"Déu te guard, bon hortolà", cançó de Nadal en el llibre "Romancer català", de Manuel Milà i Fontanals

 

Una cançó, de Nadal, i en línia amb el refrany “El llaurador, de bona gana, ho dóna”, és “De Betlem, partí la Verge” (p. 267), en què ella, a més, té la darrera paraula:

“De Betlem, partí la Verge, sols per anar a Natzaret;

ja en prengué per companyia al gloriós Sant Josep.

Quan ne són a mitja guia, a la Verge, vingué set,

n’atrapen un hortolà que pujava un mançaner.

‘-Déu te guard, bon hortolà. ¿No em faries una mercè?

¿No em daries una mançana, mançana del mançaner?’.

‘-Si pot ser, linda Senyora, vós mateixa colliu-vos-la’.

Josep vol alçar els seus braços, les branques ‘xecaren-se[1]:

‘-Ara crec, linda Senyora, que portau Déu verdader’”.

---

[1] “Aixecaren-se”, en forma reduïda.