"Matxisme", un mot alié a la cultura ancestral vinculada amb la llengua catalana

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant!!" i "Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre alguns filòlegs que ensenyen per mitjà de Twitter (Josep Maria Virgili i Ortiga i Gabriel Bibiloni), però, més encara, de manera que es puguen guanyar la simpatia de molts, amb bona pedagogia i, com deia Pere Riutort, amb l'objectiu d'"Afegir més pes en l'altra balança".

Així, plasmen paraules, expressions, refranys, etc., que, sovint, per manca de desig de superació, de millora del domini de la llengua, etc., fa que, principalment, s'admeten castellanismes que ja tenen equivalents genuïns en llengua catalana.

Per això, li hem adduït que, per exemple, una cosa és incorporar a una llengua una paraula forastera per explicar una idea o res que no hi ha en la primera: un préstec. Ara bé, ben diferent és admetre'n de les que ja tenim mots que són correctes.

Com a exemple, la llengua catalana, segles arrere, n'exportà al castellà,... de relacionades amb la mar. En canvi, el castellà n'ha passat, de militars, a l'anglés ("guerrilla", "pronunciamiento [militar], armada"...); i, per descomptat, "machismo".

En altres paraules, com que la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana és matriarcalista i la castellana és patriarcal, podríem dir (i, com ara, escriure), i ja n'hi ha qui ho fa (amb la finalitat de deixar manifest de quina cultura procedeix), "matxisme" (adaptació ortogràfica del terme "macho"), en lloc de "masclisme". L'accés a més de mil rondalles i llegendes en la llengua vernacla de terres catalanoparlants, ho acredita.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Historiadors, mestres i xiquets de cor net

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant les atxes!" i "Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre els xiquets i la festa de Reis, en relació amb les paraules que ahir m'havia escrit Montserrat Cortadella (i que plasmàrem ací) sobre una néta seua que ara té tretze anys.

Igualment, li comentes que, al teu coneixement, els Reis d'Orient simbolitzen una actitud en pro de la infantesa i, com li has adduït en nexe amb unes paraules que et digué Pere Riutort sobre tu, la major grandesa que es pot tenir, el cor net i la sinceritat d'un nen. Ta mare hi estava totalment d'acord.

Afegirem que, en diferents moments del dia, hem pensat que, si un xiquet ens demanàs sobre si els Reis d'Orient existeixen, li diríem la veritat.

Finalment, vos posaré un escrit de hui a Josep Maria Virgili i Ortiga, filòleg i històric mestre en Catalunya, per exemple, d'institut:

"Bon vespre, Josep Maria,

Espere que els Reis d'Orient vos hagen estat generosos.

Adés, he llegit part del vostre llibre i, en aplegar al tema de l'ús de les formes 'en', 'na', 'el' i 'la' per a noms, m'he recordat d'aquest estudi que fiu entre el 2003 i el 2006. És sobre vocabulari agrícola, administratiu i geògrafic de 1740 en unes ordenances d'una séquia de l'Horta de València.

Entre les pàgines 24 i 37, veureu alguns usos referents a llocs geogràfics o bé a noms de camins, de partides, etc..

Com a exemple, a hores d'ara, en el poble on visc, Alaquàs (l'Horta de València), es diu 'Partida de la Pastora' (possiblement, pensant en una pastora). En canvi, en aquestes ordenances, en castellà, podem llegir 'Partida de Napastora', és a dir, 'de na Pastora'.

Avant amb el vostre projecte, molt pedagògic i molt important, i en la vostra vida.

Una forta abraçada i bona setmana". https://malandia.cat/2024/01/benager-i-faitanar-2/

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Els Reis d'Orient també han portat un present als meus pares.

La nit de Reis d'Orient, pins arrelats i actituds en pro dels xiquets

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant", Montserrat Cortadella

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb els meus pares sobre el lligam que tens amb els altres, sobretot, amb els qui són de bon cor.

