Bona avinença, festivitat de Sant Blai i folklore de l'Horta de València

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare durant més de tres quarts d'hora, hem fruït, hem assaborit lo que comentava cada u i, a més, mentres que es desenvolupava, he captat la gran importància que fa per si demà el fet que hi haja bones relacions amb els teus pares i, igualment, amb els qui més estimes. Així, ella m'ha dit que delectava el llibre "Alícia al País de les Idees" (https://www.grup62.cat/llibre-alicia-al-pais-de-les-idees/421504) i jo li he respost que, en el segon curs de Magisteri, la mestra de Filosofia, en les primeres classes, ens reportà sobre la "Filosofia per a xiquets" (https://www.escoladefilosofia.cat/2024/04/14/introduccio-a-philosophy-for-children) junt amb el fet que jo m' he he passat molt bé quan els xiquets de menys de quatre anys em feien qüestions i que les acollia i que els tractava de respondre amablement i afavorint un dia diàleg entre ambdues generacions.

Llavors, no dubtem que, si les apreciem més, no es perquè tinguen més estudis, ni perquè siguen multimilionaris, ni perquè siguen famosos, sinó perquè hi ha una bona avinença entre ambdues bandes, la qual, ben mirat, es perllonga.

Afegirem que, un poc abans, havies rebut un missatge de Daniel Gros, de la banda de Ponent de Catalunya. I tu li reportes sobre la festivitat de Sant Blai (hui, 3 de febrer ç) i amb altres detalls folklòrics de la comarca de l'Horta de València:

"— Bon dia de Sant Blai. Celebrat per aquestes terres on visc. Terres del Ponent català!!

— Bon dia de Sant Blai, Daniel,

En una vila veïna d'Alaquàs, Torrent, fan molta festa. Hui he parlat amb un oncle que hi viu.

— Un Sant dels nostres Països Catalans?? Hi ha algunes viles que en diuen Blasi. Hi ha alguna semblança amb València?

— Per ací, no he oït 'Blasi', però sí la forma castellana 'Blas'. Però, durant una conversa entre catalanoparlants, hi diem 'Blai'. Gabriel Bibiloni vincula Sant Blai amb terres de l'actual Armènia.

Torrent, ara, és una ciutat, però sense tradició com a tal. 

Una vila de granerers i d'on hi havia fadrins i fadrines que, en Pasqua, eixien a cercar 'pasqüer' (o 'pasqüera'), bé allí, bé on visc, bé on estan els meus pares (Aldaia).

Tenien fama de ser engrescadors i això es veia en el tramvia.

On visc, 'perolers'. De malnom, 'els bocaculs', perquè, primerament, començaven la boca del perol, abans que el cul. On viuen els meus pares, hi havia 'ventallers' i 'rajolers'.

Hi ha un carrer 'del ventall'. En Torrent, un carrer 'dels granerers'.

En Alaquàs, un carrer 'dels perolers'. Una dita d'Aldaia, durant molts segles vinculada amb el Monestir de Poblet, fins a la desamortització del segle XIX, és 'Xe, calla, per a dones boniques, Aldaia'. En un adhesiu en un cotxe d'un veí del carrer on viuen els meus pares.

Heus ací una dita popular per aquestes viles de l'Horta de València: 'Quan Colom aplegà a Amèrica, ja hi havia un torrentí'". 

En acabant, m'ha vingut al pensament una altra dita de la comarca: "Hi! ¿De Torrent, i plores?".

Finalment, vos adjunte un vídeo curt que he inserit en l'intercanvi amb Daniel Gros, lligat a la festivitat de Sant Blai en Torrent: cuina, tradició, comentaris, etc.: https://www.facebook.com/share/r/14UyeqqgqGH/.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Camins agradables, creatius i en relació amb la terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en un ambient acollidor, amb bona avinença i amb intercanvi d'opinions, però en una línia molt pareguda, i amb una anècdota amb un exemple d'urbanitat per part d'un fill major (https://x.com/i/status/2018334908649726434

i https://x.com/i/status/2018335744066986470

).

Igualment, hem esbrinat sobre respostes i participació en diferents fonts d'Internet i de Twitter dedicades a la cultura, a la llengua o bé, àdhuc, a la formació catalanes. I capim que, si el tema és de política, el seguiment sol ser molt alt; si és de llengua o bé cultural i de caire universitari, baixa prou; si és sobre comunitarisme o bé sobre comunalisme, molt més; si és sobre filosofia i ensenyament crític, molt baix. Potser això pogués desanimar més d'u. 

Ara bé, quan veus que hi ha amics que, encara que són majors i que els agrade escriure, fer els seus estudis, les seues biografies, xicotets llibres, explanacions, articles, recerques,..., encara conserven energia juvenil i, no cal dir que esperança, esperit dialogant i una filosofia de vida en línia amb el matriarcalisme i amb un alt sentiment de pertinença a la terra, la cosa canvia prou. 

Altrament, si consultem, per exemple, en Viquitexts i llegim,... ens sentim, com he dit hui a una dona que la seua valor més estimada és la justícia, com el xiquet que gaudeix empinant un catxirulo i d'estar en contacte amb la realitat i, ben mirat, captant i decidint la seua vida i que, en acabant, dorm bé. S'ha somrist. Una llibertat, però "tel·lúrica". I prosseguim.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes. 

Valors i detalls que afavoreixen la credibilitat en la vida quotidiana

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat un moment amb ma mare i m'ha dit uns mots d'una dona major que, com recorde, era una persona senzilla, molt generosa, amb un somriure que empeltava i, que, com m'ha afegit, considerava principal la valor justícia.

Igualment, adés, hem vist un tweet de María José, psicòloga, relatiu a la bonesa (https://x.com/i/status/2018014558569259140): 

"— Em fascina la bondat.

Persones que s’ajuden mútuament, es solidaritzen, canvien vides sense cap interès i fan petits i grans tocs màgics i decisius a les vides dels altres.

Perquè, a la vida, també passen coses bones. El que passa és que no fan tant soroll com el mal. 

No perdis l’esperança de trobar gent molt bonica al teu camí; que sentis que aquestes persones et fan ser millor persona amb d’altres persones, i t’afegeixes a una roda…

La qualitat de confiar no és ingenuitat, és esperança amb criteri.

I no. No vol dir que tot sigui bo.

Només vol dir que encara hi ha moltes persones que viuen des de la bondat.

I que podem trobar persones boniques pel camí de la vida".

Llavors, li poses (https://x.com/i/status/2018071399739343050):

"— Bon vespre, María José,

Ben cert. M'he sentit reflectit en les teues paraules.

Abans de sopar, he llegit part de la introducció que fiu per a un estudi pel 2005, i escrivia el refrany 'La veritat sempre sura' i més.

Avant les atxes".

Finalment, diré que despús-ahir, mentre parlava amb ma mare, em tragué que, en una recerca, no s'havia de retallar, per exemple, lo que no anàs per la línia política amb què u s'identifica més, sinó donar entrada a una quantitat molt oberta de parers (sempre que es reflectissen lo que abans deien urbanitat i que no fossen intents de manipulació) i, així, sensibilitat cap als altres i no cal dir que ser tu mateix (i jo adduiria, sense disfresses, ni complexos, com escrivia Rosetta Forner pel 2009, https://www.europapress.es/cultura/noticia-rosetta-forner-hay-dejar-creer-cuentos-20090910154849.html). 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"Les ensenyes", rondalla eròtica amb dones arriscades i en connexió amb la terra

 

Una altra narració recopilada en aquest llibre pel folklorista de Tàrbena, i en què capim detalls matriarcals junt amb una humor eròtica i escatològica lligada al fet que la dona té la darrera paraula, és “Les ensenyes”. “Això és un rector guapot, de qui totes les xiques estaven enamorades i que va anar a una vila. Però n’hi havia una, també guapota, que no li feia cas. I esta xica, un dia, se’n va a missa i es posa a primera fila.

El rector, abaixant la veu, diu:

-Mira eixa xica.

Llavors, (...) cada volta que el rector es girava cara al públic, (...) ella, amb les dues mans juntes, unides pels dits, feia un cercle. Després, estirava el braç dret amb el puny tancat. I el capellà deia:

-Ah, mira! Esta que no em pensava jo, també, també

(...) Es va acabar la missa i el rector diu a l’escolanet:

-¿Veus aquella xica d’allà? Vés i digues-li que ja pot vindre.

L’escolanet se’n va i diu a la jove:

-Mireu: el senyor rector diu que aneu a raonar amb ell.

Aleshores, ella agafa el catret i se’n va i, quan aplega al rector, li demana:

-Què voleu?

El rector li diu:

-Ai! Vós heu dit que, per un duro,..

I ella li amolla:

-Per un duro?... ¡Calleu, calleu, home, calleu! Jo volia dir a vós que, si tinguéreu un florí així d’ample, faríeu uns cagallons així de grossos.

El rector se la va deixar i se’n va anar: ell que es pensava que eixa guapota també el volia; i ella, no...” (p. 212).

Com hem pogut veure, per una banda, hi ha el mossén idíl·lic, idealista i que, com diu una dita valenciana, enllaça amb allò de “Qui té fam, somia rotllos”, rotllos, en aquest relat, de caràcter eròtic. En canvi, ella simbolitza la dona arriscada, amb seny realista, de la terra, que connecta amb lo vernacle (la manera de la humor) i que diu les coses pel seu nom (ací, àdhuc, amb formes populars i del terreny).

Dones que feien testament

 

El 31 de gener del 2026, en el meu mur i en distints grups de Facebook demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren sobre dones que feien testament? Gràcies”.

Quant a missatges, el 31 de gener del 2026 comentaren "No" (Lurdes Gaspar), "No. A la mare, no li importava. Deia: 'I la consciència, que??????' (Roser Canals Costa), "Nooo" (Àngels Sanas Corcoy), "Normalment, els pocs béns que tenien estaven a nom dels marits. No crec que en parlassin" (Xec Riudavets Cavaller), "Sí. Els testaments eren molt parlats a la meva família" (Lydia Quera), "No puc respondre, estimat amic" (Rosó Garcia Clotet), "Sí. Als Països Catalans, els béns de la dona sempre han estat seus, i ella, i no el seu home, era la que decidia a quines persones deixar la seva herència.

De fet, jo tenc a casa testaments donats per dones de la meva família anteriors a 1920" (Antònia Rotger Tous), "Sí. A casa, hem estat més dones que homes i, a Catalunya, la fadrina què és la més gran, si no hi ha cap home, ella rep l'herència i, encara que es casi, continua essent d'ella, no com a Espanya, és qui fa el testament" (Àngels Salvador), "Quan feien testament, no; però que signaven uns capítols matrimonials abans del casament, sí" (Àngel Blanch Picanyol), "Ni dones que feien testament, ni hòmens... Tenien poc a deixar a ningú, sobretot, la meua àvia" (Carmen Mahiques Mahiques), "Jo sentia i em deien 'Això, quan em mori, serà per a tu', res de la paraula 'testament'" (Montserrat Cortadella).

En el grup "Cultura mallorquina", el 31 de gener del 2026 i més avant posaren "Sí. I donacions en vida.

A vegades, amb es seu home a favor d'altres; i, a vegades, elles totes soles" (Maria Galmés Mascaró), "Sa meva padrina Margalida, qui avui tendria cent quaranta anys, va fer testament a favor de sa meva germana, d'una màquina de cosir" (Angela Bosch Jerez), "Sí" (Anonymous participant 238), "Jo sí que n'he trobat més d'una. Si restaven viudes i tenien doblers, feien testament: 1800, 1700, 1600 i 1500" (Carmen Gelabert Bals).

En el grup "Rescatem paraules de l'oblit", el 31 de gener del 2026 agregaren "A mi, no em consta. Ma mare va nàixer en 1932!!!" (Fina Gomez Villalba).