Valors i detalls que afavoreixen la credibilitat en la vida quotidiana

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat un moment amb ma mare i m'ha dit uns mots d'una dona major que, com recorde, era una persona senzilla, molt generosa, amb un somriure que empeltava i, que, com m'ha afegit, considerava principal la valor justícia.

Igualment, adés, hem vist un tweet de María José, psicòloga, relatiu a la bonesa (https://x.com/i/status/2018014558569259140): 

"— Em fascina la bondat.

Persones que s’ajuden mútuament, es solidaritzen, canvien vides sense cap interès i fan petits i grans tocs màgics i decisius a les vides dels altres.

Perquè, a la vida, també passen coses bones. El que passa és que no fan tant soroll com el mal. 

No perdis l’esperança de trobar gent molt bonica al teu camí; que sentis que aquestes persones et fan ser millor persona amb d’altres persones, i t’afegeixes a una roda…

La qualitat de confiar no és ingenuitat, és esperança amb criteri.

I no. No vol dir que tot sigui bo.

Només vol dir que encara hi ha moltes persones que viuen des de la bondat.

I que podem trobar persones boniques pel camí de la vida".

Llavors, li poses (https://x.com/i/status/2018071399739343050):

"— Bon vespre, María José,

Ben cert. M'he sentit reflectit en les teues paraules.

Abans de sopar, he llegit part de la introducció que fiu per a un estudi pel 2005, i escrivia el refrany 'La veritat sempre sura' i més.

Avant les atxes".

Finalment, diré que despús-ahir, mentre parlava amb ma mare, em tragué que, en una recerca, no s'havia de retallar, per exemple, lo que no anàs per la línia política amb què u s'identifica més, sinó donar entrada a una quantitat molt oberta de parers (sempre que es reflectissen lo que abans deien urbanitat i que no fossen intents de manipulació) i, així, sensibilitat cap als altres i no cal dir que ser tu mateix (i jo adduiria, sense disfresses, ni complexos, com escrivia Rosetta Forner pel 2009, https://www.europapress.es/cultura/noticia-rosetta-forner-hay-dejar-creer-cuentos-20090910154849.html). 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.