diumenge, 1 de març del 2026

Josefina Roma, les rondalles de Perrault, les dels Grimm i el matriarcalisme català

Una altra rondalla en què es reflecteix el matriarcalisme i que apareix en el llibre “Rondallari de Pineda”, a cura de Josefina Roma, és “El lladre de la mà de goma (variant A)”, recopilada en 1902. Començarem dient que, en aquest relat, com escriu l’antropòloga, intervé “La noia que pren la iniciativa i que és capaç de sortir-se’n de les situacions de perill que afecten a tots o a ella sola. Es tracta d’una actitud que no té res a veure amb la visió que ens han donat les rondalles manipulades en publicacions infantils i que, des de Perrault i, sobretot, els germans Grimm, tracten d’adoctrinar-nos cap a uns valors de feminitat passius i dòcils, tot esperant que un dia es presenti el príncep a rescatar-nos d’un entorn negatiu, que relega la noia a un paper secundari, fins i tot, per a decidir el seu futur. Aquesta manipulació es fa palesa quan s’adapten les rondalles tradicionals per a la formació dels infants i es produeix una doble mutilació” (p. 456). Els germans Grimm (segles XVIII i XIX) feren recerques sobre folklore vinculat amb l’alemany i, en 1806, escrigueren la seua obra de contarelles.

En eixe seny, diré que, el 10 de novembre del 2023, mentres escrivíem aquests mots, recordava, per exemple, com una cançó valenciana, eròtica i molt coneguda, “La manta al coll”, en què, àdhuc, unes quantes jóvens apleguen a tenir diners, els gestionen i decideixen comprar-se una balança romana sense haver de seguir els dictats de ningun home, era accessible en Internet.

Doncs bé, no faria ni un any, en aquesta cançó, en un vídeo que hi havia en Internet i per a ensenyar música valenciana a xiquets, es podia oir una estrofa cantada pel grup musical Carraixet, però que deia “ahí teniu a Pep” i no prosseguia la música. El fet és que, amb la lletra completa de la versió del grup, podem escoltar “ahí teniu a Pep tocant-se els collons”. I tot, en una època de suposada democràcia.

Aquest detall encaixa amb quan Josefina Roma diu que, “En primer lloc, s’edulcoren les rondalles, per a fer-les aptes a les oïdes dels nens, segons el concepte d’infantesa que en tenia la classe burgesa europea dels s. XVIII i XIX” (p. 456) i, de rebot,“creix la creença que les rondalles són masclistes en els seus valors” (p. 456).

Per això, i hi estic totalment d’acord, “No cal, doncs, tornar a escriure rondalles que desfacin el mite de la rondalla masclista, sinó redescobrir el patrimoni rondallístic tradicional en tota la seva amplitud i veure’n no l’home ni la dona, sinó la persona total que ha de créixer i completar-se” (p. 456).

Deien la frase "Déu va dir esposa, no esclava"

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿deien "Déu va dir esposa, no esclava"? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 28 de febrer del 2026 i posteriorment comentaren "En nom de Déu, el comentàvem, però, de tant en tant, en aquest aspecte (ni esposa, ni esclava), companys de vida i de camí. I, si no era així, parlar; i, cadascú, el seu camí" (Antonia Verdejo), "No" (Lurdes Gaspar), "A mi, m'ho va dir la meva esposa [ , nascuda en 1931]. No ho havia sentit a dir mai" (Ricard Jové Hortoneda, nascut en 1929), "Esposa" (Àngels Sanas Corcoy), "De fet , sempre sentia a dir a l'àvia a l'avi : 'Sóc la teva dona, no la teva empleada'. I feia el que li donava la gana, amb respecte; però, essent de pagés i tenint hostes, ella sabia molt bé el que li pertocava.  Bé: jo sóc molt com ella" (Lydia Quera), "Mai" (Xec Riudavets Cavaller), "Aquesta no l'havia sentida mai.

T'agraeixo que me l'hagis ensenyada" (Anna Babra), "La meva mare no hagués consentit ser esclava, ni rebre maltractament" (M Pilar Fillat Bafalluy), "No recordo que ho diguessin. Aquesta frase m'és coneguda, però no de casa" (Rosó Garcia Clotet), "A casa, es pactava tot i es parlava de tot. Sense tabús" (Maria Dolors Sala Torras), "Jo ja la sabia" (Dolors C. Serra), "Aquesta frase de 'Déu va dir Esposa et done, no esclava', ací també l'he sentida molt.

Però, després, amb humor, responen ',... però es clava en tot'" (Vicent Pla), "No l'havia sentida mai. Però, en certa manera, relacionada, sí, i era 'Quan t'aixeques, t'has de lligar fort les espardenyes', en el seny que et passaries el dia treballant sense parar. Aquesta expressió la feien servir a pagès. A Barcelona, no l'he sentida mai" (Àngel Blanch Picanyol), "Això ho he sentit dir als homes; entre ells, mon pare. 'Déu va dir esposa i no esclava' i '... ¡No de clavar!: es clava en tot!'" (Lourdes Hernandis), "Bé. La iaia i la mama deien 'No som les minyones'" (Montserrat Cortadella), "Noooo em sona" (Daniel Gros).

En el meu mur, el 28 de febrer del 2026 posaren "Mai sentida. Llevant de Mallorca" (Maria Galmés Mascaró), "Jo vaig viure dues besàvies fins els dos o set anys. Una, per part de mare; i l'altra, per part de pare. La de part de la mare, hi vaig viure fins a sis anys.

De fet, no els calia dir res: el respecte cap a elles era descomunal i se li consultava tot. Per la part de pare, la recordo com si fos ara. Eren a pagés, era la que vigilava el menjar i en feia la distribució, calculada, com si fos la gerent d'una multinacional. No parlava gaire i només faltava que tothom li fes una reverència quan passava" (Elisabeth Orpa), "Aquesta frase en concret, no. Però sí que la meva àvia deia que 'Malament quan, en una casa, no hi mana la dona'" (Glòria Reverter).

En el grup "Història, llengua, cultura, folklore i política de la Nació Catalana", el 28 de febrer del 2026 ens plasmaren "I continuem així!! Amb justícia i amb coherència!!!!!" (Roser Canals Costa).

Cal dir que, com indicàrem a algunes persones, "Aquesta frase té diferents lectures: sexual, social i eròtica (el penis 'es fica', 'es clava', encara que la forma genuïna no és 'es posa').

Me la posà Ricard Jové Hortoneda (1929), en el 2022, en un comentari a una cançó eròtica recopilada per Gabriel Janer Manila. Ell escrivia 'Déu va dir ESposa, no ESclava'". De fet, el dia que férem la qüestió, a migdia, Ricard Jové Hortoneda inclogué un símbol de riure en el meu mur.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Josefina Roma, les rondalles de Perrault, les dels Grimm i el matriarcalisme català

Una altra rondalla en què es reflecteix el matriarcalisme i que apareix en el llibre  “Rondallari de Pineda” , a cura de Josefina Roma, és  ...