Dones arrelades del segle XIX i que tenen la darrera paraula

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant les atxes" i "Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet 

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he comentat que havia escrit una llegenda d'Alaquàs (la vila on nasqueren els seus pares en la primera dècada del segle XX) després que ella me la narràs el 6 de setembre del 2023.

A més, li addueixes:

"— En moltes poblacions catalanoparlants, n'hi ha amb versions paregudes. Lo que tenen en comú és que, bé siga una ermita, bé siga un santuari..., es fa lo que vol la dona (ací, representada per la Mare de Déu)".

Llavors, ens ha parlat sobre l'objectiu que tenia el bisbe del relat. I li hem afegit:

"— En altres llegendes semblants, també hi ha una autoritat que, durant un temps, tracta d'emportar-se-la a la vila. Però, al capdavall, accepten seguir la línia de la Mare de Déu i, altra vegada, captes un exemple més en què es plasma lo matriarcal: la dona té la darrera paraula i és ella qui rep l'aprovació i, de pas, en el cas de la llegenda, ella no abandona la vila, sinó que s'hi empelta i els fa de mare".

Finalment, posaré uns mots que m'escrigué Francesc Castellano Vilamu sobre la dona en la Catalunya del segle XIX:

"— Un personatge essencial d’aquestes famílies era la vella, la matriarca.(...). Aquesta era la que mantenia les tradicions familiars remuntant-se, en alguns casos, a unes quantes generacions enrere, la que solia donar el vistiplau en els festejos, ja que (per xafarderies entre matriarques de les famílies) ho sabia tot de tothom".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, acollidora i que va acompanyada d'un xiquet de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.