Les humanitats i semblances entre Pobles matriarcals

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant sempre",  Montserrat Cortadella.

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant les atxes", Xec Riudavets Cavaller.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut molts comentaris en relació amb el tema del dia, fins i tot, de molt interessants i que anaven pel mateix camí que escrits sobre la cultura colla (matriarcalista) o bé plasmats per Esther Borell en el llibre "Les tres mares. Les arrels matriarcals dels pobles catalans".

Afegirem que comptar amb persones molt participatives i que reporten de manera altruista, fa possible que es reflectesca lo que no figura en els llibres escolars i que lo que no s'ensenya (bé en les escoles, bé en els instituts, bé en la universitat) i que, de pas, ells i altres persones, puguen enllaçar reports, comentaris, vivències, curiositats, folklore, tradicions, música, art, etc. i, així, aplanar el camí a qui, igualment, és interessat per les humanitats.

Finalment, com que vols prosseguir i, ben mirat, reportar, àdhuc, per Internet i de paraula, fas qüestions, tractes temes de molts rams en línia amb lo matriarcalista i, de rebot, empiules semblances entre Pobles matriarcals, que és lo que hui he plasmat a diferents persones.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que ho fa acompanyada d'un xiquet de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Poetes, artistes, escriptors, ciutadans i la terra vernacla

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge de Rosa Rovira en relació amb el tema del dia i, tot seguit, m'ha enviat una resposta, sobre el mot "boga", el qual sí que he oït, sobretot, a dones de setanta anys o més.

Adduirem que, quan et trobes amb persones que reflecteixen molt el sentiment de pertinença a la terra, això també ho copses en el vocabulari: més ric, tendència a depurar lo que no és genuí en la llengua vernacla i a un ús del llenguatge formal i de l'informal (fet que permet que les relacions amb els altres, bé oralment, bé per escrit,... resulten més fàcils).

Igualment, en el camp de la poesia, en el musical, en l'artístic, en el de les recerques sobre cultura tradicional i sobre folklore, hem copsat que el fet de connectar amb la terra, fa que eixe enllaç amb la mare vaja acompanyat d'una obertura als altres i d'una disposició a aprendre, a ensenyar amb paciència i com la mareta amb el nen de pocs anys. 

Finalment, he capit que, quan Pere Riutort escriu que, com més valencians, més universals; i, quan Antoni Gelonch,mecenes cultural, comenta que Joan Miró era molt arrelat a la terra (fins i tot, en el calcer), plasmaven que, encara que l'artista siga molt conegut fora de Catalunya, això no l'impedia empiular amb la terra on havien nascut els seus ancestres i amb els trets matriarcals de la zona.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El sentiment de pertinença a la terra en persones empeltades en terres catalanoparlants

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge d'Antonia Verdejo, una dona d'arrels castellanes, nascuda en Catalunya i que, igualment, ha trobat que una de les seues rames, poc o molt, pel segle XV, era de Catalunya, terra a què tornaren familiars seus.

A més, quan comences a veure comentaris de persones amb els cognoms en castellà (com és el seu cas) i et diuen que els seus avantpassats eren castellans i, nogensmenys, copses que hi havia un ambient matriarcalista i que, a banda, et reporten com si fossen catalans de tota la vida, la veritat és que tens interés a demanar pels seus ancestres i no rebutges que, fins i tot, eixa actitud matriarcalista hagués passat de generació en generació, encara que no ho hagués fet la llengua catalana.

Afegirem que, com li hem escrit, "Els teus escrits m'han fet ser més tolerant i no caure en les generalitzacions", i que altres participants en la recerca ens han dit que una rama dels seus avis (i, si no, dels seus pares) era castellanoparlant i de terres castellanes, aragoneses o, com ara, basques.

La resposta de l'amiga ha estat així:

"— Gràcies, Lluís. Però tu també has aportat molt a saber i a entendre moltes coses".

Agraesc la seua generositat i la de moltes persones.

Finalment, diré que la recopilació d'escrits, de comentaris i reportar-te per diferents fonts, fa que, en acabant, pugues plasmar (i compartir) una visió més àmplia i més diversificada del passat i de diferents Pobles matriarcalistes i no cal dir que de la cultura vernacla en terres catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Consells, suggeriments i mots que deixen empremta en ta vida

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

En novembre del 2018, aní a parlar amb un metge del cor molt estimat per la gran majoria dels seus pacients. I una de les coses que em comentà és que les persones més importants en la vida no són les que tenen estudis, ni les que saben molt (per acumulació de coneixements), sinó les sàvies, les que responen millor (de manera molt encertada i que et poden fer suggeriments i consells de punt d'onze).

I escrius això perquè adés has llegit un tweet de la psicòloga María José, de hui, sobre el passat i sobre el pas del temps (https://x.com/majosevn/status/1958040458510139836?t=rk0V3vlKaWEDDtbicnrHvA&s=19):

"— Amb els anys, la vida t’ensenya el que t’hauria agradat aprendre abans.

Tot el que fas avui és una cosa a la qual el teu jo de 95 anys desitjaria poder tornar enrere i fer-ho. 

És a dir: Els 'bons vells temps' estan passant ara mateix.

Som-hi?

Bon diaa!!🤍😉".

Llavors, li hem escrit:

"— Bon vespre, María José,

En abril del 2021, parlí amb Pere Riutort (1935-2021) i em recomanà dedicar la recerca sobre el matriarcalisme a lo que més m'agradàs, perquè no passàs el temps i, ja major, et penedisses de no haver-ho fet.

Podríem dir que fou el darrer consell que, com a amic, em donà. Li diguí els meus camps preferits i no me'n penedesc, perquè, com a exemple, quan me n'he eixit del solc, ho he notat: es torna feixuc i com si no fos del meu ram.

Per eixe motiu, ara em centre més en els que ja m'encisaven... quan era un xiquet de menys d'onze anys. 

I n'he trobat un altre: la maternitat i la figura de la mare. Eixe no li'l diguí, però sí que m'atreia quan era petit.

Avant les atxes.

Una forta abraçada". 

Finalment, agraesc l'actitud oberta i comunitària que he copsat en una veïna de la finca on visc.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Escriptors valencians defenen l'AVL que viola la normativa del Concili Vaticà II

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

"Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit uns mots de l'escriptora valenciana Lliris Picó Carbonell sobre un manifest de tres-cents valencians en relació amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Llavors, li he escrit:

"— Bon dia, Lliris,

No signaré cap manifest, ni reportaré sobre cap manifestació contra el govern autonòmic valencià actual, mentres que cada membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua cobre 360€ per reunió i, a més, l'AVL viole la normativa del Concili Vaticà II en relació amb la traducció del llatí a les llengües vernacles.

Per eixe motiu, em doní de baixa de 'Plataforma per la Llengua'. Els fiu una qüestió en nexe amb aquest tema i feren el tòfol. Parle, poc o molt, de novembre del 2021, un poc després de la mort de Pere Riutort. 

I més: tradicionalment, l'esquerra es mobilitzava per la justícia social. ¿No és una injustícia la quantitat que cobra cada membre? 

Adduiré que, entre juny de 1992 i setembre del 2004 (darrera nòmina amb una empresa en què treballí dotze anys), el meu salari base fou el SMI.

Com posava un grafiti: 'Salario mínimo para el presidente, para que vea lo que se siente' (sic).

Avant les atxes".

I més: hom s'ha queixat pel tema del llenguatge inclusiu, però encara no ha proposat (ni ha exigit) que es diga, per exemple, "els fills de puts i les filles de puta". Ho podrien suggerir a les entitats acadèmiques i, per què no, als partits polítics i a les administracions. Tot és qüestió de voluntat i de persistir.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Afegitó: Com he dit hui a una amiga, en la darreria dels anys noranta del segle passat, la diòcesi de Sogorb-Castelló, com posava un butlletí de l'HOAC, "pega la campanada". Unes cinc-centes persones feren la prova de viure un mes (pares, mares i fills) amb el salari mínim interprofessional d'aleshores (i, si no, reflexionaren). Una xica a punt de casar-se tampoc la superà.

Gràcies per la confiança i per molts suggeriments

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una notícia que aparegué ahir en el diari digital català "Nació Digital" ("Propietaris que no especulen amb els pisos a Girona: 'No els vull complicar més la cosa'"), perquè hi havia temes que ella i jo (sobretot, ella) els hem viscuts molts anys. Em referesc al de la relació entre els propietaris d'un departament i els llogaters. 

En la publicació, la qual recomane (https://naciodigital.cat/girona/societat-girona/propietaris-que-no-especulen-amb-els-pisos-a-girona-no-els-vull-complicar-mes-la-vida.html), capeixes trets i vivències que tingueres quan eres llogater.

Com a exemple, un dia, en juny del 2009, un mes després de començar jo a ser viure en un departament de ma mare, parlí amb una psicòloga uns anys major que jo i em demanà:

"— Quant pagues a ta mare?".

I com que li diguí que res, férem nombres i em respongué:

"— Paga-li encara que siga 100€. Així valoraràs la casa".

I així fou. Uns anys després apugí la paga i, al capdavall, el 9 de novembre del 2014, un poc abans d'anar a dormir per primera vegada en la casa d'on escric aquests mots estant, li lliurí les claus, quasi a punt de plorar:

"— Gràcies per la confiança que has tingut en mi en estos cinc anys" (sic).

Finalment, direm que ser agraït és u dels punts forts per a fer una recerca ingent i molt receptiva: una majoria prou considerable de la gent hi participa, ja que sap que la seua aportació també hi serà present i, de rebot, part de la història de la seua vida i, ben mirat, d'altres persones acostades o bé que coneixien.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i acollidora que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones en pro de la Mare Terra i del lligam "mare-fills"

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare, li he comentat que m'anava bé el dia, fins i tot, més fresc que ahir, que llegia i que escoltava de gust, com si fos un dia, més aïna, normal.

A més, hem tret el tema de la mediocritat, de què ja raonàrem un amic (ací, Josep) i jo en maig del 2018, quan Josep em digué "Tenim uns polítics mediocres, en el País Valencià". En al·lusió als del Pacte del Botànic.

Afegirem que hi ha qui es dedica a criticar aquell que ell considera que li podria fer ombra i que, igualment, responen en la vida com un perdonavides i no cal dir que aplanen un esperit competitiu i com si hagués molt a perdre.

En canvi, capeixes que hi ha qui és receptiu als altres, que es proposa ampliar el contingut de lo que fa que la seua vida tinga seny, d'oferir uns resultats més beneficiosos per a la gran majoria de la població i, ben mirat, que mantenen unes relacions que t'evoquen les que copses en una tesi sobre la maternitat, el cos, ecologia i la dona arbre... entre la figura simbòlica de la mare (recorda l'arquetip del rei) i la del fill (o la filla), que tenen a veure amb cada u dels qui vivim en la Mare Terra. 

El teu vincle amb eixa figura maternal fa que, per exemple, dormes bé i que la teua creativitat vaja per bon camí i et siga una aliada junt amb la teua facilitat per a escriure i per a guanyar-te la simpatia de moltes persones.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i acollidora que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.