A més, hem enviat un correu electrònic a Mariona Iribarren Nadal, estudiosa sobre la dona, el cos i l'ecologia, sobre la dona arbre:

"Sobre el tema del part, ma mare conta que sa àvia paterna (nascuda en 1878) degué perdre tres xiquets (deia 'Àngels i serafins tinc en el cel'), però que en tingué cinc més (mon avi matern n'era el més gran) i que les dones catalanoparlants d'arrels catalanoparlants nascudes abans de 1920 eren més naturals.

Quant a l'època de la dictadura franquista, en relació amb els parts (p. 196), la generació de la postguerra, sovint, coneixia i visqué en companyia de les àvies (ma mare nasqué en 1943); els de la següent (jo nasquí en 1971), ha tingut prou relació amb els avis i hem rebut part d'aquella educació del segle XIX i de la generació de primeries del segle XX.

Podríeu llegir aquest escrit de Bartomeu Mestre:

https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/saetas-a-mallorca".

Igualment, captes que Montserrat Cortadella t'havia reportat en relació amb els Reis d'Orient:

"— No existeixen?? Dins la ment i al cor, SÍ.

Quan la petita se'n va assabentar, entre plors i llàgrimes, li vaig explicar un relat amorós i ple de màgia. A hores d'ara, amb tretze anys, té la il·lusió de la nit de REIS".

Llavors, li respons:

"— Gràcies, Montserrat, i molt encertada amb la teua néta,

L'esperança no s'ha de perdre. I més encara: en el llenguatge dels signes, el rei enllaça amb el primer mes de l'any. I, pel dia de Reis, ja comença a haver-hi llum, eixe estel que seguien aquests tres hòmens". 

Aquest estel m'ha recordat que podria empiular amb el matriarcalisme: en plena foscor,... un símbol femení fa de guia a hòmens. En més d'una rondalla, una mà, en l'obagor, a algun personatge masculí.

Suara, he rebut un missatge d'Antonia Verdejo, en nexe amb la festa del Pi de Centelles:

"— Bona nit, Lluís,

Avui ha estat el bateig. T'envio la foto del Pi: té bosses de pomes i galetes i la Sagrada Forma. Demà el baixaran i deixaran anar les pomes i tot, perquè tothom pugui agafar-ne un tros.

El mossèn ens ha dit que batejar un nadó sota el pi significa 'arrelat a la Mare Terra': les pomes, el fruit. I, el pi, la fortalesa i protegir de mals camins i continuar amb la cura de la terra i els seus fruits".

Tot seguit, li comentes:

"— Bon vespre, Antonia, i bona nit de Reis,

Gràcies pel detall (*) i per l' explicació, interessant.

L'arbre és un símbol femení, en relació amb la mare i amb lo matriarcalista.

Teniu la sort de comptar amb un capellà molt obert.

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

En acabant, m'ha afegit que el capellà és molt obert.

Finalment, gràcies a tots els qui hui m'han enviat algun missatge en què han reflectit la seua posició en pro dels xiquets, de la infantesa.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bona nit de Reis i que els Reis d'Orient vos porten algun present.

(*) La foto ens ha estat facilitada per Antonia Verdejo, en relació amb les seues paraules.

Celebraven ritus de pas o ho feien persones més grans

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿celebraven ritus de pas o ho feien persones més grans? Per exemple, de la infància a l'adolescència, tant en xics com en xiques.

Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web. A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes i Bon Nadal i Venturós Any 2025,

Una forta abraçada.

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 4 de gener del 2025 i posteriorment ens plasmaren "Els ritus de pas, bàsicament estaven lligats al cicle litúrgic anual de l'Església catòlica. Eren el baptisme, per una banda; i, per l'altra, la primera comunió i confirmació" (Daniel Gros), "No sóc un expert, però crec que no", (Xev Riudavets Cavaller), "No ho recordo" (Joan Prió Piñol), "A casa meva, no es va fer mai" (Pilar Ortiz De Paz), "Jo recordo que, quan em va venir la regla, vaig plorar i enfadar molt, però tant la mama com la iaia treien ferro a l'afer,... tot dient 'Ja ets una dona'. Jo [els vaig respondre]: 'Una merda!'" (Montserrat Cortadella), "Que jo sàpiga, a la família, no se celebraven rituals en aquest sentit, ni tinc coneixement que es fes a Barcelona" (Rosó Garcia Clotet), "A la meva família, no es feia. Si més no, jo no en vaig saber de ningú" (Lui Sarrià).

Afegirem que el 4 de gener del 2025, ma mare, per telèfon, em féu un comentari en relació amb les paraules de Daniel Gros: "Exacte". Igualment, em digué que, per exemple, el pas d'una xiqueta a adolescent (la primera menstruació) es veia com un problema, perquè la xica podia restar embarassada abans d'estar preparada per a respondre a un nounat.

A banda, en nexe amb la cultura maputxe, de què escriu Mariona Iribarren Nadal en la seua tesi "Dones , cos i ecologia. Dona arbre" (pp. 115-116), no digué res, però captàrem la gran diferència.

També li adduírem que, en un llibre de Pere Riutort per a l'ensenyament en el País Valencià ("Llebeig"), hi ha el relat "Fer córrer el temps" (pp. 41-42), de Carles Macià, en què un xic amb una bossa de pedres blanques i verdes se'n va a una altra terra, en què viurà un temps. I, en tornar a la seua tribu, el pare "llig" el missatge en una altra bossa: pedres blanques i vermelles.

Llavors, la mare li diu que, quan era un xic, se n'anà a l'altra terra.

Però que ara és un home.

Agregarem que, com li comentàrem, en la cultura lleonesa, encara se celebra el pas del xic de quinze o setze anys a la comunitat, al grup dels adults: ja és jove. Prèviament, fa un "pagament" pels drets, com plasma Francisco Javier Fernández Conde en el llibre "La religiosidad medieval en España. Alta Edad Media (siglos VII-X)" (pp. 400-401), fet que enllaça amb els Sants de la Pedra, Abdó i Senent, també molt coneguts com Sant Nin i Sant Non. Més avant, l'autor parla de trets "característics de mites eròtics, propis de les cultures essencialment agràries" (p. 402).  

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Avant les atxes.

Una forta abraçada i Bon Nadal.

 

 

Cercar, acollir i compartir sense edulcorar els Pobles matriarcals

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant!!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, igualment, he captat part de la realitat (la qual enllaça amb temes exposats en la tesi de Mariona Iribarren Nadal) i, a més, que, si empiules trets d'altres Pobles matriarcalistes del món (i, en alguns casos, pròxims), pots aplegar a extraure conclusions (i, si no, a proposar hipòtesis) que reforcen lo que, més d'una vegada, et diuen alguns (encara que siguen minoria). 

En eixe sentit, suara, evoques unes paraules de Daniel Rangil, un estudiós de la mitologia catalana i, a banda, recopilador de la cultura tradicional vinculada amb els catalanoparlants. Això sí: amb molta fidelitat a lo que li reporten, o siga, sense edulcorar-ho, ni amb el propòsit de fer cap tipus de proselitisme, ni de plasmar per a benefici seu.

Adduirem que, si bé és cert que, de bon principi, limitem els temes a lo que més ens interessa aleshores per a una recerca, també podem afegir-ne uns altres i, en canvi, deixar-ne fora (o, per exemple, reduir-ne alguns).

Així, jo tenia previst tractar 1) el de l'associacionisme i, com aquell qui diu, 2) agermanat al del sentiment de pertinença a la terra. Doncs bé: ara, ens interessem pel segon (i molt). 

Finalment, veus que, per mitjà de fonts sobre temes que connecten amb part dels que ens hem fixat per assaborir (i, òbviament, demanant als altres i fent diferents qüestions), pots escriure i compartir amb els altres la teua investigació, així com una mare alleta el nen i es crea un lligam mare-fill i entre tots dos i l'ambient en pro de l'esperit comunitari i del sentiment de pertinença a la terra, com en els Pobles matriarcalistes, i van cap al demà.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bon Nadal.

"Per a on salta la cabra, salta la xota", dones que aplanen les filles

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!" i "Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, teníem molts punts en comú.

A més, trobes un poema en què es plasma el sentiment de pertinença a la terra i, en acabant, un altre, però escrit per un balear nascut a primeries del segle XX.

Igualment, copsem que dones catalanoparlants nascudes abans de 1920, preferien educar per a la bonesa (fet que també apareix en moltes rondalles anteriors a 1932).

Finalment, m'he recordat d'una dita que reflecteix el matriarcalisme i que l'escrigué Francesc Martínez i Martínez, folklorista valencià nascut en el segle XIX, en una de les narracions que recopilà: "Per a on salta la cabra, salta la xota" (*). 

Aquest refrany (en el relat, dit per un capellà durant un sermó), entre d’altres coses, indica 1) que la dona, molt oberta (i, ací, mare), permet que la filla seguesca les seues passes i, per descomptat, 2) que el sacerdot manifesta que la dona és qui té la darrera paraula. 

Em pose de part de les dues dones.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bon Nadal i Venturós Any Nou.

(*) https://malandia.cat/2023/12/per-a-on-salta-la-cabra-salta-la-xota-mares-capellans-i-ironia

L'educació matriarcal, la maternitat i la creativitat del nen

Un altre poema que figura en l’obra “Un poc de molt i un poc de res”, de l’escriptor de Viladrau, en què es reflecteix el matriarcalisme, és “El mar, el desert i el riu eixut (pensament)” (p. 63), amb el tema de la bonesa i amb el de l’esperança, ja que, en paraules seues, l’ésser humà,

“damunt la Terra

és un riu erm

que sol florir

mogut potser

per l’esperança

d’un món més bo”.

 

Igualment, en la composició “Així sóc, així faré”(p. 67), el poeta trau detalls que tenen a veure amb lo matriarcal, com ara, la maternitat i el sentiment de pertinença a la terra:

“Calcaré més enllà

l’estimada mirada

gravada amablement

sobre la pell del roure

que senyala el sender”.

 

Aquests versos, entre d’altres coses, podrien tenir relació amb el nexe entre la mare i el fill: la mare seria l’arbre, ella educa el fill (el nadó) i, a més, ell copsa l’amabilitat de la dona. De fet, com podem llegir en l’entrada “Roure” en l’“Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana”, de Joan Soler i Amigó, és símbol de força i, igualment, posa que “Hom encenia el foc fregant la fusta sagrada del roure; i el tió de Nadal, a molts indrets, havia de ser de roure. Seguint una vella creença, les dones que volien ser mares s’abraçaven a la soca d’un gran roure -o d’una alzina- per ser fecundades”. 

Tornant a l’educació de la mare, més avant, Ramon Pagès i Pla, afig que

“Captaré, del consell,

la dolça saviesa

que el seny va construir

(…) glopejant esperança

i diu que sóc de fang,

d’aigua i un poc de química”.

 

Cal dir que, en molts escrits de literatura matriarcal, predominen la terra i l’aigua, dos detalls associats a la dona.

En el poema “He parat un instant…” (p. 69), Ramon Pagès i Pla escriu uns versos que podríem enllaçar amb el paper pedagògic de la mare:
“i viatjo de nou

per la gran senderola

que la vida ha forjat

agradosa i amable”.

 

Agregarem que l’amabilitat, l’esper, la natura i lo maternal apareixen en moltes composicions seues, per exemple, en “Feliç dia” (p. 70): la rosada, el bosc…, junt amb

“la nova vida amable

nascuda en un matí

de misteri que prega;

que torna el Sol novell

i vetlla el vostre dia

i el vostre sentiment;

i troba a sota l’ombra,

reconfortant també

la vida que comença

a moure al vostre entorn

el cel…, ple de puresa”.

 

Per consegüent, com podem veure, el matí simbolitza la infantesa, el nen que ha nascut (el novell) i que trau la seua creativitat (la relació, ací, “vetlla”) i que recorre a la mareta perquè l’encoratge. I ho fa acompanyat del bon cor del xiquet (la puresa que, tradicionalment i en lo simbòlic, està associada al cel) i la relació té lloc en la terra.

Algunes semblances entre Pobles matriarcals i el matriarcalisme català

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Sempre endavant!" i "Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit uns escrits que Josep Maria Mallarach havia plasmat en Twitter, tots ells en relació amb la Mare Terra.

Afegirem que, per mitjà de rondalles i de llegendes vernacles en llengua catalana i de missatges,... copses, per exemple, un relat del segle XIX sobre la creació de la Terra, oracions matriarcalistes que, avantpassats catalanoparlants feien a primera hora del dia com a agraïment a la Mare Terra.

Igualment, captes que l'educació matriarcal també es plasma entre catalanoparlants, sobretot, entre nascuts abans de 1920.

És més: hi ha trets en comú entre aquests comentaris i els que et fan en relació amb altres Pobles matriarcals o que, com ara, es poden trobar en llibres (per exemple, en "Me llamo Rigoberta y así me nació la conciencia", d'Elisabeth Burgos), en llibrets en què persones que han viscut un temps en altres terres de tradició matriarcalista, exposen fets i detalls en la mateixa línia que els que figuren en diferents fonts (o de què ens reporten). I, igualment,... en poemes (sovint, simbòlicament).

Finalment, enllacem informació d'ací, d'allà, en recopiles, et reporten, etc. i, després, per exemple, les ensenyem, les publiquem i, de pas, ens sentim part de la vida, en la terra on vivim, entre els teus i, òbviament, disposats a ampliar per a l'estudi sobre el matriarcalisme i perquè, quant al matriarcalisme català (i el d'altres indrets), fins i tot, les generacions futures puguen tocar els peus en terra i, a banda, poder compartir-ho amb altres persones.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bon Nadal i Venturós Any Nou.

El sentiment de pertinença a la terra, l'esperança en la mare i la gratitud dels fills

Un altre poema de Ramon Pagès i Pla, el qual figura en el llibre “Un poc de molt i un poc de res” i en què també copsem el sentiment de pertinença a la terra, és “Terra de somnis”. Així, en la tercera estrofa, apareix un tret que té molt a veure amb el matriarcalisme (en relació amb el tema dels pactes i de les reunions) i amb lo maternal (representat per un arbre):

“Sobre el roure fidel que t’empara

feia festes l’esclat d’un estel.

 

I brillava la humil veritat;

la bellesa coberta de seda

revestia el repòs de l’arbreda

amb murmuris plens d’eternitat”.

 

És a dir, una veritat resultat de tocar els peus en terra  (l’arbre no és trasplantat a altres terres) i el descans (simbolitzat per l’hivern, igualment, de la vida, o siga, la vellesa) va acompanyat d’una vida nova, d’un cicle (l’eternitat, per mitjà del naixement i de l’esperança) que evolucionarà cap a la primavera (la infantesa).

Per això, tot seguit, indica que

“S’escoltava la veu de l’encís

i les flaires del somni que impera...

La resposta de la primavera

respirava les flors d’un País (...)

i una nit perfumada d’estrelles

ressorgia... per fer-nos germans” (p. 58).

 

Per consegüent, aquest reviscolament podria empiular amb lo matriarcalista, per mitjà d'una mare que escolta el fill (l’encisament), en lloc de limitar-se a oir-lo, puix que ell és la llumeneta, el flaire i el primer pas cap a la primera estació de la vida. Aquesta mare, a més, serà la generadora d’eixe renàixer i ho farà de nit, en l’obagor, un altre detall matriarcal, en una foscor que fa rogle i que, de pas, salva el Poble. De fet, l’escriptor de Viladrau addueix

“T’he forjat País meu verd i nu”.

 

Una verdor com l'arbreda de març i una nuesa com la noblesa del nen.

Igualment, trau unes línies que enllacen amb el folklore català, com ara, amb les dones d’aigua, ací, potser després de bressolar (o d’alletar) un nadó:

“He callat pacient el demà

i la lluna disposta  t’arbora

com la dama fidel seductora

que besant-te de pressa se’n va”.

 

Arran d’aquest ressorgiment, Ramon Pagès i Pla entra en el tema de Catalunya i de les arrels a què se sent empeltat: amb la mare, amb la llengua, amb lo vernacle i amb una mareta que, com en moltes rondalles, en llegendes, en poemes i en la vida quotidiana de catalanoparlants nascuts abans de 1920, dóna vida i esperança. Així, podem llegir

“Arrelada la parla, d’anhel,

sota l’herba encongida t’amara

per ungir-te amb l’amor net de mare

que desglaça el teu cos ple de gel.

 

I rebrolla la clara amistat,

i la bella i perduda pineda

com una heura enyorada s’enreda

encenent cants de fe i llibertat!

 

Nació del meu cor indecís...

T’he tingut en la pau vertadera,

i he onejat amb la teva bandera

quatre barres per fer-te feliç!”.

 

I, així, es reflecteix l’agraïment i el favor que el fill (el poeta) torna a la mare (l’acte en nexe amb la bandera, com a signe de victòria).

Finalment, altra vegada plasma aquest sentiment cap a una terra que li fa de sopluig, on qualla la seua creativitat i amb qui té un lligam fort, fins al punt que la tracta de Mare:

“Catalunya palau dels meus cants.

Ja floreixen, del seny, les roselles

i t’implora el futur meravelles                                                          

-Terra Meva!- de somnis gegants”.  

La maternitat, l'arquetip del rei i el nexe amb la terra

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he enviat un escrit a Mariona Iribarren Nadal, una estudiosa de la maternitat en relació amb l'arbre i amb la dona arbre:

"Bon dia de Cap d'Any, Mariona,

No esperava que la vostra tesi em fes un gran favor per a conéixer-me més com a persona i, per consegüent, per a poder respondre millor a la vida i cada dia.

Ho dic perquè, suara, he llegit part de la plana 160, quan escriviu sobre els mites antics relacionats amb la maternitat.

En llegir sobre el parer d'Esther Harding (de la línia de Carl Jung), "subratlla la necessitat d'entendre l'arquetip matern, tant des de la nutrició i sosteniment, com d'empènyer a volar, quan és el moment", he recordat el joc de volar un catxirulo: quan l'estel em demana fil, li'n done.

Igualment, després de llegir-ho per primera vegada, he dit (i he escrit) "Per tant, l'arquetip del rei que, com en moltes rondalles, prefereix la figura de la mare (l'arquetípica) i que afavoreix el desenvolupament creatiu dels qui se senten fills de la terra, de les dones i dels grups més vulnerables (els xiquets, els avis, la típica velleta acompanyada d'un xiquet)".

Sobre la frase "Si ell és feliç, ella també està contenta", m'ha portat a dir (i a plasmar) "Clar! Són vasos comunicants". 

Ara bé: si la corda és tensa, controles, actues amb paciència i, al capdavall, amb eixa miqueta de suavitat del vent (els sentiments i les emocions alienes), torna a la normalitat, a respostes intermèdies (com si fos l'Arc de Sant Martí). I, si minva i perd ànim, l'encoratges i, a més, actues amb agilitat, com qui vol salvar un altre. En això, entra l'assertivitat (si la corda està massa forta) i el fer costat (no deixar caure).

I si, com ara, un fill decideix independitzar-se dels pares (pp. 160-161), d'acord amb les meues vivències, resulta molt adient la tècnica de la desensibilització sistemàtica (o siga, el pas progressiu i a poc a poc, d'una situació a una altra), perquè continua el lligam mare-fill. Així fou com m'independitzí dels meus pares. El vincle amb ells es mantingué.

Avant les atxes.

Una forta abraçada i Bon Nadal i Venturós Any Nou 

Lluís".

Després, escrius a una amiga mexicana (Graciela) i que aprén català, si més no, de Mèxic estant. Ací, simplifiquem la lectura. Es dedica molt a la jardineria (i la frueix):

L.:"— ¿Què opines sobre la maternitat? Ho dic perquè tu estàs molt en relació amb les plantes; jo, amb el tema de l'educació (no en el sentit de 'bona educació', d''urbanitat') i ara llig una tesi sobre maternitat i arbres.

El meu joc preferit és volar un catxirulo.

És un tema pel qual tinc molt d'interés. I ja ho feia, quan tenia uns onze anys".

G.: "— Eres molt petit".

L.: "— I, amb uns huit anys, jugava amb una cuina".

G.: "— La maternitat, jo la compare amb el naixement d'una vida nova, signe d'esperança i sensibilitat al bell, a la grandesa de la creació. 

Em sembla un tema excel·lent" 

L. : "— Sí. Jo associe el catxirulo, sobretot, amb la part creativa i sentimental dels altres i, principalment, dels xiquets".

G. : "— Els jocs infantils són tradicions que no s'han de perdre. Són jocs amb molta creativitat i amb innocència".

Agraesc els seus comentaris. Ha estat fructífer.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bon Nadal i Venturós Any Nou.

Dones i pagesos amb esperança en la terra, en la natura i en el demà

Continuant amb composicions de la mateixa obra de Ramon Pagès i Pla, en “El poeta” (pp. 54-55), copsem que no sols la dona treballa fora de casa, sinó que ella té la darrera paraula. De fet, aquests versos poden evocar-nos la dita “L’home proposa i la dona disposa”. Diuen així:

“De la prada recull una rosa

que manté la fredor de la nit

i la lluna conrea i disposa

el silenci amarat dintre el pit”.

 

És més: com en narracions en què apareix un pou (que pot recordar-nos el pou de la vida i el nexe entre mare i fill durant l’embaràs), l’autor escriu que l’albada li escampa

“un plugim que asserena la mà

i s’ajeu sota l’ombra la vida

de l’avui que promet el demà”.

 

Aquestes paraules podrien empiular amb la sembra de desembre, en què el llaurador deposita l’esperança en les llavors (el semen) que colga en la terra (la Mare Terra).

Afegirem unes paraules que enllacen amb una de les estacions fosques (i ben considerades en els Pobles matriarcalistes): la primavera d’hivern.

“Dolçament has esperat la verema

per captar de l’oratge desprès,

fecundada, la mel del poema

que ha creat la foscor del no res”.

 

Quant a aquestes línies, direm que, tant si la mel ha resultat de l’obagor (de la dona), com si aquest aliment ha estat el generador de l’obscuritat, un tret femení ha creat un altre de la mateixa corda. Personalment, considere que la dona (ací, la Mare Terra) ha fecundat la mel, de la mateixa manera que ella té el nadó.

Ara bé, en el darrer vers, escriu que “Poesia ha engendrat amistat”.

Un altre tema que trau el poeta de Viladrau (i que es plasma en moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920) és el servici, l’esperit comunitari, l’altruisme. Com a exemple, en el poema “A tu, amic voluntari” (p. 57), comenta

“Sempre ets allà al cimal on fas més falta

i a qualsevol regales l’esperit.

Poses la pau damunt la dèbil galtai

i la dolçor a la fosca de la nit.

(...) Has repartit el cor teu, solidari,

sense acceptar ni un míser pagament”.

 

Un altre escrit en el mateix llibre és “Alegrem-nos amics” (p. 60), en què exposa trets matriarcals, com ara, la bona compenetració amb la terra (com a Mare de lo que hi ha):

“Alegrem-nos d’haver   complagut, de la serra,

(...) un bocí de record   reconforta ‘La Perla’,

i la vida reneix   embellint el terrer.

 

Alegrem-nos si un cant   deixa anar la volada (...).

Alegrem-nos amics   d’escampar com la grana

(...) perquè trobi el seu nord   la llegenda germana

i ens ofreni novell   el so dolç del matí”,

 

un matí i un naixement que connecten amb la infantesa, amb la primavera de la vida.

Adduirem que, en eixe ambient de joia, Ramon Pagès i Pla, igualment, plasma mots que tenen a veure amb lo tel·lúric i amb la natura: “el riuet”, “la flor”, “el Montseny”, “ens acull”, “el caliu   de la pau precursora”, “tots plegats”. 

Bon dia de Cap d'Any, Bon Nadal i Venturós Any Nou.