Paraules de hui:
"Avant", Kike.
"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.
"Molt d'acord", Antonia Verdejo.
****
Fa molts anys, en la tardor del 2008, un amic (un any més jove que jo i que era president d'un club de futbol de la comarca de l'Horta de València), em comentava com organitzava i com desenvolupava la tasca com a màxima autoritat:
Poc o molt, ens digué:
"— Una de les coses que faig ara (i que va prou bé) és tractar que els comerciants locals també connecten amb el club i que hi participen.
Una altra cosa que hem aconseguit és que, quan ve un equip de fora, tant els jugadors com també els aficionats, se senten ben rebuts.
A més, que les presentacions i altres detalls, es facen en valencià, encara que siga a poc a poc. Però va bé.
A banda, en la directiva, ha sigut possible que hi haja persones diferents i que se'n senten part i que hi participen".
Aquest amic és una persona a qui agrada el futbol, però no un torrat, ni un fanàtic. Igualment, en parlar amb ell, captem que toca els peus en terra, que escolta els altres, que no els retruca (malgrat que els responga).
Quan tots dos estem reunits (i això ho hem viscut amb persones de la generació anterior o, fins i tot, més grans) i quan, per exemple , hi parles per telèfon, copsem que, com diem familiarment, "Amb ell, es pot parlar".
Després de tot açò, afegirem que hui hem tingut una conversa amable, distesa i en què veies que, en casos així, paga la pena, com ens escriuen alguns amics de més de seixanta anys, no canviar i prosseguir amb una psicologia (i amb una pedagogia) que inclou escoltar molt (socràtica) i de manera que se senten escoltats, paciència, sinceritat, estar oberts als altres i, òbviament, prioritzar la realitat (com en moltes rondalles anteriors a 1932).
I tu, de bon matí, també vas a l'era.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada