Pares, mestres i altres persones que afavoreixen la creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant, sempre,!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys, per exemple, en relació amb una notícia que eixí ahir en el diari "ABC"(ací, en traduesc la síntesi, https://www.abc.es/espana/extremadura/democratizar-comunicacion-asistida-proyecto-extremeno-ia-voz-20260307175808-nt.html): "Una jove amb paràlisi cerebral aconsegueix comunicar-se de forma ràpida gràcies a un sistema de pictogrames amb el suport de Google, el qual pretén 'humanitzar' els diàlegs dels discapacitats".

Llavors, li afiges que, com en moltes coses, hi ha qui compta amb altres persones que li ho fan fàcil i que, gràcies a la creativitat d'ambdues parts, refusen acceptàr tot i confien en gent que pensen que els adobaran el terreny.

Igualment, li hem adduït que havíem llegit un llibre de l'irlandès Christy Brown, qui també tenia paràlisi cerebral i un peu esquerre amb què escrivia.

És més: passant a la recerca, m'han comentat sobre dones que no ho donaren per perdut, que portaren avant els seus projectes, molt creatives, d'eixes que, en un moment determinat, diuen "I si féssem...?". I, com m'ha dit ma mare sobre els seus quatre avis, com que els marits veien que elles tenien molta espenta, que eren valentes i molt competents, les deixaven fer.

Finalment, li dius que tu, quan has ensenyat (sobretot, si eren adults) i durant la recerca, deixes fer, que ells solten la seua creativitat com els pares (principalment, la mare) amb els fills, bé quan són xiquets, bé en les diferents etapes de la vida. I, així, es mouen, viuen i es relacionen de manera que connecten amb la vida, amb els altres i, de pas, es crea un entorn de gaudi, d'aprenentatge entre tots i, de rebot, se senten més còmodes, respectades i estimades com a persones..., fins al punt que, per exemple, un històric alumne de les classes que feies t'envia uns quants diaris en pdf i, així, pots accedir a articles que, sense eixa versió, estarien limitats als subscriptors. El meu agraïment a tots ells.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.