La infantesa i la pau, la tendror i l'alegria de viure

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i ha eixit el tema de la humanitat i de l'humanisme, per exemple, en els metges. Hi érem com germans bessons.

Ja de vesprada, reps un correu electrònic de Nuri Coromina Ferrer, en què, com ara, ha escrit sobre una tia seua:

"— M'explicava que la seva mare, la Marieta, que va deixar empremta entre els seus, sempre deia:

'El temps de la cria és el temps de l'alegria'".

I, tot seguit, li poses:

"—  Jo, quan millor ho he passat, ha estat en relació amb els xiquets. I, si no ho són, quan em relacione amb els altres com si ho fes amb un xiquet o bé amb un nen de pocs anys.

En eixe seny, un històric mestre, quan, en març del 2020, parlàrem per telèfon i li diguí que el meu joc preferit era volar un catxirulo, em vingué a dir que jo era un adult que encara conservava el nen. 

I, a l'any següent, em comentava: 

'—Tu has quedat com un xiquet, que és la grandesa més gran que es té: la grandesa, la sinceritat i el cor net d'un xiquet' (sic).

Per això, com hauràs vist, vos done molta llibertat i, això sí, una de les poques coses que exigesc és realisme (que toqueu els peus en terra) i honradesa".

De nit, ens han entrat uns mots de la poetessa de Monistrol de Calders:

"— Moltes gràcies per les teves paraules, tan encertades...

Sempre endavant" i unes, altra vegada, de Nuri Coromina Ferrer:

"—Cert: costa trobar persones que encara sàpiguen gaudir amb coses senzilles, com quan de petits".

Finalment, he considerat adient incloure aquest tema per a l'estudi sobre el matriarcalisme, de què adjuntem una part de hui:

"Rosa Rovira Sancho trau detalls que solen anar units als petits i, altrament, als Pobles matriarcalistes, com ara, 1) l’amor per la vida, 2) que no fomenten les guerres, ni les baralles, 3) la disposició a conhortar i a fer valença, 4) la unió entre deures i llibertats (les persones lliures es fan càrrec de les seues vides i no les deleguen), 5) l’interés pels altres i pel bé de la Humanitat, 6) el fet que acullen de bon cor els minyonets i 7) el somriure, tantes vegades simbolitzat en els xiquets i en en l’àvia que narra una rondalla o una vivència al nét".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa amb la poltrona i defenent el seu regne, els qui hi viuen i les persones de bon cor.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Fills que lligen rondalles i mares que les frueixen

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant les atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Continuem endavant!!!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit bona part de la rondalla "Et vull més que un bon cagar", en la versió estudiada per Oreto Doménech Masià i, no sols teníem molts punts en comú, sinó que, igualment, copsaves el paper tan bo que poden fer l'edat i la recopilació com també el lligam entre persones de totes les edats.

Però, sobretot, senties com si hi hagués un fil que enllaçàs la mare i el fill, com quan ensenyes a xiquets, a adolescents i a adults i, altrament, en línia amb quan lliges una rondalla a un nen de pocs anys (i et fa qüestions, comentaris...) i tu li dius la veritat, li expliques les coses amb vocabulari senzill i, àdhuc, aculls amablement les propostes que aplanen el camí perquè ambdues bandes eixiu beneficiades.

En eixe seny, agregarem que, amb uns trenta anys, uns amics d'una coordinadora ecologista veïnal d'Aldaia i d'Alaquàs (dues viles de l'Horta de València) anàrem a escoltar uns rondallaires i que el cap del grup em digué:

"— Estaves molt atent a les rondalles, les seguies amb interés".

¿Com no ho anaves a fer si, amb uns onze anys, encara t'atreien les narracions que es relataven per mitjà de cassets?

Per això, en fets com els de hui, per exemple, la veu s'ajusta al text i capim que, en explanar, és amable, de bon cor i gaudeixes la connexió entre tots dos i amb la terra com si fos el nen que alleta i com la mareta que li n'ofereix de les dues mamelles i d'acord amb les necessitats del xiquet.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa en la poltrona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Escrits a una folklorista i a una poetessa

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he escrit a una dona que estudia sobre el matriarcalisme en les rondalles:

"— Bon dia, 

El meu joc preferit és volar un catxirulo, en què tu fas de rei de la teua vida. Ja ho era de xiquet.

Ho dic perquè, en relació amb el vostre treball de política, sobre el cosmos femení, mai pensí que esdevenir ric anàs unit a accedir a la sobirania d'u mateix i a no haver de treballar (almenys, en nexe amb les rondalles).

De fet, podríem dir que el treball del monarca és més bé d'organitzar, de garantir la convivència en el regne, d'afavorir el desenvolupament creatiu dels altres, de no decantar-se per ningú fins que no tinga el punt de vista (o bé la versió) de les diferents bandes. En això, s'assembla a l'investigador.

Els reis han plasmat normes, regles, lleis i, quan han estat justs, hi ha hagut bones collites. En aquest punt, en el 'Llibre del Poble de Déu', hi ha unes pregàries en què van unides la bonesa... i les collites abundoses.

En canvi, sí que he escrit prou sobre aquest arquetip i sobre el fet que, en les rondalles, se sol plasmar en monarques, en reines, en príncep (i en princeses) que són els caps de l'Estat... i en els pares (bé pares, bé mares). Això sí: l'actitud de tots ells va molt en línia amb el matriarcalisme i, de pas, amb la de moltíssimes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants.

Afegiré que sí que he captat que el fet d'adoptar aquest arquetip i, en acabant, amb lo que vós dieu 'ordre simbòlic de la mare', sí que és molt present en aquestes narracions.

De vesprada, he llegit part del vostre treball i, quan parleu de Déu i de la Mare de Déu en la tradició valenciana, he recordat que diem 'Fer un sol de justícia' i que lo patriarcal s'associa a la llum, a la claror. El DCVB la vincula a Jesucrist i posa el llibre 'Vita Christi', d'Isabel de Villena. 

No obstant això, la Mare de Déu (potser hauria substituït alguna divinitat femenina i protectora de les collites o bé la Mare Terra) enllaça amb la figura de la mare.

Avant les atxes".

Finalment, direm que hem fruït dels poemes tractats hui, del llibre "Ramell de poemes (Pètals de poble)", de Rosa Rovira, com també ho fem de composicions del segle XIX en què es reflecteix el matriarcalisme i el sentiment de pertinença a la terra.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa en la butaca.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Ací teniu el llibre "Les tres mares. Les arrels matriarcals dels pobles catalans", de la catalana Esther Borell, publicat per Pagès editors.

Reis, princeses i persones que fan valença

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant!!!", Rosa Rovira.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he escrit sobre un poema i, com que havia enviat un correu electrònic a l'autora, he pogut afegir un aclariment seu.

En eixe seny, en situacions semblants, demanes a altres persones i,  en el cas de l'estudi sobre el matriarcalisme, la gran  majoria de les vegades, et responen i, així, pots adduir informació que, encara que siga menuda, pot fer una gran favor.

I, per què? Doncs perquè, així com hi ha escrits que, per la seua extensió, ens poden ser útils per a ampliar el contingut, també n'hi ha que, tot i que siguen més reduïts, podem ser decisius.

A banda, estan els intermedis, que són la majoria dels reports.

Afegirem que, en el treball que féu Oreto Doménech Masià, exposa sobre una rondalla en què un xic passa per diferents persones i, com que hi ha hagut bones relacions, quan ell torna a veure'ls, els fa un present, un detall.

Doncs bé: en moltes narracions mallorquines plasmades per Antoni Ma. Alcover, un jove que accedeix a la Cort, com que ell es casarà amb la princesa, també hi porta acostats i, de pas, es reflecteix que la noblesa (ací, per mitjà de la Cort) també fa valença a persones de tots els graus, no sols als de sang blava.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa en la poltrona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones que responen a qui els demana, naturals i poesia

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant les atxes!!", Rafela Bravo Fernández.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, ha estat u d'eixos dies en què, a més de rebre respostes al tema del jorn, et fan qüestions i en què tu tries escriure-hi:

1) perquè ells, més d'una vegada, t'aplanen generosament el camí, no sols per a la recerca sobre el matriarcalisme, ans per a temes puntuals que els escrius per si podrien ajudar-te;

2) perquè són persones amb qui, com diem popularment, es pot parlar;

i 3) perquè, mentres que els afegim les nostres paraules, copsem que hi ha una mena de fil melós que fa sentir-nos com la mare que llig una rondalla al nen que té junt amb ella, com la mestra que, tocant els peus en terra, ho fa amb un xiquet de pocs anys.

Igualment, et demanes si, un dia més, algú dels participants que ha rebut una educació matriarcal pregona en la seua infantesa, plasmarà uns mots en la mateixa línia. I sí, per exemple, Ma. Teresa Hortoneda, nascuda en 1931:

"— "La meva mare m'havia explicat alguna amor de nena, joveneta, d'ella, com si fos una novel·la.

A casa, no hi havia tabú, era tot molt natural. Una de les àvies, també, coses molt romàntiques".

Finalment, una poetessa m'ha escrit sobre uns versos que hi havia en un llibre seu:

"— Com diu l'apartat, aquests poemes son per a nadons d'amics nostres.

Moltes gràcies i sempre endavant".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa assegut en la poltrona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Rondalles, castellers i dones que aproven la franquesa

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes!!", Tonet.

"Sí. Sempre amb franquesa", Rosa Rovira.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare, sobre el treball d'Oreto Doménech Masià i les rondalles, en què, d'una manera ponderada, dialogant, oberta i, igualment, tocant els peus en terra i atrevida, exposa relats recopilats i en fa una recerca sucosa.

Igualment, hem rebut un correu electrònic de Gemma Lluch, una dona que porta un blog i, tot seguit, li hem escrit.en nexe amb les narracions que havia recopilat l'autor de les rondalles de Beneixama.

A banda, plasmes un poema en què es reflecteixen trets matriarcalistes relacionats amb els castellers, amb el nen que vol aplegar a dalt de la torre humana i que, com que està obert a persones que li ho poden fer més fàcil, li resultarà més senzill en l'esdevenidor. 

Finalment, vos diré que, quant al tema de hui, m'he trobat amb respostes en què copses un ambient diversificat, tot i que més bé tolerant i obert al fet que els nens, els xiquets i els jóvens fossen francs en parlar i en les relacions amb les àvies i amb les mares.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa en la poltrona.

I, demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Folkloristes en pro de la terra i de les arrels matriarcals

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Agraïda. Sempre endavant!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge de la folklorista valenciana Oreto Doménech Masià sobre el llibre "La mel i la fel":

"— Veritat? És un llibre preciós. Jo el posava a l’alumnat de batxillerat d’Elda i Petrer, i el treballàvem alomon [ = molt]. I hi ha un estol divers de dones, i escenes memorables, molt simbolisme.

Gràcies per dir-me folklorista, però no tinc tant de bagatge. Folklorista en pràctiques pot ser".

Aleshores, li he escrit:

"— Sí. M'he sentit molt reflectit en molts dels personatges femenins i en Vicent el Llarg com també en el capellà que no desaprova Gràcia ni la dona de la cova. 

Molt de simbolisme.

Un mestre de Magisteri, d'Història, ens deia que, per a ser un bon historiador, no calia haver estudiat Geografia i Història: Enric Sebastià Domingo. Jo tinc Magisteri, especialitat Humanes (1994), però no he estudiat cap carrera d'Antropologia, ni d'Etnologia, ni de Folklore. De xiquet, ja m'interessava".

Igualment, adduirem part d'una entrevista a Maria Magdalena Gelabert, qui ha fet una tesi (després, en llibre) sobre les rondalles mallorquines plasmades per Antoni Ma. Alcover (1862-1932) i sobre les que arreplegà (però que decidí no publicar). La lletra en negreta és un retoc nostre:

"— Traces de matriarcat dins un patriarcat, voleu dir?

— Sempre dic que la nostra societat té una crosta de patriarcat, una crosta, però tot d’una que gratam una mica, hi ha un matriarcat implícit innegable. A les rondalles, les madones tenen la clau del rebost i la bossa dels doblers. I a la societat mallorquina, gairebé fins ara, la que duia la bossa dels doblers a la casa era la dona. Ja podia fer feina a fora, l’home, però entregava el sou a la dona i ella li’n donava una petita part per a les seves coses. La resta l’administrava ella. Segons els antropòlegs que estudien les societats matriarcals antigues, això és un símptoma de poder que s’ha anat reduint a l’àmbit de la casa, però que té una repercussió a la família, al clan, al poble i dins el reialme. De les 433 rondalles, n’hi ha tres que contenen violència de gènere, però alhora són plenes de dones que s’autogestionen i solucionen les coses de tota la família".

Tot seguit, adjuntaré l'enllaç mitjançant el qual podreu accedir a tota l'entrevista, de juny del 2019: https://www.arabalears.cat/societat/maria-magdalena-gelabert-reivindicar-son_1_1186321.html.

Finalment, unes paraules de Rosa Rovira en un correu electrònic de hui:

"— Qualsevol feina, si la fas de gust, pots ser molt feliç".

I tu li respons:

"— Quant a la faena feta de gust, hi estic totalment d'acord. Així, la recerca (com també un estudi que havia fet abans) fa que li trobe un seny a la vida i, a més, que els camps que més i millor desenvolupe són l'antropologia, l'etnologia (estudi sobre els Pobles) i el folklore i que gaudesca de moltíssimes relacions amb els altres".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa i que connecta amb el regne on viu i que defén.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.