El nexe matriarcal realisme i creativitat, entre la mare i el xiquet

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant, sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit part del llibre "Si em permeteu", del mestre Josep Ma. Virgili i Ortiga i, altra vegada, he captat la necessitat d'interessar-nos per la llengua catalana (la vernacla) i que, com més ho farem (i, això sí, creatius com els xiquets de pocs anys, els qui encara no deixen de fer qüestions, ni de respondre amb bon cor a la vida,...), no sols es reflectirà més en terres vinculades amb la cultura tradicional matriarcalista, sinó que hi haurà més bona avinença (bé en casa, bé a nivell familiar, bé en el barri, bé en la terra on vivim, bé en terres catalanoparlants).

Aquestes paraules podran semblar idíl·liques, però copses que és preferible la realitat, tocar de peus a terra, no fer castells en l'aire.

Cal dir que això no exclou que, com ara, en pro de la creativitat, fem pluja d'idees (una tècnica que consisteix a dir, a plasmar i a acceptar com a genuí tot lo que sorgeix, sense censures de lo políticament correcte o de lo que, fins i tot, algú puga interpretar com una animalada). TOT, TOTES.

De fet, és una estratègia útil per a que, al capdavall, unint un poc d'ací, un poc d'allà i, àdhuc, a vegades, ¡ni això!, trobem una proposta amb què anem avant. 

Finalment, adduirem que eixa realitat explica que convinga que, quan som amb els nens, no els tallem les ales i que, a banda, ens resulta positiu el nexe entre realisme (prioritari) i imaginació juntament amb cercar. I qui diu nens, diu persones d'altres edats. En altres paraules, com la mare i el fill simbolitzats en el joc de volar un catxirulo. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.