Una altra narració recopilada en
aquest llibre pel folklorista de Tàrbena, i en què capim detalls matriarcals
junt amb una humor eròtica i escatològica lligada al fet que la dona té la
darrera paraula, és “Les ensenyes”. “Això és un rector guapot,
de qui totes les xiques estaven enamorades i que va anar a una vila. Però n’hi
havia una, també guapota, que no li feia cas. I esta xica, un dia, se’n va a
missa i es posa a primera fila.
El rector, abaixant la veu, diu:
-Mira eixa xica.
Llavors, (...) cada volta que el
rector es girava cara al públic, (...) ella, amb les dues mans juntes, unides
pels dits, feia un cercle. Després, estirava el braç dret amb el puny tancat. I
el capellà deia:
-Ah, mira! Esta que no em pensava
jo, també, també
(...) Es va acabar la missa i el
rector diu a l’escolanet:
-¿Veus aquella xica d’allà? Vés i
digues-li que ja pot vindre.
L’escolanet se’n va i diu a la
jove:
-Mireu: el senyor rector diu que aneu
a raonar amb ell.
Aleshores, ella agafa el catret i
se’n va i, quan aplega al rector, li demana:
-Què voleu?
El rector li diu:
-Ai! Vós heu dit que, per un
duro,..
I ella li amolla:
-Per un duro?... ¡Calleu, calleu,
home, calleu! Jo volia dir a vós que, si tinguéreu un florí així d’ample,
faríeu uns cagallons així de grossos.
El rector se la va deixar i se’n
va anar: ell que es pensava que eixa guapota també el volia; i ella, no...” (p. 212).
Com hem pogut veure, per una banda,
hi ha el mossén idíl·lic, idealista i que, com diu una dita valenciana, enllaça
amb allò de “Qui té fam, somia rotllos”, rotllos, en aquest relat, de
caràcter eròtic. En canvi, ella simbolitza la dona arriscada, amb seny realista,
de la terra, que connecta amb lo vernacle (la manera de la humor) i que diu
les coses pel seu nom (ací, àdhuc, amb formes populars i del terreny).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada