Cançons i rondalles molt paregudes entre catalanoparlants

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre cançons que figuren en el llibre "Aportació al Cançoner Popular de Mallorca", del capellà, historiador i folklorista mallorquí n'Antoni Gili i Ferrer (1932), i que també són conegudes i populars en Catalunya i en el País Valencià:

"— Hi ha una cançó que és eròtica i que me l'han escrita per a l'estudi. I, per exemple, la de 'Plou i fa sol, les bruixes es pentinen', encara que aparega amb versions molt pròximes i amb l'article salat"

Llavors, ta mare et diu la lletra que ella canta i, altrament, t'afig uns mots:

"— Això és fàcil, que hi haja semblances".

Després, li n'hem llegit unes quantes i li hem adduït:

"— En fets com aquests, igual que en balls, rondalles, etc., lo que captes és que hi ha una mateixa llengua, indistintament del nom que li donen els parlants.

Fins i tot, en les rondalles que arreplegà Antoni Ma. Alcover, poc o molt, de 1885 a 1930, hi ha paraules que diem pel País Valencià, per exemple, 'jas', "mos',... i una flexió verbal amb punts en comú, encara que els noms de les poblacions siguen diferents".

Tot seguit, m'ha respost:

"— Això, al principi, són unes quantes paraules, però, en acabant, pel context, captes que vol dir".

Ben mirat, li dius que, més d'una vegada, les relacions entre catalanoparlants que havien nascut en llocs diferents (per exemple, valencians que se n'havien anat a Catalunya) feia més fàcil que una cançó passàs a Catalunya.

Així, la cançó "La manta al coll", creada en la comarca valenciana de l'Alacantí, apareix en versions paregudes per les Terres de l'Ebre, comarques catalanes que, en el segle XX, reberen molts valencians que hi anaren a conrear arròs i, a banda, la cançó "A ta mare, l'han vista" en Mallorca. Això també val per a a altres composicions, però en la Franja de Ponent, és clar, i per a rondalles.

Finalment, agraesc les paraules que m'ha escrit Ramona Ibarra, una de les dones més participatives en la recerca sobre el matriarcalisme, i l'interés d'Isabel Inés, una argentina descendent de pares valencians catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.