El folklore reflecteix la cosmovisió d'un Poble vernacle

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Contxi Enjuanes.

"Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit unes paraules que plasmí en maig del 2018, després de parlar amb un amic que és metge.

Ell, casat amb una basca, em parlava sobre la cultura èuscar i semblances amb el matriarcalisme valencià.

Igualment, copsem que, de la mateixa manera que, més avant, ho féu un metge del cor com també Pere Riutort i més persones que ens trobem més d'una vegada, el cap és lo més important. Això sí: connectat amb el cor, receptiu a les emocions i als sentiments de qui ens parla, de qui ens escriu, etc.

Quant a les manifestacions, un tema de què et demanà aquell primer metge, podríem dir que, en les rondalles (i fent semblances), són puntuals.

En canvi, sí que abunden les contarelles en què el monarca aprova que la seua filla (qui aspira a casar-se) puga determinar les condicions que ha de complir qui ho vullga i, si no, les proves que haurà de superar.

Per consegüent, com que el folklore reflecteix molt la cosmovisió d'un Poble i les tradicions ancestrals d'una contrada i es plasma en una llengua vernacla, com més avança l'estudi, més captes que la teua visió de la vida és matriarcalista, que prefereixes tocar els peus en terra i que vius amb un estil matriarcal i creatiu, motiu pel qual molta gent et reporta altruistament i tu els ho aculls i perviu l'enllaç entre ells i tu com si fos entre la mareta afable i el nadó.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta creativa i realista que va acompanyada d'un nen de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.