Folklore català, folklore valencià i ambients creatius

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del dia i, igualment, li he dit que, almenys, dues de les rondalles valencianes que arreplegà Enric Valor eren eròtiques, encara que ell les retocàs després, com han indicat en alguns estudis. A més, li he adduït que hi ha moltes narracions amb detalls eròtics.

Ben mirat, hem cercat en Internet en relació amb entrades com "folklore català" i "folklore valencià" i hem capit la diferència en cada una. Així, les referències al valencià, van molt en línia amb balls i danses, mentres que el català és més diversificat (i, de pas, més obert). Més encara: si passem al del segle XV o bé al del segle XVIII, també ho fa, tot i que, en el segon cas, s'acosta més al literari.

Finalment, continues en el projecte, puix que, en el fons, és com un xiquet a qui eduques, a qui formes, a qui ensenyes i que vols que cresca fruint amb creativitat i lligant amb la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i amb les terres catalanoparlants i no cal dir que en els altres camps que li agraden més i que li permeten gaudir la vida.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.