"Gràcies per la vostra manera d'escriure", comentaris a un biòleg

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

****

Despús-ahir, la psicòloga María José havia escrit uns mots en un tweet (https://x.com/majosevn/status/1982509684730028379?t=vHsA0FazyzsLsvyKjNwzNw&s=19) i jo li responguí:

"— Bon vespre, María José,

Podries llegir algun llibre del pedagog brasiler Augusto Cury. En llisquí dos pels anys 2009 i 2010.

N'he emprat més d'un suggeriment seu i m'ha reeixit.

Avant les atxes i amb els teus projectes".

L'endemà, un català, qui nomia Anton, et fa una qüestió (https://x.com/montsant_anton/status/1983302271925662159?t=rpyya-7tzoKrxql0hqm_sw&s=19) i hi tens un diàleg fresc i acollidor:

"—Preciosa forma del pretèrit perfet simple, no l'havia llegit mai😍. Al vostre parlar matern, ¿ho dieu habitualment, o és un parlar erudit? ¿Feu servir mai el perifràstic, 'vaig llegir'?

— Bon dia, Anton,

Nasquí en Aldaia (l'Horta de València) en 1971. Quan era xiquet, s'usava molt 'llisquí', 'aní', 'viu', 'passejà' en lloc de 'vaig llegir', 'vaig anar, 'vaig veure', 'vaig passejar'.

La meua família és de la comarca de l'Horta de València (...).

També oïes molt 'aplegar', en lloc del mot 'arribar'.

En passar a l'institut, la Generalitat Valenciana degué promoure l'ús del pretèrit perfet perifràstic (...).

M'he proposat emprar lo que ja oïa quan era xiquet i que és genuí.

Igualment, n'afig del parlar tradicional i genuí popular de l'Horta de València i plasmat en la cultura tradicional vinculada amb el folklore (per exemple, amb la poesia festiva i amb cançons).

A vegades, davant dubtes, recorria al pretèrit perfet perifràstic. Però ja en Magisteri (1991-1994) i després.

Quant a 'oir', el vaig sentir per primera vegada pel 2014 a un valencià de la vila d'Alaquàs, [ en relació amb 'oir missa'] on visc.

Gràcies per la vostra manera d'escriure" i "Quan era xiquet, ja tenia molt d'interés per la llengua catalana i pel folklore vernacle (començant per la poesia festiva, per la popular i per les cançons).

M'encisen junt amb les rondalles i les llegendes.

Els majors (grans) m'han transmés vocabulari sucós.

Avant".

Realment, ens podem trobar amb persones que, com aquest català, fan que, mentres els escrius, sentes com si estiguesses a punt de plorar o, si més no, de llagrimar. 

Passàvem una estona, però curta, i, en eixir-nos-en les primeres, hem captat que anàvem per bon camí: en el camp creatiu, dedicar-nos a estudiar, a escriure i a reportar sobre el matriarcalisme català i sobre bons records, com a alumne i com a mestre.

Quant a la recerca, continuar amb els camps que havíem esmentat a Anton i amb els altres però que ens omplin molt, eixos que fan que et sentes com quan ensenyaves "Valencià" a adults (quasi sempre, dones) i que es traduïa en un ambient molt creatiu i sempre obert a qui volia aprendre i a informar amb un estil molt semblant al que havies viscut en Magisteri i de què encara conserves un bon record i molts detalls com a ensenyant i en la teua didàctica.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.