"El meu avi era un pagès vocacional" i més

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes. Molt content pels interessants articles que envies", Vicent Pla.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he dit que, fa pocs dies, cerquí en Facebook i trobí unes paraules que, com son avi matern, també coneixien altres valencians (i, més d'una vegada, les coneixien avis seus): "¡A moure els que estan parats!". 

El teu besavi les deia quan algú que podríem dir desficiós, o que no saludava abans, li demanava on anava.

Més avant, hem recordat que la padrina paterna de ma mare, l'àvia Consuelo (nascuda en 1878) deia frases que inclouen mots que hem conegut gràcies a persones que han fet estudis i llibres sobre vocabulari valencià que encara és present i que s'emprava molt més abans: "guilopo". 

En aquest cas, una vegada, l'àvia veié una xiqueta que se les havia enginyades amb bona traça i que era una miqueta eixerida. Per això, la dona digué:

"— ¡Mira esta guilopa!".

Igualment, adés, he captat un comentari ben sucós que m'ha plasmat Lurdes Pino Anglès:

"— Quan era petita, vaig conviure força amb els meus avis i el meu avi era un pagès vocacional: diria que era feliç fent de pagès, tot i la duresa de l'ofici.

Per això, quan jo sentia aquesta cançó, pensava que es tractava d'un pagès que tenia una vaca i que era feliç amb el seu ofici; mai vaig pensar que tingués res a veure amb una dona".

La meua vocació ha estat el mestratge, estudiar sobre cultura tradicional i folklore i escriure. Estic agraït a vosaltres, als qui m'emparen i als qui m'ho feren en altres moments i de què encara tinc un bon record.

Finalment, dir-vos que, sobre la vocació, molts mestres de Magisteri en tenien i ho notaves: fruïen de la relació amb l'alumne, de la matèria, de l'ensenyament i de prendré nota de coses que sabien els estudiants, però no ells. I alguns, àdhuc, eren senzills i feien de psicòlegs amb més paciència que un ruc. Cada part n'aprenia de l'altra i ho feia amb senzillesa.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.