Paraules de hui:
"Avant", Kike.
"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he comentat que hi havia un poema en què un home que nasqué en 1917 (Manuel Nácher) exposava tradicions i costums que hi havia en la vila on ella viu: Aldaia.
En acabant, lliges i tractes sobre els versos de la composició"Catalunya", de Rosa Rovira i et sents molt identificat amb el contingut i, més encara, amb lo que podríem dir la filosofia de vida de l'escriptora.
A banda, hem copsat un altre poema seu que ens porta al tema del lligam entre la mare i la filla, entre la part activa i la passiva de la parella i, àdhuc, entre l'home i la dona. Això sí, amb un fet que remarquen moltes fonts en què ix el tema del matriarcalisme català: que, en eixe vincle, malgrat el respecte entre ambdues bandes (home i dona), la dona és qui, per dir-ho així, fa de cap de colla.
Finalment, diré que tot això enllaça amb una tradició ben antiga i que perviu en terres catalanoparlants. Com a exemple, el simbolisme en relació amb els Sants de la Pedra, Abdó i Senent, perfectament traslladable (en molts aspectes) al del paper de l'home i de la dona en el vernaclisme català.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, amb la cadira del tron.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada