Persones en pro de la Mare Terra i del lligam "mare-fills"

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare, li he comentat que m'anava bé el dia, fins i tot, més fresc que ahir, que llegia i que escoltava de gust, com si fos un dia, més aïna, normal.

A més, hem tret el tema de la mediocritat, de què ja raonàrem un amic (ací, Josep) i jo en maig del 2018, quan Josep em digué "Tenim uns polítics mediocres, en el País Valencià". En al·lusió als del Pacte del Botànic.

Afegirem que hi ha qui es dedica a criticar aquell que ell considera que li podria fer ombra i que, igualment, responen en la vida com un perdonavides i no cal dir que aplanen un esperit competitiu i com si hagués molt a perdre.

En canvi, capeixes que hi ha qui és receptiu als altres, que es proposa ampliar el contingut de lo que fa que la seua vida tinga seny, d'oferir uns resultats més beneficiosos per a la gran majoria de la població i, ben mirat, que mantenen unes relacions que t'evoquen les que copses en una tesi sobre la maternitat, el cos, ecologia i la dona arbre... entre la figura simbòlica de la mare (recorda l'arquetip del rei) i la del fill (o la filla), que tenen a veure amb cada u dels qui vivim en la Mare Terra. 

El teu vincle amb eixa figura maternal fa que, per exemple, dormes bé i que la teua creativitat vaja per bon camí i et siga una aliada junt amb la teua facilitat per a escriure i per a guanyar-te la simpatia de moltes persones.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i acollidora que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.