Estrategs que creen la seua vida i protectors dels més febles

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit un article sobre la llibertat. I, tot seguit, he redactat uns mots a l'autor, un amic molt obert, que toca els peus en terra, aventurer i atrevit:

"— Una treballadora i filla dels qui porten el negoci, m'ha dit, quan me n'anava:

— No has pagat.

Llavors, li he respost:

— Em passa com als xiquets. No sé mentir: em remouria la consciència.

I li he pagat".

Després, en nexe amb l'article li he respost:

"— Preferiria que la gran majoria dels polítics, en lloc de fer fàcil el govern de Pedro Sánchez, li ho posaren difícil, fins al punt d'haver de cedir ell a un altre. Eixe altre podria ser del mateix partit.

És un home que, com ja et diguí quan feia pocs dies que havia començat a ser-ne president, seria pitjor que l'anterior: em recordava Cory Aquino en Filipines, després de substituir Ferdinand Marcos (ho comenta Noam Chomsky en 'El miedo a la democracia').

En el 2016, quant a Catalunya, Pedro Sánchez havia dit en un míting: 'No os vayáis: os queremos mucho'...

Alguns ja el tenen com un símbol del polític mentirós compulsiu i tirà.

En relació amb la llibertat, en els darrers anys, l'esquerra i la dreta promouen, a nivell reduït (entre polítics), abusar-ne. Però, cap a la gent, que se sotmeta als capritxos.

I, en el cas del PSOE i de Compromís, un 'deixar fer' a la dreta més espanyolista (per exemple, en la ciutat de València durant la celebració del 9 d'Octubre del 2017) i en agressions contra nacionalistes i contra independentistes. A canvi, han perdut el remitjó de vots que els era necessari per a evitar la davallada: passar la ratlla té un límit".

A més, li hem adduït:

"— No em preocupa tant que Trump siga el president dels Estats Units com que, en la Unió Europea, es promoga el culte a les normes i a lo que fa fi: una aproximació al fanatisme i, per tant, no ajuda a compensar.

I, en l'Església, per un estil.

¿Per què no es promou que els immigrants siguen molt 'acollits' en la comunitat de Madrid? ¿Per què no es parla dels pactes entre el govern espanyol i la Generalitat de Catalunya, o bé el Govern de les Illes Balears, per a fer construccions i 'acollides' que ens poden recordar la política de la Unió Soviètica en Ucraïna, on aconseguiren que un 40% de la població fos russa? Se sap dels múltiples acords entre el Govern català i alts càrrecs del Marroc, vàlids per a pactes i visites de Pedro Sánchez al país africà.

¿I la penetració massiva de turistes estrangers i dels qui espolien les Illes Balears?

És clar que parlar sobre el bé i el mal és més fàcil que tocar els peus en terra i no voler acceptar que la qüestió cultural i lingüística van unides a dues visions molt diferents de la vida: la matriarcalista i la patriarcal (castellana/espanyolista). 

I no ho dic per criticar els castellanoparlants, ni els qui aprenen castellà. És que això té molt a veure amb les relacions entre polítics i amb la gent: com ara, entre el govern espanyol i la Generalitat Valenciana en el tema de la dana".

Més avant, al capdavall d'una conversa, m'ha dit:

"— Continuem".

Doncs, això: continuem cap al demà, oberts als altres i a la vida.

I és que, quan escrius lo que va amb tu, allò que considerem que cal plasmar i, per descomptat, com a rei de la teua vida, sense cedir la poltrona a ningú i, com el mestre benvolent que beneeix el seu regne, que regula les respostes que li fan, lleial a la paraula, que, per exemple, permet la creativitat d'altri i que protegeix els habitants (sobretot, els xiquets, els ancians, les dones i els més febles), ets qui executa la teua vida com quan jugues a volar un catxirulo. I això és aplicable, com ara, per a una recerca, no sols per a l'estudi sobre el matriarcalisme.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.