Escriptors valencians defenen l'AVL que viola la normativa del Concili Vaticà II

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

"Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit uns mots de l'escriptora valenciana Lliris Picó Carbonell sobre un manifest de tres-cents valencians en relació amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Llavors, li he escrit:

"— Bon dia, Lliris,

No signaré cap manifest, ni reportaré sobre cap manifestació contra el govern autonòmic valencià actual, mentres que cada membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua cobre 360€ per reunió i, a més, l'AVL viole la normativa del Concili Vaticà II en relació amb la traducció del llatí a les llengües vernacles.

Per eixe motiu, em doní de baixa de 'Plataforma per la Llengua'. Els fiu una qüestió en nexe amb aquest tema i feren el tòfol. Parle, poc o molt, de novembre del 2021, un poc després de la mort de Pere Riutort. 

I més: tradicionalment, l'esquerra es mobilitzava per la justícia social. ¿No és una injustícia la quantitat que cobra cada membre? 

Adduiré que, entre juny de 1992 i setembre del 2004 (darrera nòmina amb una empresa en què treballí dotze anys), el meu salari base fou el SMI.

Com posava un grafiti: 'Salario mínimo para el presidente, para que vea lo que se siente' (sic).

Avant les atxes".

I més: hom s'ha queixat pel tema del llenguatge inclusiu, però encara no ha proposat (ni ha exigit) que es diga, per exemple, "els fills de puts i les filles de puta". Ho podrien suggerir a les entitats acadèmiques i, per què no, als partits polítics i a les administracions. Tot és qüestió de voluntat i de persistir.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Afegitó: Com he dit hui a una amiga, en la darreria dels anys noranta del segle passat, la diòcesi de Sogorb-Castelló, com posava un butlletí de l'HOAC, "pega la campanada". Unes cinc-centes persones feren la prova de viure un mes (pares, mares i fills) amb el salari mínim interprofessional d'aleshores (i, si no, reflexionaren). Una xica a punt de casar-se tampoc la superà.