Paraules de hui:
"Avant", Kike.
"Avant sempre", Montserrat Cortadella.
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.
"Avant el nostre coratge , i les ganes de viure i anar creant!", Daniel Gros.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, com el mestre que llig i que explica un poema, en aquest cas, "El nostre campanar"
Li hem dit que, en eixos versos, el sentiment de pertinença a la terra no va unit, com ara, al tema "terra", sinó a un detall de la vila i que, per exemple, el paper del simbolisme femení és molt important. A banda, reflecteix el matriarcalisme: la dona (ací, Nostra Senyora) com a mare i com a protectora. Això sí: en línia amb altres poetes (tant hòmens com dones) que escriuen sobre una muntanya, sobre un riu o en relació amb una festa patronal... Per tant, no es tracta d'escrits de grans fites, ni de culte a la persona, ni de res semblant.
Més avant, copses que ho has comentat com el mestre que pretén que el text resulte fàcil de seguir.
En eixe seny, Antonia Verdejo ens ha plasmat:
"— Bon escrit, Lluís,
Com sempre, ben explicat, encara que estic tranquil·la que, davant qualsevol dubte, me'n treus amb la teva explicació".
Doncs bé: quan tenia un poc més de vint anys, ja ho feia amb ma mare, qui estudiava en una escola d'adults: la clau és explicar-ho com ho faries a un xiquet, no sols el contingut. I amb un estil que podria evocar la mare que dona llet al nen i com la padrina que conta llegendes a xiquets de pocs anys o en plena infantesa.
I tu, de bon matí, també vas a l'era.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada