Paraules de hui:
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, més encara, després de venir els meus pares a ma casa, on hem raonat una miqueta sobre el cançoner eròtic i sexual recopilat per Gabriel Janer Manila i, igualment, pel del folklorista n'Antoni Gili i Ferrer, també nascut en les Illes Balears.
A més, hem vist un escrit d'Assumpta Capdevila en nexe amb la festa de Sant Antoni. Llavors, li hem respost:
"— Pel barri [ de la vila d'Aldaia, l'Horta de València,] on viuen els meus pares, fa cosa de més de quaranta anys, jo vivia en el Carrer Sant Antoni i el primer acte era una foguera de barri: clavariesses, veïns,...
Després, hi havia una festa grossa posterior a la missa, no necessàriament el dia de la festivitat del sant. Hi anava el capellà, les clavariesses i els seus hòmens, veïns del barri com també d'altres zones de la vila i, fins i tot, alguns d'altres viles pròximes.
Cercavila pel barri.
Finalment, les dones (i alguns hòmens) es reunien uns quants dies, resaven i cantaven els goigs (en castellà).
En eixos passatges i en altres que vaig presenciar fins a maig del 2009, quan passí a viure on ara estic, es reflectia molt l'esperit de barri i que les dones eren qui més influïen en la festa".
Finalment, dir-vos que, com he posat en un altre post en el meu mur de Facebook https://www.facebook.com/share/p/1AFjXFBuAT), "Per molts anys a tots els Antoni, Toni, Tonet, Antonio, Anthony i a totes les Antònia, Antonia,...
Hui se celebra una de les festivitats en què més es reflecteix el matriarcalisme català, la de Sant Antoni ''del porquet'.
Hi ha algunes fotos de la celebració de la festa de Sant Antoni en Aldaia (l'Horta de València) en el 2020".
Notes: Les fotos foren fetes de dins de cals meus pares estant.
El 17 de gener del 2026 i posteriorment ens han aplegat unsccomentaris: "A Ripoll, es va recuperar i cada any es fa una gran Festa amb els animals" (Esther), a qui he escrit que, "Per l'Horta de València, també es feia, sobretot, quan l'han portada dones de la terra i no, per exemple, algun grup tipus 'Amics de Sant Antoni'.
Despús-ahir, un home em digué que eixa colla ja no la hi feia.
I això que no era l'any passat, uns mesos després de la DANA.
Hi ha estat passatgera.
En canvi, les dones la tenen més entroncada, principalment, les que tindrien entre setanta i huitanta-cinc anys.
Hi vaig viure fins a trenta-huit anys"; "Sí que les dones acostumen a ser capdavanteres" (Assumpta Capdevila, en el meu mur, el 18 de gener del 2026).
El 18 de gener del 2026, ma mare, per telèfon, em digué que "El dia de Sant Antoni es feia una foguera. El dia que se celebrava la festa hi havia missa, processó, repartiment, benedicció, novena (abans, huit dies; després, la novena se'n reduí a tres).
I, en acabar la novena, feien una picadeta. I el dia que era Sant Antoni i acabava la festa, cada u s'enduia de sa casa lo que volia, feien unes fogueres, menjaven,... Els clavaris ho pagaven tots junts".
Quan li hem adduït que era una festa del barri molt entroncada com també ho era la del Carrer Sant Miquel i la del Carrer Sant Rafel, m'ha respost que eren festes de barri.
També ha coincidit en el fet que les dones eren qui portaven la festa i que la manera de fer-la, en els darrers anys, els "Amics dels animals" (sic, "Que ja no porten el nom del sant", com ens ha agregat), es limitava més al dia de la festa, a l'espectacle i al repartiment de llepolies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada