Escoltar, escriure i viure de manera matriarcalista

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares, en un ambient molt receptiu i creatiu.

Més avant, copses un comentari que t'havia plasmat una dona sobre la censura. I, mentres li responíem (*), sentíem que hi havia sinceritat, bon cor, un escoltar l'altre amb intenció d'aprendre cada u de l'altre.

Igualment, captes que, així, és a dir, amb un estil que podríem dir de línia matriarcalista, no sols tu traus la teua vena maternal (eixa que, ben mirat, desenvolupes amb un nen), sinó que deixem que ens exposen els seus sentiments, les seues emocions, les seues opinions, vivències, etc.

Podríem dir que es pareix a quan expliques alguna cosa i, altrament, connectes amb els altres i ho fas amb bonesa i sense fer del proïsme un titella teu.

Finalment, he capit que el meu model de vida és matriarcalista, que preferesc tocar els peus en terra, que visc creativament (com fan molts xiquets) i que, així, no solament la teua vida té seny, sinó que no et sents sol, sinó junt amb un altre, junt amb la realitat, junt amb la vida, àdhuc, encara que sigues en un lloc prou fosc.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta que va acompanyada d'un xiquet de pocs anys, hospitalària, realista i amb molts trets de la infantesa.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats,  molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

****

(*) <<Bon dia, Margarita,

Hi estic molt d'acord. Hi ha qui promou molt el "buenrollismo".

Pel 2005, llisquí un article en una revista de psicologia. Era sobre la manipulació i com respondre a diferents persones.

En u dels punts de l'escrit, posava açò:

"'Hace buen tiempo'.

Del buen rollo a la hipocresía".

Respecte al present i al passat, potser en el 2023, ma mare, en relació amb les seues àvies, nascudes en els anys setanta i huitanta del segle XIX, em deia que no vivien en un ambient  políticament correcte, ni que ho eren, que, aleshores, hi havia una manera més sincera de viure.

Finalment, he captat que, si consultem Facebook i Twitter, veiem que, en casos de polítics, parlen d'honradesa (possiblement, per allò de l'honra), però no de fer les coses de bon cor, ni de ser una persona bondadosa.

Jo només vote qui considere que és una persona de bon cor, en pro de la terra i de la llengua vernacla (la catalana) i que no es proposa manipular els altres, perquè una cosa és respondre al proïsme i, ben diferent, és tractar de jugar amb ell com si fos un titella. I t'assegure que no els done una segona oportunitat, Margarita.

Per això, passe del vot a la candidatura, al vot nul, perquè sempre que hi ha hagut eleccions, he votat.

Avant les atxes.

Una forta abraçada>>.