Uns altres versos del poeta,
relatius al pregó de les festes de Massarrojos de 1906 i recopilats en l’obra “Estampas de
Masarrochos”, de Cipriano Ibáñez Chisvert, tenen a veure amb
els veïns. A més, apareix la figura del capellà foraster que va a la vila a fer
el sermó, un tret que també apareix en més d’un relat. Igualment, u dels qui
parla sobre la festa, diu que tres fills del poble assistiran (com a rectors) a
la Missa Major, com encara esdevé en actes semblants en el primer quart
del segle XXI:
“Quartet:
‘-De tou i ple que estic,
m’agarra risa,
¡ja vingué el Centenar!...’.
‘-Per què, Joano?’.
‘-Dona! ¡Tres fills del poble dir
Missa;
i el sermonet, del Padre
Laureano!’.
Full volant:
‘-¿No tens goig, fadrí, de veure
tres capellans, tots rumbosos,
que, molt contents i gustosos,
prenen part en la funció?’.
‘-Tinc tant de goig, tio Quico,
que vullc dir en alta veu:
¡Viva als Ministres de Déu
i tota la religió!’.
Seguidilla:
‘-Tres fills del poble formen
la revestida’.
‘-¿De veres? ¡Home, vaja
cosa bonica!’.
‘-És molt bonico!
Don Ramon, Don Carlos
i Don Domingo’ (p. 96).
En acabant, en la missa, el
compositor valencià Salvador Giner (1832-1911) mena la seua partitura i la
celebració s’acosta als feligresos de la vila:
“Quintet:
‘-En Massarrojos, hi ha festa:
me’n vaig a Missa Major’.
‘-¿Hui, dilluns? Que corredor!’.
‘-Sí: que hi haurà bona
orquestra,
dirigix don Salvador’.
Un consell:
‘-¿Vens a Missa Major, Cento?
‘-¡Encara no hi ha ningun toc!’.
‘-És que hui convé anar prompte,
si volem pillar bon lloc,
perquè gent, n’hi haurà molta;
serà llarguet el sermó
i..., com no pilles assiento,...
tindràs que estar de
plantó’” (p. 97).
Per tant, molts veïns participen
en el pregó i, així, copsem un nexe entre la festa i el sentiment de pertinença
a la terra (ací, començant per la llengua i per Massarrojos), encara que, per
exemple, apareguen castellanismes ("Viva; "pillar", en lloc de "prendre"...).
A continuació, els forasters que
han passat per Massarrojos comenten sobre la festa:
“Full solt:
‘-Tan xicotet que és el poble,
¿i diu que fan tan gran festa?’.
‘-Vaja que sí! Bona orquestra,
processó amb lo Sagrament,
un predicador de fama,
traques, castell, arcs,
banderes’.
‘-Això, ¿és de veres?’.
‘-Sí’.
‘-¡Ai, quanta festa hi ha hui!...
¡Viva, viva!’’.
‘-¡No va mal!’.
Quintet:
‘-Tio: a la vesprada, tornaré’.
‘-Què no te quedes a dinar?’.
‘-Si me convidara!...’.
‘-Sí, xe!’.
‘-Tio: ¡mire que vosté
té bon modo de pensar!...” (p. 97).
Per consegüent, en aquest
quintet, el nebot accepta la proposta de l’oncle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada