Mestres, mestres de la vida i paciència amb els altres

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Tonet.

"Endavant, sempre!" i "Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i he pogut enllaçar el vincle entre uns familiars de la generació dels seus avis.

Ta mare t'afig que, fins i tot, sa padrina paterna ajudava la tia Vicenteta a caminar millor....I durant molts anys... Llavors, li dius:

"— Recordem que u dels dos punts de l'àvia era el servici [ 'Fortalesa i servici']".

Empiulant amb el tema del servici, evoquem quan, mentres telefonàvem Pere Riutort i li demanàvem sobre algun tema relacionat amb el matriarcalisme. Aleshores, l'històric mestre, ens deia:

"— Si puc... Perquè, d'això, en saps més que jo. Però bé, digues...".

En eixe instant, començava una conversa enriquidora per a ambdues bandes i, més avant, per a molts dels qui participaven en la recerca. 

A més, com quan ets estudiant i prens apunts en classe, paper i bolígraf i... ¡a demanar i a escriure! Ara fas una cosa pareguda: per exemple, quan raones amb els teus pares i, puntualment, després d'escoltar un enregistrament que t'envien altres persones.

En qualsevol cas, perviu eixe interés pels mestres com també pels "mestres de la vida" i, altrament, si els fas alguna qüestió, la gran majoria de les vegades, et responen i, posteriorment, ambdues parts ixen beneficiades.

Per això, com a agraïment a la generositat dels qui prenen part en la recerca, els reporte i copse que, algunes vegades, m'afigen més informació i tot. I, a voltes, com hui, n'hi ha que et plasmen un missatge amb aquests mots (o en aquest seny):

"— Gràcies per la teva paciència amb mi" (sic, Rosó Garcia Clotet).

Estudiar, exposar per escrit i reportar sobre temes relacionats amb el matriarcalisme català com la teua tasca preferida del teu projecte de vida. Ben mirat, et resulta senzill, com la terra molt adobada, de fàcil conreu i en què conviuen harmònicament i amb delit la terra, els troncs, les rames, les flors i els fruits i van cap al demà.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes. 

Nota: Unes fotos que he rebut hui de participants en la recerca sobre el matriarcalisme català. Gràcies.