Paraules de hui:
"Endavant", Rosó Garcia Clotet.
"Avant les atxes", Montserrat Cortadella.
"Avant", Kike.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un amic que, a més d'haver sigut regidor en Aldaia (l'Horta de València), poble on viuen els meus pares i on jo ho fiu fins al 2009, li he fet unes qüestions sobre les inundacions. Tot seguit, ell m'ha reportat i, en demanar-me sobre els pares, li he respost que estan forts i esperançats.
Ara bé, més avant, evoques moments en què l'amic t'ha dit que troba que tu podries desenvolupar una part de la teua creativitat. I, com que confies en ell, ho fas: per exemple, presentar a un concurs sobre història local un estudi en nexe amb una de les séquies que, no sols transcorre pel poble on resideixes, sinó per altres de la teua comarca.
Igualment, sentim que, com que moltes persones ens han aplanat el camí en diferents moments de la vida i, a banda, no ens han deixat caure (ans ens han donat la mà), prefereixes fer-los costat, interessar-te per ells, escoltar-les i, per descomptat, tractar de fer possible que no se senten soles, ni que estiguen tristes.
És una situació semblant a quan el nen cau. Llavors, la mareta no li comenta "Mira: si vols que la mare t'ajude a llevar-te, m'ho dius": s'hi atansa, l'agafa, el besa unes quantes vegades i li diu "Ja veuràs com se te passarà, ninet. Vinga: un beset, rei". I el xiquet capta que sa mare el vol com també a moltes persones que ell coneix.
I tu, de bon matí, també vas a l'era.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada