Paraules de hui:
"Avant les atxes", Lola Carbonell.
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit part del llibre "Estampas de Masarrochos", publicat en 1950, en relació amb el "Combregar dels Impedits". Així, li he dit:
"— Una cosa que captes en eixe passatge és que el paper de la dona reflecteix el matriarcalisme: les dones i els hòmens (elles tenen la darrera paraula), la mare i la filla, el fet que moltes dones apareguen en celebracions que tenen molts punts en comú amb altres que encara perviuen, com ara, posar els cobertors en el balcó (per exemple, per al dia del Corpus, cosa que jo veia quan vivia en el Carrer Major [ d'Alaquàs])".
Llavors, ens ha comentat que així era i que "La dona anava a la parròquia i deia al capellà 'El meu home vol que li duguen la comunió'". Per tant, no ho feia un home, ni, com ara, un germà del marit, sinó la muller. I el rector passava per les cases i li la donava. Un altre detall en què copsem que es fa lo que vol la dona.
Finalment, diré que, més d'una vegada, per mitjà de temes i de passatges que formen part d'un article, d'una obra o bé, com ara, d'una entrevista, arreplegues exemples de la cosmovisió vernacla i matriarcalista.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i acollidora que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada