Paraules de hui:
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Endavant, sempre!" i "Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.
"Avant", Kike.
"Sempre endavant", Rosa Rovira.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb Sònia Ros, de l'editorial Librooks (http://www.librooks.es), una dona que, com he dit a ma mare, té dues coses que m'han agradat molt i que són d'agrair: amabilitat i dolçor.
Després, li escrius un correu electrònic, de què expose la major part:
<<Benvolguda Sònia,
En primer lloc, gràcies per la vostra amabilitat i per la vostra actitud receptiva i molt oberta.
Em diuen Lluís, visc en Alaquàs, una vila a uns 6km de la ciutat de València.
Adés, hem parlat per telèfon sobre un llibre sobre els Sants de la Pedra, el qual eixí en el 2020 publicat per l'editorial Bubok.
(...) Vos n'adjunte un resum:
"El coneixement sobre els sants Abdó i Senent ('els Sants de la Pedra', també coneguts, per exemple, com 'Sant Nin i Sant Non') permet aplegar a la conclusió que formen part d'u dels elements matriarcals vinculats amb la cultura catalana del segle X i que, dels Pirineus estant, s'expandí per moltes poblacions de la Corona Catalanoaragonesa. Això es manifesta a nivell mitològic, etnològic, històric i artístic i, fins i tot, simbòlic, amb semblances amb altres cultures mediterrànies i, a més, com ara, amb el mitraisme".
Actualment, faig una recerca sobre el matriarcalisme català, de què podreu llegir una part de mitjan agost del 2021 fins ara, en la web Malandia (https://malandia.cat).
A banda, teniu un article que posaren en la revista "El Codony" (no. 94, de Vilallonga del Camp [...]),sobre els Sants de la Pedra.
Igualment, vos n'envie un article que em publicaren en el Camp de Mirra (una vila valenciana de la comarca de l'Alcoià) en l'estiu del 2022, amb motiu de les festes patronals. Sobre el matriarcalisme.
Finalment, veureu un document de la segona part de la recerca (més de dues-centes pàgines, com estava fa uns dies)>>.
A migdia, hem copsat la seua resposta (ací, quasi sencera i amb algun retoc):
<<Benvolgut Lluís,
Molt de gust de tornar a parlar amb vós. Moltíssimes gràcies per la generosa documentació que ens feu arribar i per confiar en la nostra editorial. Traslladaré el vostre missatge i els adjunts que m’envieu a (...) una de les editores (...).
Malgrat que la temàtica és prou interessant per a poder-la valorar, com desitjo que així sigui, malauradament no us podem garantir res. Si més no, traslladaré la vostra proposta de fer-ne menció d’alguna manera en el nostre web, tot i que no se m’acut altra fórmula que mitjançant una eventual publicació en format electrònic, possibilitat que enguany no seria factible per motius de calendari editorial.
Dit tot això, serà un plaer reenviar el contingut del vostre missatge i proposta als editors.
Tot desitjant-vos moltíssima sort i esperant de tot cor que aconseguiu editar el llibre, permeteu-me enviar-vos una afectuosa salutació.
Sònia Ros>>.
Finalment, la psicòloga María José ha demanat en Twitter quin títol posaríem a un llibre de la nostra vida. Li he escrit:
"— 'El gaudi d'escriure en la llengua dels meus ancestres i del folklore vernacle català'. Bon vespre, María José,
D'ahir ençà, comence a gaudir com el llaurador que, per primera vegada, veu que la llavor que ara colga, donarà bons fruits".
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada