és eixe sentiment "Hem tingut sort", com diguí fa uns dies a un veí de la finca. I ell em respongué:

"— Hemos tenido suerte" (sic).

¡Quant connectem amb els altres, quan ens posem en la seua pell i, més encara, si ells passen per un mal moment, deixem que ens parlen, que ens escriguen les seues vivències i, a més, els transmetem paraules esperançadores, com quan un xiquet ha caigut a terra i la mare l'agafa, li dóna uns besets, l'aconhorta i opta, principalment, per escoltar-lo i, tot seguit, per fer possible que torne al joc o, per exemple, a fruir una rondalla! Recordaré aquests fets perquè són dels que et deixen empremta. 

En situacions com les inundacions de la setmana passada, puc dir que, moltes persones amb qui he raonat per telèfon, agraeixen sentir-se escoltades i, més encara, quan els diem paraules com "Ho passarem", com ja afegies a Pere Riutort en els darrers anys de sa vida.

I tu, de bon mati, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Reis que porten la iniciativa, que reben, que coordinen i que agraeixen

Paraules de hui:

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant!!!!", Ricard Jové Hortoneda.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb Isabel Inés Aranda, una argentina descendent de valencians catalanoparlants i que ha sigut mestra d'educació infantil. Hem tingut molts punts en comú i, més avant, he captat la paciència que, quan fas de mestre, has de tenir amb els alumnes.

Afegirem que una cosa semblant passa quan fas una recerca en què intervenen moltes persones i que ens pot evocar l'arquetip del rei, plasmat, fins i tot, en civilitzacions antigues, en rondalles ancestrals i en el simbolisme a nivell mundial.

Així, però en narracions aborígens en llengua catalana, el cap d'Estat que desenvolupa de manera íntegra el model esmentat, fa com tu en una investigació: 1) porta la iniciativa (escriu lleis, edictes,...), 2) rep habitants del regne (els qui fan costat als teus projectes i que et reporten), 3) compta amb un conseller o més (frases o vivències que et comentaren persones que t'han deixat empremta i altres que encara viuen i que són agradables en el tracte) i 4) atorga guardons, condecoracions, permisos de casament amb la filla, etc. (articles, documents, reports, estudis,... que hem fet i que donem als altres en senyal d'agraïment).

Per tant, com copsem, rondalles i vida diària i real tenen moltes semblances i, àdhuc, poden ajudar-nos per a respondre millor en la vida.

Finalment, em solidaritze amb els catalans que ara puguen estar afectats a causa de l'oratge. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Generositat entre germans vernacles i oberts

Paraules de hui:

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant!", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, m'ha comentat fets de voluntaris que repartien menjar i materials de primera necessitat, per si els en calia. I, com que sempre pot haver-hi a qui més li'n siga menester, ha preferit no quedar-s'ho tot.

Igualment, lliges uns poemes de Joan Sala Vila i podríem dir que hi fas bona pasta, que sou carn i ungla.

Molt avançat el dia, ens han entrat correus electrònics: u, sobre el tema de hui; i uns altres, en nexe amb les inundacions i amb l'ajuda humanitària procedent de Catalunya per al País Valencià. Sobre aquest darrer punt (el de la generositat), podríem fer una qüestió: entre els valencians anticatalanistes, blaveros, neoblaveros o, per exemple, contraris al dret d'autodeterminació dels Pobles i, per consegüent, de la independència de Catalunya, però que els calga menjar, aigua potable, roba, paper higiènic, bolquers, etc., ¿tindran el detall de renunciar-hi, pel fet que procedeix de Catalunya? Hi ha qui prefereix morir pel partit, pel formalisme, pels protocols, pels seus principis, etc.. Com ens ha posat una amiga catalana, en un missatge, "Per sort, no tothom és així". 

Finalment, unes paraules que m'ha enviat Ricard Jové Hortoneda (nascut en 1929 en Catalunya) i que he acceptat, a qui de matí havíem escrit un correu electrònic:

"— Moltes gràcies, Lluís. T'agraeixo molt aquest detall i, dintre aquesta desgràcia de diluvi, és una bona notícia. I tu, com estàs? Confio que també estaràs bé. A veure si demà al matí t'envio un nou missatge. Estic molt preocupat per les conseqüències del País Valencià, que trigarà anys a refer-se. Bona nit. Demà, si a Déu plau, hi tornaré, Lluís. Ara, se'm fa tard. 

Una forta abraçada!!!!".

Li hem reportat immediatament.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

****

Dos comentaris del 2 de novembre del 2024, rebuts per correu electrònic de Catalunya estant, i escrits per dues dones. Els enviàrem resposta:

"Hola, bon vespre,

Aquí, a la nostra comarca (i suposo que a totes en Catalunya), s'està organitzant una recollida de roba, medicaments, productes de neteja, material sanitari, etc...

Però si, personalment, necessiteu alguna cosa més que podem fer, ho farem de bon grat.

Bona nit i una abraçada!"

"Bona nit, Lluís!

Aquests dies no t'he preguntat res, molt afectada per totes les notícies i imatges que no han parat d'arribar per la tele i altres mitjans. 

Suposo que molt afectat pels esdeveniments tan tràgics a la teva localitat i les del voltant. Desitjo que, tant tu com els teus pares, estigueu bé.

Els meus consogres de Torrent només van estar un dia sense poder obrir la botiga per manca de llum; pel demés, tot bé. 

Molt cordialment".

Paciència i una canya: un camí que agermana entre persones

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant sempre", María Carmen Badia Prats.

"Sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare, quasi quaranta-huit hores després d'haver pogut raonar amb u dels meus pares, i captes el bon paper que pot fer un padrí (ací, un oncle nascut en 1948) i la funció que acceptaven davant la comunitat.

Com a exemple, igualment, copsem la que, cada u de nosaltres, podem fer per moltes persones (i, si no en són tantes, per algunes. o, simplement, per una). La qüestió és fer res pels altres i, de pas, afavorir que se senten escoltats. 

Adduiré que un amic valencià de Benigànim m'ha agraït la paciència en la recerca sobre el matriarcalisme. La cosa és que, si hi respons amb la gent, t'és més aplanat el camí i els teus objectius (òbviament, tocant els peus en terra, amb realisme i aprovant la familiaritat), fer les coses més senzilles, malgrat que un estudi pretenga ser ampli, però pedagògic i de manera que, en el procés, pugues plasmar unes paraules de Pere Riutort (del 29 de juny del 2019):

"— Jo he après de tu; tu has après de mi".

Perquè, al cap i a la fi, podem ser germans, contribuir a una vida més en línia amb el matriarcalisme que tant reflecteixen avantpassats catalanoparlants nascuts abans de 1920 i amb arrels vernacles.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Pell amb pell: més que paraules

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una dona que fou alumna meua en un curset de "Valencià" (1998/1999) per a adults.

Recorde que, tot i que solíem ser unes set persones en l'aula, hi havia bones relacions. La pedagogia, el fet de no menysprear ningú, estar obert a qualsevol comentari i mentres que hi érem, ho féu possible.

Per això mateix, quan apleguen situacions i dies com els que vivim (sobretot, pel País Valencià), captes que et remouria la consciència si, tot i poder comptar amb mitjans per a estar en contacte amb ells, els deixàssem caure, és a dir, els abandonàssem.

A més, veus que has rebut un comentari de Ricard Jové Hortoneda (un català nascut en 1929), en solidaritat amb tu i que et convida a transmetre la seua escalfor a familiars, amics, veïns, etc..

Afegiré que no me n'havien entrat mai amb aquest estil, malgrat que me n'han enviat uns set correus electrònics (o missatges) en la mateixa línia.

A banda, resulta difícil que, no solament no sentim res pels més pròxims, sinó per aquests tipus d'escrits, com ara, que ens caiguen unes xicotetes llàgrimes, encara que en són les primeres en dos dies. 

Tot ens porta a considerar que és preferible promoure la solidaritat, que no l'individualisme. De fet, en terres catalanoparlants, es plasma en un símbol: els Sants de la Pedra (Abdó i Senent), també molt coneguts com Sant Nin i Sant Non. És lo que un altre home nat en 1929, Joan Sala Vila, posa en u dels poemes: "pell amb pell".

D'ací estant, un agraïment i un "Ho passarem".

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.