El sentiment de pertinença a la terra, la maternitat i dones del segle XIX

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut comentaris interessants en relació amb el tema del dia, com ara, el de Rosa Rovira, una dona que, en molts escrits, plasma un gran sentiment de pertinença a la terra, el vincle amb la natura i, igualment, la maternitat: 

"— A casa, sempre s’emparava els més febles (...), era igual que fossin persones o animals".

Una altra persona molt semblant en els sentiments de què escrivim ací, és Rosó Garcia Clotet, qui ha viscut en un ambient molt matriarcalista i que ho reflecteix dia rere dia.

Afegirem que, tant aquestes dones com també, per exemple, les àvies de ma mare.(nascudes en els anys setanta i huitanta del segle XIX), tenen molts punts en comú amb trets que exposa Maties Ruiç Esteve (1876-1956), un valencià que es dedicà, en bona mesura, a la poesia festiva, a la promoció de la llengua vernacla i que, en molts versos, plasma detalls que empiulen amb lo matriarcal i que, igualment, enllacen amb uns altres de què m'ha parlat ma mare, en nexe amb les seues àvies i en què lo femení és ben acollit... i no cal dir que l'empara als més febles.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.