Consells, suggeriments i mots que deixen empremta en ta vida

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

En novembre del 2018, aní a parlar amb un metge del cor molt estimat per la gran majoria dels seus pacients. I una de les coses que em comentà és que les persones més importants en la vida no són les que tenen estudis, ni les que saben molt (per acumulació de coneixements), sinó les sàvies, les que responen millor (de manera molt encertada i que et poden fer suggeriments i consells de punt d'onze).

I escrius això perquè adés has llegit un tweet de la psicòloga María José, de hui, sobre el passat i sobre el pas del temps (https://x.com/majosevn/status/1958040458510139836?t=rk0V3vlKaWEDDtbicnrHvA&s=19):

"— Amb els anys, la vida t’ensenya el que t’hauria agradat aprendre abans.

Tot el que fas avui és una cosa a la qual el teu jo de 95 anys desitjaria poder tornar enrere i fer-ho. 

És a dir: Els 'bons vells temps' estan passant ara mateix.

Som-hi?

Bon diaa!!🤍😉".

Llavors, li hem escrit:

"— Bon vespre, María José,

En abril del 2021, parlí amb Pere Riutort (1935-2021) i em recomanà dedicar la recerca sobre el matriarcalisme a lo que més m'agradàs, perquè no passàs el temps i, ja major, et penedisses de no haver-ho fet.

Podríem dir que fou el darrer consell que, com a amic, em donà. Li diguí els meus camps preferits i no me'n penedesc, perquè, com a exemple, quan me n'he eixit del solc, ho he notat: es torna feixuc i com si no fos del meu ram.

Per eixe motiu, ara em centre més en els que ja m'encisaven... quan era un xiquet de menys d'onze anys. 

I n'he trobat un altre: la maternitat i la figura de la mare. Eixe no li'l diguí, però sí que m'atreia quan era petit.

Avant les atxes.

Una forta abraçada". 

Finalment, agraesc l'actitud oberta i comunitària que he copsat en una veïna de la finca on visc.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.