Paraules de hui:
"Avant les atxes", Lola Carbonell.
"Avant", Kike.
"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, he escrit bona part de lo que m'ha contat, li he fet unes quantes qüestions i, al capdavall, m'ha dit que està oberta a reportar-me en tots els temes que puga...
Això et recorda quan et digué unes paraules semblants el dia de Pasqua del 2022, mentres que els teus pares i tu esteu junts i com si fósseu carn i ungla.
A més, mentres que raonàvem, hem copsat que aquest camp és el nostre (o siga, el que ens resulta més fàcil i en què més fluïm i gaudim): cultura tradicional catalana i folklore vernacles, és a dir, de terres catalanoparlants.
Igualment, he captat que atorgue molta importància a tocar els peus en terra com també ho fan moltes persones que han aportat molta informació i molts suggeriments per a la investigació que faig. I, en lo religiós, a la de línia naturalista (amb la terra com a mare i en relació amb la Mare Terra).
Finalment,... ix el tema de la terra on vius i que prefereixes romandre-hi i, per descomptat, en nexe amb lo real i, òbviament, permetent que els altres puguen desenvolupar la seua creativitat, de la mateixa manera que ho fas amb el proïsme, indistintament de l'edat que tinguen. I, en acabant, plasmar-ho per escrit i comentar-ho amb altres persones.
I tu, de bon matí, també vas a l'era.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada