Poetesses en llengua catalana, Història de les dones i matriarcalisme català

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he comentat sobre el tema de què tractàrem ahir en aquest blog i, a més, li he afegit:

"— Hui he enviat un missatge a una dona que li agrada la poesia i ella m'ha respost".

Doncs bé, deies així:

"Bon dia, Rosa, i felicitacions,

A una dona que ve a ma casa, li he comentat sobre la teua poesia i m'ha dit que li agrada.

Avant les atxes i amb els teus escrits, poètics i més".

Després, l'amiga, de Monistrol de Calders ens ha posat aquests mots:

"— Bon dia, Lluís. Moltes gràcies.

La meva poesia veig que agrada a molta gent perquè és de parla molt senzilla i entenedora per a la gent.

Sempre endavant!".

I hem continuat:

"— És que és una poesia amb un llenguatge accessible i entenedor per a la gran majoria de les persones i sobre coses del dia rere dia i de la terra, de la natura i de celebracions quotidianes i, fins i tot, tradicionals (festes, bateigs, noces,...).

Aquesta dona fa uns vint anys que viu en el País Valencià, però, de fa més de mig any ençà, té interés pel català, encara que siga aprenent salutacions, algunes paraules...

És de Colòmbia i sensible en el tema de les cultures autòctones: considera que s'han de respectar i que seria una llàstima que morissen".

Ja de vesprada, he rebut un correu electrònic de Bartomeu Mestre sobre "les 'trobairitz' poetes que composaren obres literàries d’un gran lirisme i una gran qualitat. La societat volgué amagar les seves vides i obres, però no ho aconseguí". Li he escrit que, "Hi ha dos llibres que considere importants: 'Història de les dones a la Catalunya medieval' (abraça del segle VIII fins a primeria del segle XVI), de Teresa Vinyoles, el qual té quasi vint anys; i 'El comú català', de David Algarra, el qual té un subtítol ben sucós i que s'ajusta a l'objectiu: 'La història dels que no surten a la història', del 2015".

Finalment, mentres sopava, m'he recordat d'un mestre de Magisteri que ens introduí en en una rama relativament nova de l'ensenyament de la Història: la Història de les dones. I, com que m'atreia eixa línia, en acabar els estudis, aní al despatx d'un històric mestre de Magisteri i ell em digué de comentar-li-ho a un mestra d'un altre departament d', Història. Al capdavall, aquella mestra m'escrigué el nom de dos llibres i dels seus autors.

Fou així com passàrem a un camp que, aleshores, ens era molt desconegut i que ara, dia rere dia, forma part dels teus interessos per a la recerca sobre el matriarcalisme català i per a la vida.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.