Paraules de hui:
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant les atxes", Kike.
"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una dona que deia que hi havia un poal blau (apte per a més de huit litres d'aigua) que, de feia uns mesos ençà, sempre acabava amb aigua bruta.
Llavors, et demanes com podia ser això, si tu el baixes cada mes amb aigua neta. Ara bé, en tornar a casa, et comentava que hi havia algú que hi ficava part d'un puro, com ella havia deduït mentrestant.
A migdia, ho hem tret a dues persones i, després que la segona ens fes un suggeriment que ens pareixia molt encertat i bo, hem passat a casa d'una veïna i ella, amb exemples vivencials, ha parlat un poc sobre el tema de l'esperit comunitari... en primera persona.
Amb aquesta veïna, amb bona sensibilitat i, sempre que pot, disposada a fer-te costat i a ajudar-te, he raonat i, sobretot, he escoltat.
Finalment, ho exposes a ta mare i, altra vegada, copses el paper tan important que té un ambient acollidor als veïns, als qui no ho són (i bonhomiosos, si ja els coneixes) i no cal dir que a aquelles persones que fan possible que, posant molt adobat el terreny, aplanen un entorn que, unes hores després, t'evoca el típic fort lligam entre la mare i el fill i amb un alt sentiment de pertinença a la terra i la maternitat en els Pobles matriarcalistes.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada