Educació per a l'aprenent, amb senzillesa

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una catalana de més de setanta-cinc anys i sobre un valencià de més de setanta. Quant a la dona, direm que treballava en biblioteques i que és d'eixes persones que han rebut una educació matriarcal (la qual captes en el seu estil de parlar, d'escriure, d'expressar-se i en l'alt sentiment de pertinença a la terra).

Quant a l'home, posarem que, amb més de cinquanta-cinc anys, es proposà estudiar i ho féu. El primer any només aprovà dues matèries, entre les huit. En canvi, el segon any rematà el seu objectiu i superà les altres.

Per això, com afiges a ta mare, requereix lo que se sol dir mentalitat d'estudiant:

1) posar-nos en primera fila, si l'aula és en forma, poc o molt, rectangular,

2) escoltar molt i demanar, com, més d'una vegada, fan majors que, tot i l'edat avançada, encara et fan qüestions,

3) aprendre a escriure (no solament, en ortografia, sinó, a més, en redactar), a parlar de manera genuïna, a expressar-se i llegir de manera recta (ortofònica) i

4), sobretot, assistir-hi amb intenció de formar-se com a persona.

Adduiré que hui he rebut un missatge de Rosó Garcia Clotet:

"—Moltíssimes gràcies, Lluís 

Molt ben relatat i, tanmateix, molt interessant [l'escrit en relació amb la mocadorada]. Ha de ser molt bonic viure-ho.

Bon dia i sempre endavant!

Una forta abraçada, estimat amic".

Aleshores, li plasmes aquests mots:

"— Gràcies per les teues paraules, Rosó, i bon dia,

M'agrada oferir informació veraç, oberta, amb punts de vista diferents i, sobretot, que contribuesca a formar una societat més oberta i més realista.

I, quan tracte una rondalla, una cançó..., intente exposar què considere que vol dir simbòlicament (en el camp educatiu) i agafar la teoria (per exemple, els trets matriarcals) i veure com es reflecteix en el relat, en el comentari...

Tot, llevat de tractar de manipular la gent, ni de posar informació amb intenció de portar-me el gat a l'aigua de manera bruta, sense miraments...

Finalment, algunes persones (entre elles, ma mare) han destacat la meua facilitat per a explicar les coses de manera didàctica, senzilla i intel·ligible. He procurat fer-ho amb cada u, atenent a l'edat que tenen i als seus coneixements".

Ben mirat, ens ha agregat "Veritat, sempre escrius de manera molt clara i entenedora i ho agraeixo". Això m'ha evocat un comentari que em féu un home que devia tenir més de seixanta-cinc anys pel 2010:

"— M'agrada estar amb tu perquè no et burles de qui no sap tant d'un tema que tu coneixes molt més".

Finalment, indicarem que molts d'aquests trets també empiulen amb el lligam entre la mare (o l'anciana) i el fill (o bé el xiquet o bé la jove...), molt present en rondalles en llengua catalana anteriors a 1932.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.