Esperit comunitari, sensibilitat i intimitat veïnal

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant, sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre les relacions amb molts veïns de la finca on visc i li he comentat que, més d'una vegada, et trobes amb persones que tenen molt desenvolupat l'esperit comunitari. Podríem dir que forma part de la seua vida, de la seua manera de respondre.

N'hi ha qui vivia en la ciutat de València i té uns quaranta anys, n'hi ha qui potser ja n'haja fet els setanta...

El fet és que, sovint, els veus somrient; a vegades, et trauen temes que ens afecten a tots, fins i tot, a nivell de barri i, puntualment, en la comarca o més.

Ara bé, quan parlem amb ells, de manera més esplaiada...i escoltant-los com si els coneguéssem de tota la vida, copsem una mena de sentiment de viure en família, amb intimitat, en un ambient acollidor, en què ningú està per damunt de ningú.

I dic això, perquè, en el nostre cas, hi ha unes administradores amb un tarannà receptiu, amb una sensibilitat ben conduïda, que tracten amb afecte els ancians i tot.

Finalment, li he afegit:

"— En novembre del 2014, comencí a viure ací. I tinc la sort que, entre molts veïns de la finca (i això també influeix en el barri), potser, majoritàriament, hi ha sentiment de comunitat i de barri. I això fa que cada dia pugues pensar que moltes vegades trobaràs algú que et puga ajudar i que val la pena continuar en la zona i amb eixe model de vida i de relació".

Llavors, et respon:

"— Ja fa deu anys...".

I li hem dit:

"— Sí: deu anys".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.