"Manen els hòmens, però es fa lo que vol la dona", explicació d'una dita

 Paraules de hui:

"Avant", Kike 

"Endavant!!!!", Ricard Jové Hortoneda.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he dit que unes paraules que deia son pare (el meu avi matern, nascut en 1906 i d'arrels valencianes), en realitat, són un refrany, com ens ho plasmaren dues persones que també el coneixien. Parlem de la dita "Manen els hòmens, però es fa lo que vol la dona". 

I és que la cosa té la seua explicació: jurídicament, per mitjà de la imposició de les lleis castellanes i de les aprovades en terres de Castella (primerament, pel "Consejo de Castilla", i, en acabant, per "las Cortes españolas" o bé pel monarca, qui, fins a fa poc, tenia dret de vet, és a dir, d'anul·lar una llei aprovada abans, per exemple, Alfons XIII), l'home podia fer i desfer com els matalafers.

Però, com bé plasmava el dia rere dia (llevat de si ens n'anem a la burgesia, a la noblesa i, per descomptat, a les zones més urbanes i on més havia penetrat el castellà i, més encara, la cosmovisió vinculada amb la tradició castellana, la qual és patriarcal, mística i representada per les figures simbòliques del pastor, per la del religiós i per la del conquistador), no és que la dona catalanoparlant d'arrels catalanoparlants (en la meua família, per part de mare, comença, pel cap baix, per l'any 1815) fos una dictadora, ni una dona amb ànsies de manar i, de pas, d'imposar perquè sí, sinó que, com en moltes rondalles vernacles anteriors a 1932 i com en molts comentaris relatius a dones nascudes abans de 1920 i a com responien els seus marits, els pares i els seus fills, hi havia molta tolerància, germanor i una manera d'entendre la vida i de viure-la (principalment, en casa, en el barri i en el poble) com si fos la que hi ha entre la mare i el nounat (o amb el xiquet de pocs anys o menor de dos anys).

Per això, com ara, és tan important la bonesa: per a que la gent puga accedir a versions que toquen els peus en terra, en lloc de poder-ho fer només a les que impulsen persones que abracen l'actitud castellanista d'educar, d'ensenyar, de formar i, òbviament, la prioritat per la instrucció (pròpia de règims en línia amb el fanatisme i amb les dictadures, siguen d'esquerres, siguen de dretes).

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.