Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una notícia que aparegué ahir en el diari digital català "Nació Digital" ("Propietaris que no especulen amb els pisos a Girona: 'No els vull complicar més la cosa'"), perquè hi havia temes que ella i jo (sobretot, ella) els hem viscuts molts anys. Em referesc al de la relació entre els propietaris d'un departament i els llogaters.
En la publicació, la qual recomane (https://naciodigital.cat/girona/societat-girona/propietaris-que-no-especulen-amb-els-pisos-a-girona-no-els-vull-complicar-mes-la-vida.html), capeixes trets i vivències que tingueres quan eres llogater.
Com a exemple, un dia, en juny del 2009, un mes després de començar jo a ser viure en un departament de ma mare, parlí amb una psicòloga uns anys major que jo i em demanà:
"— Quant pagues a ta mare?".
I com que li diguí que res, férem nombres i em respongué:
"— Paga-li encara que siga 100€. Així valoraràs la casa".
I així fou. Uns anys després apugí la paga i, al capdavall, el 9 de novembre del 2014, un poc abans d'anar a dormir per primera vegada en la casa d'on escric aquests mots estant, li lliurí les claus, quasi a punt de plorar:
"— Gràcies per la confiança que has tingut en mi en estos cinc anys" (sic).
Finalment, direm que ser agraït és u dels punts forts per a fer una recerca ingent i molt receptiva: una majoria prou considerable de la gent hi participa, ja que sap que la seua aportació també hi serà present i, de rebot, part de la història de la seua vida i, ben mirat, d'altres persones acostades o bé que coneixien.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i acollidora que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada